Nova presidenta de l’entitat

Dolors Feliu: L’advocada que va intentar evitar la retallada de l’Estatut, al capdavant de l’ANC

  • Va recollir el carnet de CDC per oposició al tripartit i va continuar la seva trajectòria política vinculada als passos de Puigdemont

Dolors Feliu: L’advocada que va intentar evitar la retallada de l’Estatut, al capdavant de l’ANC
2
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els traços professionals i les ambicions politicoactivistes de Dolors Feliu (Roda de Ter, 1964) es van entrellaçar entre 2006 i 2010. L’advocada exercia des de 1994 com a lletrada de la Generalitat davant el Tribunal Constitucional quan li va tocar intentar blindar l’Estatut per evitar la tisorada. «Vaig defensar el text original, però ja veus com va acabar: retallat pels tribunals i no ajustat a les correctes interpretacions constitucionals. Llavors ja vaig intuir que havia de buscar la independència de Catalunya per altres vies, des de l’activisme», explica en declaracions a EL PERIÓDICO. Feliu s’ha convertit aquest dissabte en la nova presidenta de l’ANC, convençuda que només «un nou embat», fruit de la mobilització ciutadana, serà capaç de sobreposar-se a les disputes en la línia política i efectuar la desconnexió.

Llicenciada en Dret, Feliu ha desenvolupat la seva carrera professional dins de l’administració catalana ocupant els seus despatxos des de 1989. En el seu currículum destaca que ha sigut directora de serveis consultius i de coordinació jurídica entre 2011 i 2019.

Les seves aspiracions superaven la burocràcia, així que va començar a sembrar en el camp de la política. «Vaig considerar que el tripartit no defensava prou l’autogovern, així que em vaig afiliar a Convergència Democràtica el 2008, quan estava en l’oposició», revela.

Notícies relacionades

El 2015 va formar part de la candidatura de Junts pel Sí en el número 46 i va continuar com a militant en la reconversió de l’extinta CDC fins al PDECat, espai que va decidir abandonar el 2018, quan l’expresident Carles Puigdemont va firmar el divorci postconvergent.

En paral·lel, va apostar per intentar aconseguir la independència des de l’àmbit jurídic. Primer amb la publicació d’un manual per a la independència que la va portar a participar en diverses conferències de l’ANC i amb la seva adscripció al Col·lectiu Praga, format per juristes independentistes. Després va formar part del Consell Assessor per a l’Impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent, un òrgan dedicat a configurar un espai de participació i de cohesió social per debatre per tot el territori sobre la independència. I recentment, com a membre de l’Assemblea de Representants del Consell per la República, el parlament paral·lel que Puigdemont va crear des de Brussel·les, un seient que ara deixa per centrar-se en l’ANC.