Pacte lingüístic

Els partits encarrilen l’acord per crear una nova llei sobre el català a les aules

  • El decret del Govern que complementarà la nova normativa exclou fixar percentatges de llengua catalana i castellana a les escoles

Els partits encarrilen l’acord per crear una nova llei sobre el català a les aules

Manu Mitru

2
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Júlia Regué
Júlia Regué

Redactora

Especialista en informació del Parlament de Catalunya, seguint l'actualitat política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’ultimàtum es va imposar i el PSC, ERC i els comuns no van complir la seva advertència, confiats que Junts podia tornar al consens lingüístic. Les negociacions van continuar i el registre del Parlament va tancar sense la petició d’incloure en el pròxim ple el debat sobre la llei de política lingüística. Però la resposta parlamentària a l’obligació de fixar un 25% de les classes en castellà a Catalunya està encarrilada.

Tal com va avançar aquest diari dimarts, la via que els partits espremen per blindar la normalització lingüística, després de la interlocutòria del TSJC que fixa com a termini el 31 de maig per acatar, és doble. D’una banda, plasmar en una llei de protecció del català el text que s’havia consensuat el 24 de març, i que en aquest temps es va pensar com una modificació de la llei de política lingüística, i, per l’altra, aprovar un decret llei que concreti el blindatge.

Esquerra, amb el coneixement del PSC i els comuns, va plantejar a Junts la creació d’una nova llei que reunís les esmenes ja tancades a tres bandes: una per aclarir que els projectes lingüístics seran validats pel Departament d’Educació –mantenint, això sí, l’autonomia dels centres–, d’altres perquè consti que l’objectiu últim és mantenir la normalització lingüística i una última que passaria per eliminar el «també» del redactat inicial que feia referència a la llengua castellana, tot i que continuarà sent llengua docent i, el català, llengua vehicular.

Segons fonts negociadores, dijous al matí entraran a registre la petició perquè la Junta de Portaveus retoqui l’ordre del dia del ple del 25 i el 26 de març i es pugui debatre aquesta futura legislació.

Sense percentatges

El decret del Govern, assenyalen fonts de l’Executiu, és «més ambiciós» que la proposta traslladada per Junts, perquè en el text del Gabinet de Pere Aragonès s’explicita el veto o l’eliminació de qualsevol percentatge, o proporció en l’ensenyament de les llengües a les aules. Aquest ha sigut un dels cavalls de batalla dels independentistes, que sempre s’han oposat que l’aritmètica, sobretot si ve imposada per un jutge, determini el model d’escola a Catalunya.

Notícies relacionades

El decret també apunta que els projectes lingüístics són validats per la Conselleria d’Educació, és a dir, que n’assumeix la responsabilitat legal, eximint els equips docents de qualsevol possibilitat de ser perseguits judicialment per això. Així mateix, en una disposició addicional se sanciona que la conselleria és la que ha d’assessorar els centres educatius quant a l’elaboració i aprovació dels projectes lingüístics.

Aquest acord es va tancar al més alt nivell entre els socis al Palau de la Generalitat. Hi van ser presents, per part d’ERC, el president Aragonès, les conselleres Laura Vilagrà i Natàlia Garriga, el secretari general de Política Lingüística del Govern, Francesc Xavier Vila, i la secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta; per part de Junts, el vicepresident Jordi Puigneró, la presidenta del Parlament i futura presidenta de Junts, Laura Borràs, el secretari general del partit, Jordi Sànchez, i quiel succeirà en el càrrec, l’exconseller Jordi Turull, i el líder del grup parlamentari, Albert Batet.