Últim cap de setmana de precampanya electoral

El PP disfruta a Andalusia de l’halo del guanyador menyspreant Vox amb la indiferència

  • Feijóo alerta contra «els predicadors» que «no han gestionat ni un euro públic a la vida»

  • Juanma Moreno es desafia a guanyar per primera vegada a Sevilla per donar el cop de gràcia al PSOE al seu ‘cor’ electoral

El PP disfruta a Andalusia de l’halo del guanyador menyspreant Vox amb la indiferència

EFE / JULIO MUÑOZ

6
Es llegeix en minuts
Isabel Morillo

Si el termòmetre d’un míting servís per predir qui guanyarà les eleccions andaluses del 19 de juny hi hauria pocs dubtes que la temperatura està a favor del PP de Juanma Moreno. En un ambient exultant, d’eufòria gairebé, ha arribat el candidat andalús al costat del president del partit, Alberto Núñez Feijóo. Banderes alçades, més andaluses que espanyoles, cares somrients, militants emocionats. Una cosa mai vista pel PP a Andalusia. S’ha girat la truita. El contrast amb el míting del dia anterior a Dos Hermanas, amb Pedro Sánchez i Juan Espadas, va ser inevitable. No per l’aforament, el PP va donar 1.500 assistents i el PSOE 2.000, sinó per l’ambient. És una cosa intangible, però són sensacions que acompanyen les enquestes, que aquest diumenge han tornat a pronosticar que el PP és a la vora, molt a prop de la majoria absoluta allà on durant anys va ser el fortí del PSOE.

El PP va a totes i per això el candidat Moreno li ha posat una tasca gens fàcil al partit: guanyar per primera vegada a Sevilla, la província on els socialistes sempre guanyen, el seu cor electoral. Les receptes per a la campanya les va oferir amb nitidesa el líder nacional, que té al cap les coordenades, possiblement perquè són les mateixes que ell farà servir i hi ha una cosa clara: la ignorància és el millor menyspreu. Aquesta és la màxima que pensen seguir amb Vox, el principal adversari electoral a la comunitat i de qui no volen dependre per formar govern. Els sondejos indiquen que estan al caire de la majoria absoluta, tot i que alguns són menys optimistes i auguren que necessitaran pactar amb l’extrema dreta.

Feijóo vol que Andalusia demostri que el que va passar a Castella i Lleó va ser una anomalia. Vol aspirar a les generals sense carregar el pes d’un segon pacte amb Vox. Els hi va dedicar algunes pulles, això sí, sense esmentar-los. «Aquests que ens critiquen que ens volen recolzar i governar amb nosaltres no han gestionat ni un euro públic en la seva vida». «Nosaltres som polítics, els altres són predicadors», ha afegit, «aquí cal venir i dir, ¿vostè què ha fet?».

El líder nacional va insistir que toca parlar d’Andalusia, tot i que aquestes eleccions siguin sense dissimulació la pista d’enlairament cap a les generals que toquen d'aquí a un any i mig. Per això bona part del discurs va ser contra el Govern de Sánchez, a qui va acusar d’actuar «com un diputat a l’oposició» i de soscavar «el prestigi de les institucions», i va posar el focus en la falta d’«un model econòmic seriós» i en les diferències dins del Consell de Ministres. Tant Feijóo com Moreno van deixar clar que el PP ha d’eixamplar la base electoral amb votants socialistes, tots dos van demanar el vot dels andalusos que anys enrere van confiar en el PSOE i van presentar el PP com l’única força útil.

Parlar d’Andalusia

«En Juanma té un balanç, té un equip i té un projecte. L’únic que heu de fer és parlar d’Andalusia, vosaltres mateixos si voleu parlar de Feijóo, d’allò que ha dit algú a 7.000 km de Sevilla, d’amb qui pactareu i en quines condicions... Del que no voldran parlar és de corrupció, encara que tot és possible. No volen parlar d’Andalusia perquè si parlem d’Andalusia ells perden i nosaltres guanyem. Per això parlarem d’Andalusia cada dia, en tots els mítings, amb totes les propostes. A cada provocació, el futur d’Andalusia. A cada intent de desviar l’atenció, Andalusia, Andalusia, Andalusia», ha dit el president del PP en un dels moments més aplaudits del míting.

Un dia abans, el president del Govern i líder del PSOE va acusar el PP de ser «el partit de la corrupció en el Govern i de la crispació en l’oposició». Els atacs de Sánchez, a la comunitat on el PSOE afronta la condemna de la cúpula històrica per corrupció en el cas dels ero, han fet que el PP reaccioni amb duresa. Els populars a Andalusia han deixat clar que no es pensen sentir arraconats ni incòmodes per l’aparició d’àudios que continuïn deixant en molt mal lloc les seves antigues direccions en trames com Gürtel i Kitchen. A Andalusia, s’hi senten amb capacitat per anar a l’ofensiva.

«El president del Govern en un míting va parlar de corrupció a Andalusia o és un insensat o és un descarat o és que ningú li ha explicat que el cas més greu de corrupció d’Espanya s’ha produït a Andalusia amb governs socialistes», ha exclamat Moreno, que ha reclamat que els ministres vinguin a invertir i anunciar projectes i no a insultar.

El PP continua amb el seu missatge ampli, busca vots als caladors de l'esquerra i mira de frenar la fuga de la dreta. «Als votants del PSOE l’hi demano també, als enfadats, als distanciats amb una política erràtica de Sánchez, als decebuts, que s’ho pensin quan arribi el moment», ha demanat Moreno, que ha defensat que el PP és «el partit d’àmplies majories, de classes mitjanes i treballadors.»

Notícies relacionades

La campanya del PP andalús emfatitza la gestió a la Junta, s’esforça amb els vídeos enllaunats que mostren hospitals, carreteres, dades econòmiques en exportacions. El PP sap que s’ha perdut la por de la dreta en el Govern, se’n riuen que durant anys el PSOE assegurés que si arribaven al Govern desmantellarien els serveis públics. Presumeixen de la seva aposta per l’Estat del benestar. Encara més, defensen que el seu model econòmic és l’únic que pot garantir les pensions i la dependència.

És el nou PP a Andalusia, aquell que va arribar al govern fa menys de quatre anys amb un líder per qui a Génova no apostaven pas i que ara Feijóo proclama com un dels orgulls més grans del partit. El PP ha experimentat moltes derrotes fins a arribar aquí, ha recordat Moreno. Durant dècades va jugar amb l’anell de perdedor i va fer campanyes resignat a perdre. Ara no. No es volen confiar, insisteixen a advertir contra el perill de relaxar-se, de pecar d’un excés d’optimisme, remarquen la importància de mobilitzar l’electorat, però en l’ambient no s’amaga que se senten els guanyadors.