El Constitucional analitzarà si Batet va vulnerar drets del PP per no reclamar els expedients dels indults

Accés a informació per poder realitzar l’oposició al Govern. Aquest és el fons del recurs que el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit aquest dilluns i que va ser presentat per l’avui secretària general del PP i portaveu al Congrés, Cuca Gamarra, contra la decisió de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, de no reclamar al Govern els expedients complets dels indults concedits als líders condemnats pel procés independentista a Catalunya.

L’assumpte, que va arribar a la sala primera del Constitucional amb ponència del magistrat conservador Alfredo Montoya, es refereix concretament a una decisió de la presidenta del Congrés del 13 de setembre passat. El rebuig de Batet de reclamar aquesta documentació al Govern va constituir per al PP una vulneració dels seus drets a l’exercici del càrrec representatiu, i així vol que sigui declarat per l’òrgan de garanties. 

Els populars van criticar en aquell moment haver d’assabentar-se per la premsa de part del contingut dels informes esmentats, en què el Ministeri de Justícia, llavors a càrrec de Juan Carlos Campo, motivava la concessió de la mesura de gràcia, i van acusar la presidenta del Congrés de defensar l’Executiu.

Ja el juny de l’any passat, després de concedir-se els indults a nou dels condemnats, havia fet una primera petició formal dels documents que no va ser contestada fins al setembre del 2021, i el Govern va al·legar que la remissió no era possible perquè els expedients contenien «circumstàncies personals, familiars i socials, així com dades d’il·lícits penals» d’Oriol Junqueras i la resta d’indultats que no es podien poden divulgar sense tenir el consentiment exprés de l’afectat o transcorreguts els terminis establerts».

Consultats després de la mort

Segons la resposta donada pel Govern a una pregunta que li va fer el diputat del Grup Mixt (ex de Ciutadans) Pablo Cambronero, recollida al seu dia per Europa Press, no es pot donar accés als expedients complets dels indults als líders del procés sense el «consentiment exprés» dels afectats, en compliment de la llei de protecció de dades i en els terminis marcats en la llei del Patrimoni Històric Espanyol.

Aquesta última estableix que els documents que continguin dades personals que puguin afectar la seguretat de les persones no es podran publicar sense el consentiment exprés dels afectats, fins que hagi transcorregut un termini de 25 anys des de la seva mort o, en un altre cas, de 50 anys, a partir de la data dels documents.

Per la seva part, Gamarra va demanar empara a Batet perquè instés la Moncloa a remetre els documents, si bé la presidenta del Congrés s’hi va oposar i va assegurar que el Govern va donar raons fundades en dret per no facilitar la informació. Aquesta decisió és la que es va recórrer al Tribunal Constitucional.

«Escull» per a la superació del conflicte

Els expedients d’indult als nou condemnats per sedició i malversació van ser donats a conèixer pels mitjans de comunicació a finals de juny de l’any passat, i s’incidia que la presó de tots ells suposava un «clar obstacle per a la normalització de les relacions entre les institucions catalanes i les de l’Estat, així com un escull per a la superació del conflicte que protagonitza la política catalana en l’última dècada». Aquestes motivacions van ser durament criticades per l’oposició, que per això va reclamar tenir accés als documents de primera mà.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

Els papers explicaven que el Govern havia valorat el paper de cada un dels indultats en l’escena política catalana, així com la seva afectació en l’«esdevenir de les relacions entre Espanya i Catalunya». En la proposta d’indults concedits pel Ministeri de Justícia es deia s’era «molt conscient de la gravetat de l’ocorregut a Catalunya la tardor del 2017», i s’afegia que «els qui van portar a terme aquells fets no només van actuar ignorant la Constitució, sinó que també van ignorar els qui no pensen com ells [...]. Encegats pels seus objectius polítics, van oblidar les lleis que no els agradaven i les persones que no els recolzaven».

No obstant, s’hi afegia que la realitat social i política a què va donar lloc l’empresonament dels condemnats afectava indubtablement aquesta convivència democràtica entre catalans, cosa que «condiciona negativament les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya i obstaculitza la superació del conflicte existent».