Espionatge polític

El Parlament exigeix la dimissió de Robles pel ‘Catalangate’ amb l’abstenció dels comuns

  • L’independentisme brandeix la seva majoria perquè la Cambra catalana es pronunciï en defensa dels espiats per Pegasus

  • Pegasus: l’intrús que ‘pirateja’ la política espanyola

El Parlament exigeix la dimissió de Robles pel ‘Catalangate’ amb l’abstenció dels comuns
4
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’independentisme ha utilitzat la seva majoria aquest dijous perquè el Parlament reclami la dimissió de la ministra de Defensa, Margarita Robles, per l’espionatge a diversos dirigents sobiranistes a través del ‘software’ israelià Pegasus. La votació de la moció, a proposta d’ERC, ha comptat amb el suport de Junts i la CUP, a més de l’abstenció dels comuns, davant la negativa de la resta de forces de l’hemicicle català.

La moció aprovada condemna «fermament» la vigilància a almenys 65 independentistes, per ser una «pràctica il·legal i antidemocràtica», i exigeix la dimissió de la ministra de Defensa per les declaracions en què «reconeixia i justificava» aquestes investigacions. En la línia amb el que ja ha anat exigint el Govern, la Cambra reclama la «màxima informació i transparència per part de les autoritats competents del Govern», que s’assumeixin responsabilitats i que s’impulsi una comissió d’investigació pública al Congrés dels Diputats «per aclarir els fets», una cosa que ha sigut rebutjada per ara per falta de suports a causa del veto del PSOE. En un altre punt, insta la Generalitat que pressioni el Govern espanyol per modificar la llei de secrets oficials «perquè sigui democràtica i reguli el control extern i independent de les actuacions del CNI».

Responsabilitats

La diputada i portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ha sigut l’encarregada d’exposar el text que han impulsat en solitari, i ha defensat que el ‘Catalangate’ és un «escàndol majúscul», «una vulneració de drets fonamentals que no ha de cabre en un Estat de dret», que afecta les mateixes institucions. «És un terratrèmol a la democràcia», ha afegit, i ha criticat que el Govern central s’«empari» en una llei franquista per mantenir sota secret si hi ha hagut o no vigilància amb autorització judicial. «No ens vulguin guanyar amb guerra bruta, intentin guanyar-nos a les urnes», ha conclòs. 

Per la seva banda, Junts, el seu homòleg, Josep Rius, ha assegurat que si bé a Europa s’ha constituït una comissió d’investigació, igual com al Parlament, «a Espanya no se’n vol assumir cap», així que ha tornat a demanar «o comissió d’investigació o complicitat». «El que ha fet el CNI és una investigació prospectiva, volen posar-hi una cortina de fum i no els ho permetrem. No hi ha manta tan gran per tapar aquest escàndol», ha sentenciat.

Els comuns han condemnat i han rebutjat l’espionatge, però han demanat anar pas a pas: «Cal saber què ha passat i el motiu d’aquestes investigacions i, a partir d’aquí, no abans, determinar les responsabilitats», ha etzibat el parlamentari David Cid, que ha dit que és «una bona notícia» que s’hagi cessat la directora del CNI. Això sí, ha apostat per reformar la llei de secrets oficials i ha proposat que es legisli sobre ‘softwares’ com Pegasus per «protegir la ciutadania i els nostres càrrecs públics».

La cupaire Montserrat Vinyets, ha carregat contra l’Estat per l’espionatge i ha demanat que el Parlament intervingui en l’assumpte, també per la via judicial: «Aquesta Cambra ha de prendre la seva responsabilitat i començar la investigació pertinent. El ‘Catalangate’ no és nou, les operacions d’espionatge venen de lluny», ha afirmat. 

En defensa del CNI

«Sánchez no surt a espiar els seus ciutadans, el Govern fixa prioritats de seguretat nacional i hi ha servidors públics que fan la seva feina», ha replicat el diputat del PSC, Jordi Terradas. «El CNI protegeix vides cada dia i de manera callada, com ha de ser. I el Govern espanyol el que no farà és tapar actes il·lícits, el president donarà explicacions com ha fet sempre», ha continuat, fet que ha desencadenat rialles entre el grup republicà. «El CNI no actua al marge de la legalitat», ha conclòs.

Notícies relacionades

Per la seva banda, el diputat de Cs, Nacho Martín Blanco, ha carregat contra les «‘fake news’» sobre el cas Pegasus, i s’ha adreçat al president del Govern central, Pedro Sánchez: «No sé si és conscient del xantatge i de la pressió a què els seus socis sotmeten les institucions de l’Estat i el menyspreu sistemàtic a l’Estat de dret», ha dit. «¿Val la pena?», li ha preguntat, de Cambra a Cambra, lamentant el cessament de la directora del CNI. 

El dirigent del PPC, Alejandro Fernández, ha etzibat que les investigacions en democràcia només es poden fer sota tutela judicial, per la qual cosa ha desdenyat que es parli d’intervencions «il·legals» i de «drets vulnerats». «S’han sentit molt còmodes durant anys amb aquesta llei», ha afegit sobre el punt que demana reformar la llei de secrets oficials, però ha dit que si volen canviar-la que acudeixin a buscar majories al Congrés dels Diputats.