La tensió entre Podem i Díaz obliga el Govern a negociar a tres bandes

El progressiu distanciament entre la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, i el nucli dur de Podem, que conformen la ministra de Drets Socials, Ione Belarra, la d’Igualtat, Irene Montero, i Pablo Iglesias, que, tot i que no té càrrecs orgànics, exerceix la seva autoritat de manera pública, ha provocat efectes directes en el funcionament del Govern de coalició. S’ha estès la sensació que l’Executiu està dividit en tres trossos: el bloc socialista, d’una banda; Díaz, el ministre d’Universitats, Joan Subirats, i el de Consum, Alberto Garzón, per un altre, i la tercera porció que representen Belarra i Montero. Aquesta circumstància ha modificat les relacions entre les tres parts.

Si fins ara les negociacions internes eren a dues bandes, entre el PSOE i Unides Podem, la divisió en aquest sector obliga a converses a tres, en funció dels temes. Fonts socialistes confirmen que, tot i que la interlocutora del ministre de Presidència, Félix Bolaños, encarregat de la concertació entre socis, és la vicepresidenta segona, hi ha ocasions en què «es parla amb les dues», amb referència a Belarra. Es fa, expliquen, «en funció del tema». S’intenta canalitzar la relació a través de Yolanda Díaz, però Bolaños, remarquen, «de vegades també ha de parlar amb Montero o amb Belarra». Aquesta nova mecànica, n’expliquen fonts coneixedores, és una situació que el PSOE «ha assumit» i, de fet, l’ordre a Moncloa és ajudar Díaz en tot el possible.

La configuració d’un espai electoral que sumi tota l’esquerra a l’esquerra del PSOE, amb Yolanda Díaz al capdavant, i que ella pretén impulsar sense donar un pes específic a Podem, ha generat una fractura i fins i tot ha deteriorat la connexió personal entre la vicepresidenta segona i les ministres de Drets Socials i d’Igualtat. Entre elles, admeten des de Podem, no hi ha «comunicació» i això causa «descoordinació». La conseqüència més visible és que Unides Podem ja no s’expressa amb una sola veu i que els tons de vegades són diferents, segons les persones i les matèries.

El lideratge polític i electoral

La vicepresidenta ha registrat el nom de la plataforma ‘Sumar’ com a pas previ a la construcció del seu projecte i ho ha fet sense informar els quadros del partit morat. Tot aquest procés està produint moltes friccions perquè «Yolanda no explica res», asseguren a Podem. La visió en l’equip de Díaz és diferent. El seu resum és que no ha decidit encara si liderarà la candidatura i que tampoc va comunicar a Izquierda Unida o al PCE la inscripció de ‘Sumar’.

Aquestes desavinences han afectat l’àmbit personal fins al punt que Podem és un formiguer de retrets sobre a quins actes acudeix Díaz o «amb qui s’abraça», segons sostenen en el seu entorn, amb referència a Íñigo Errejón o a Mónica García. En el bàndol de Podem també confirmen la fredor creixent i asseguren que Belarra «no es pot fer abraçades amb la vicepresidenta si està reclamant que la truqui per parlar però no la truca».

Però en l’equip de Díaz rebutgen que aquesta situació afecti el Govern. «No puc negar que existeixen dificultats, Pablo Iglesias ho diu cada dia» i fins i tot que es traslladin «matisos». Tot i que es mostren taxatius que «la coordinació [dins del bloc] la porta la vicepresidenta». Una altra cosa, expliquen, és que cada ministre pugui parlar directament amb Bolaños per tractar algun tema del seu departament. «Això també passava amb Iglesias com a número dos», recorden.

La bretxa sobre les armes

Les dues últimes vegades que Belarra i Díaz van treballar conjuntament va ser amb la regulació del preu dels lloguers, un dels emblemes de la legislatura per a Unides Podem, i per defensar que el Govern no recolzés l’enviament bilateral d’armes a Ucraïna. En les dues ocasions es van reunir juntes amb Pedro Sánchez. En aquest últim assumpte, el cap de l’Executiu va canviar finalment la seva postura i va afirmar que no enviaria armament, però dos dies després va tornar a canviar d’opinió i va anunciar que sí que ho faria.

La reacció de les dues ministres i de la resta de dirigents del seu àmbit va ser diferent. Belarra i Montero van criticar la decisió mentre que Díaz, Subirats i Garzón se’n van desmarcar. Des de Podem assenyalen que la titular de Drets Socials és molt més contundent a l’hora de denunciar els incompliments dels socialistes. I rebutgen també que Subirats –de l’òrbita d’Ada Colau– i els comuns s’aliïn sempre amb la vicepresidenta. No ho han fet, remarquen, en l’espionatge als independentistes.

En l’equip de Díaz admeten que hi ha «matisos» en la postura dels ministres d’Unides Podem en alguns temes, però destaquen que també es produeixen a l’ala socialista. Pedro Sánchez, indiquen, va donar una resposta en el Congrés sobre l’espionatge i, «als 20 minuts, Margarita Robles en va donar una altra de diferent». I ningú diu, conclouen, «que el Govern estigui dividit en quatre parts». A més, destaquen, «no hi ha tantes diferències [en el bloc morat] com s’intenta transmetre». En un dels últims temes més polèmics, les baixes per regles doloroses, «la vicepresidenta va sortir des del primer moment a recolzar-ho».

Andalusia, el punt de reflexió

Notícies relacionades

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

ERC dilueix el veto al PSC i fixa les línies vermelles del referèndum i el finançament

Totes les fonts del bloc d’Unides Podem consultades confirmen que l’estrès intern ha augmentat després del succeït a Andalusia, on es va arribar a un acord ‘in extremis’ de tota l’esquerra a l’esquerra del PSOE en el qual legalment no figura el partit de Belarra perquè es va retardar en la inscripció de la coalició. Aquest episodi anuncia el guirigall que es pot viure en cada territori, de cara a les eleccions autonòmiques i municipals de d’aquí un any. Però l’enfrontament ha sigut tan cru i tan dures van ser les declaracions d’Iglesias acusant Díaz d’haver imposat la candidata d’Izquierda Unida (Inma Nieto) que diverses persones opinen que ha de servir d’«esperó» perquè no es torni a repetir aquest espectacle «ridícul». «No és un punt d’inflexió, sinó de reflexió.»

A la Moncloa i en el PSOE preocupa molt la divisió del món progressista perquè els seus vots són fonamentals perquè es pugui reeditar un Executiu de coalició. A curt termini, la pugna pel cartell electoral andalús entre Izquierda Unida i Podem, que va fer que Díaz i Belarra intervinguessin a favor d’un candidat i l’altre, podria afavorir el vot socialista a Andalusia. Però, a mitjà termini, el PSOE depèn absolutament de la plataforma electoral que aconsegueixi muntar la vicepresidenta segona.