Sandro Rosell: «Es confirma que darrere la meva injusta presó hi havia foscos interessos polítics»

EL PERIÓDICO ha tingut accés a documents, testimonis i gravacions que evidencien que el comissari José Manuel Villarejo va iniciar les indagacions contra Rosell sota el paraigua del projecte Barna o l’operació Catalunya, que és com es denomina la investigació irregular que va obrir la policia del Govern del PP per acusar polítics catalans i personatges suposadament del seu entorn de delictes de corrupció.

Rosell, a través d’un comunicat, «celebra» que, gràcies a les informacions periodístiques, «per fi està sortint a la llum pública l’existència d’aquests interessos» de naturalesa política i econòmica, i que, d’aquesta manera, «es desvirtuï la tesi» que el seu empresonament va ser a causa d’un «desafortunat error de criteri judicial», que és l’explicació que «les autoritats competents ofereixen als dos anys que, sense cap raó», l’expresident del Barça va ser privat de llibertat.

L’Audiència Nacional el va absoldre l’abril del 2019, juntament amb el seu soci, Joan Besolí; la seva dona, Marta Pineda, i tres acusats més de delictes de blanqueig i organització criminal. La fiscalia no va recórrer la sentència davant el Tribunal Suprem.

Interrogants per resoldre

No obstant, Rosell considera que encara queden «molts interrogants per resoldre». Així, es pregunta si el comissari Villarejo i la ‘policia patriòtica’, a més d’investigar-lo en el marc de l’operació Catalunya, també van rebre diners de particulars per fer-ho. «¿Quina era la relació que tenia Villarejo amb els agents de l’FBI que van gestionar les comissions rogatòries remeses dels Estats Units a Espanya? ¿Com és possible que, en el marc de la mateixa investigació, es paralitzés la que afectava un altre empresari espanyol i, al contrari, es reactivés la meva fins a acabar a la presó? ¿Va aconseguir Villarejo influir en la la fiscalia i els òrgans judicials que van dictar una presó preventiva tan prolongada, injusta i inaudita per un tema que no afectava per a res Espanya?», són altres interpel·lacions que llança.

Rosell i els seus advocats estan estudiant les informacions publicades per EL PERIÓDICO i estan valorant la «conveniència d’iniciar accions judicials a fi que s’aclareixin i sancionin les greus irregularitats» que van portar l’expresident del Barça a «patir injustament dos anys de presó preventiva», incideix el comunicat. L’Audiència Nacional està tramitant la demanda presentada per Rosell arran dels perjudicis ocasionats pel seu empresonament.

L’Advocacia de l’Estat ha fet una contraoferta a la reclamació de 29 milions d’euros que Rosell planteja com a indemnització pels 645 dies que va passar en presó provisional abans de ser absolt. L’oferta del Govern es limita a 18.000 euros.

Notícies relacionades

El 12M i el botó nuclear de Sánchez

El Senat rebutja la llei d’amnistia i es prepara per vetar-la dimarts

La investigació que va enviar Rosell a la presó es va iniciar el 2015 i es va mantenir secreta fins que el van arrestar, el 2017. Però hi ha una gravació que demostra que el dia de la detenció de l’expresident del Barça, un agent de policia va trucar a José Luis Pérez, denunciant i persona amb qui havia contactat Villarejo el 2014, per agrair-li la seva col·laboració en el cas.

Les anotacions

El mateix Villarejo va escriure el 10 de gener del 2014 en el seu diari la primera cita relacionada amb la seva investigació sobre Rosell, a qui des de diferents sectors polítics s’acusava d’haver posat el FC Barcelona al servei de l’independentisme català. El comissari va escriure en la seva agenda: «José L. Pérez. Veure’ns Hotel Fénix 18 h dilluns». Uns dies després, el 28 de gener del 2014, el comissari va tornar a esmentar l’expresident del Barça: «José Luis Pérez. Amic de Viki [Victoria Álvarez, exnòvia de Jordi Pujol Ferrusola i principal testimoni en el cas Pujol]. Vol dilluns parlar per seguir amb el tema Rosell i les altres coses». Pérez ha confirmat la reunió amb Villarejo.