El TC declara inconstitucionals els acords que van permetre delegar el vot a Puigdemont i Comín

El ple del Tribunal Constitucional ha donat la raó al grup parlamentari de Ciutadans i ha declarat inconstitucionals els acords de la Mesa del Parlament d’abril del 2018 que van admetre la delegació de vot dels diputats fugits de la justícia Carles Puigdemont i Toni Comín i els que van rebutjar reconsiderar-ho. No obstant, per seguretat jurídica no s’anul·larà cap resolució de la cambra aprovada amb el suport per aquesta via de l’expresident català i de l’exconseller.

Després d’estudiar si el dret de vot dels càrrecs públics representatius pot ser exercit per delegació, el tribunal arriba a la conclusió que els principis que estableixen la prohibició del mandat imperatiu i el caràcter personal i indelegable del vot, previstos per a les Corts Generals, resulten aplicables a tots els càrrecs públics representatius, inclosos, per tant, els parlamentaris autonòmics.

Per això l’article 95 del Reglament del Parlament només és conforme amb la Constitució si s’interpreta que aquest precepte, al regular «el que denomina delegació de vot, el que està permetent és que en els supòsits previstos en aquesta norma un diputat pugui delegar en un altre que expressi davant la cambra, com a simple portaveu, el seu vot fefaentment manifestat anteriorment», és a dir, «que el que es delega no és la decisió sobre el sentit del vot, sinó únicament l’expressió davant els òrgans del parlament».

De manera restrictiva

La sentència estableix, a més, que aquesta forma de votació, al precedir la decisió al debat, podria incidir en el caràcter deliberatiu i per això practicar-la ha de ser excepcional i els supòsits en els quals s’admeti han de ser interpretats de forma restrictiva.

Per ells, el tribunal considera que «el tenor de la delegació de vot efectuada per Puigdemont i Comín no s’ajusta a l’única interpretació de l’article 95 del Parlament que permet considerar aquesta norma conforme a la Constitució», ja que «a través d’aquesta delegació els diputats referits van conferir a un altre membre de la Cambra l’exercici del seu dret de vot sense expressar-ne el sentit, trencant el principi de personalitat del vot que constitueix un límit infranquejable a qualsevol delegació de vot».

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Es tracta d’una opció prevista per a situacions imprevisibles, però no per a «qui voluntàriament ha decidit eludir l’acció de la jurisdicció penal espanyola i sobre qui pesa una ordre judicial de recerca i captura i ingrés a la presó, tal com succeeix amb els diputats a qui la Mesa ha permès delegar el seu vot».

El Tribunal declara la nul·litat dels acords impugnats, tot i que per raons de seguretat jurídica limita l’abast de la seva sentència per impedir que s’anul·lin els acords en els quals van votar de forma delegada. La sentència compta amb dos vots particulars concurrents dels magistrats Cándido Conde-Pumpido i María Luisa Balaguer. Tots dos estan d’acord amb la decisió, però no amb el raonament que ha portat a prendre-la.