Al Parlament

El PSC, ERC, Junts i els comuns estudien una nova llei per salvar el consens lingüístic

  • Els vetos creuats a modificar la llei de política lingüística i la llei d’educació catalana obren la porta a crear una altra normativa en el Parlament que acompanyarà el decret del Govern

El PSC, ERC, Junts i els comuns estudien una nova llei per salvar el consens lingüístic
2
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

ver +

L’acord a quatre per encaixar la sentència que obliga a complir el 25% de castellà a les aules de Catalunya encara pot refer-se. ERC, el PSC, els comuns i Junts estudien una resposta doble: d’una banda, el decret llei del Govern; i, de l’altra, que el text per reformar la llei de política lingüística (amb uns petits retocs) es calqui en una nova llei en defensa del català, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO.

El veto de Junts a reformar la llei de política lingüística i la negativa de la resta de partits a modificar la llei d’educació catalana obre una tercera via, ja sobre la taula de la negociació, que passa per una nova legislació. Els temps collen perquè el TSJC va donar fins al 31 de maig per executar la seva interlocutòria, però fonts negociadores asseguren que «tot és possible si hi ha voluntat».

El que està tancat és que, amb o sense Junts, el text que van registrar el 24 de març serà modificat per deixar clar que els projectes lingüístics seran validats pel Departament d’Educació –mantenint, això sí, l’autonomia dels centres–, que es deixarà clar que l’objectiu últim és mantenir la normalització lingüística i s’obren a eliminar el «també» del redactat inicial que feia referència a la llengua castellana, tot i que continuarà sent llengua docent i el català seguirà com vehicular.

El criteri dels jutges és que s’ha de «fer efectiu l’ús vehicular de les llengües oficials» i que, per tant, la Generalitat ha d’aplicar el 25% de castellà en els plans educatius. Així, a més de l’assignatura de llengua castellana, les escoles hauran d’impartir una altra assignatura en castellà i aquesta haurà de ser troncal. 

L’ultimàtum

ERC, el PSC i els comuns van llançar un ultimàtum de 24 hores a la postconvergència, a comptar des de les 12 hores de dimarts, per tancar un acord. Els republicans van enviar una proposta a Junts, amb el coneixement del PSC i els comuns, per lligar aquesta doble resposta. Públicament, Junts va tancar la porta a acceptar retocs en la llei de política lingüística perquè, segons el seu parer, no serveix per frenar el TSJC, i va apostar per un decret llei que només pot ser recorregut davant el Tribunal Constitucional, sense descartar altres «alternatives». 

«El que busquen és la imatge de nosaltres votant amb el PSC i els comuns», resumeix una font d’ERC, que atribueix l’«autoexclusió» de Junts a la «tàctica partidista» d’unes files en recomposició, ja que el pròxim 4 de juny la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i l’exconseller Jordi Turull agafaran les regnes de la formació.

Notícies relacionades

En paral·lel, el Govern ha aprovat aquest dimarts presentar un recurs a la interlocutòria del TSJC que dona 15 dies a l’Executiu perquè apliqui la sentència anterior per la qual les escoles han d’oferir un 25% d’assignatures en castellà. Un termini que està a punt d’extingir-se.

Segons el Govern català, l’associació que va presentar al seu dia el recurs (l’Assemblea per l’Escola Bilingüe), davant la suposada inacció de l’Executiu, no compta amb cap «legitimitat ni representativitat», segons la portaveu Patrícia Plaja, que va reproduir els arguments jurídics inclosos en el recurs.