El CNI té el mandat de considerar que l’independentisme català és un conflicte «actiu»

Fonts de la seguretat de l’Estat confirmen a aquest diari que al CNI –com en altres serveis d’intel·ligència estatals– es considera «actiu i obert» el desafiament independentista. El concepte, segons aquestes fonts, és del gener del 2017, previ a l’1-O i els successos posteriors.

Cap font oficial confirma o desmenteix la vigència d’aquest concepte, ja que la Directiva d’Intel·ligència és secreta. Aquesta concepció de «conflicte actiu» porta a la percepció dels seus actors com a amenaça i, per tant, personal objectiu en les decisions i gestions que emanen d’aquest document estratègic.

La Directiva d’Intel·ligència, atenta a amenaces emergents i perills persistents, és un document que, suposadament, ha de renovar cada any el rumb del servei d’espionatge. Però, malgrat el reflectit en la llei 11/2002, aquesta directiva no s’actualitza amb la freqüència que preveuen l’exposició de motius i l’article 3: «El Govern determinarà i aprovarà anualment els objectius del Centre Nacional d’Intel·ligència mitjançant la Directiva d’Intel·ligència, que tindrà caràcter secret».

Conflicte obert

Conflicte obertEl gener del 2017 es va reunir la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes d’Intel·ligència, quan presidia aquesta junta la número dos del gabinet Rajoy, Soraya Sáez de Santamaría, i dirigia el CNI el general Félix Sanz Roldán.

Abans, la Comissió Delegada s’havia reunit també el maig del 2013, el març del 2014 i el febrer del 2015. L’any 2016 va transcórrer sense reunió. Quan va arribar la del 2017, era molt recent –tot just un mes– l’arrencada del Pacte Nacional pel Referèndum, impulsat pel Govern de Carles Puigdemont.

Les fonts consultades expliquen que la concepció del procés com amenaça existia en el servei secret abans d’aquest inici del 2017, però és en aquesta data quan s’encunya l’última visió que impera al centre.

Doctrina per a la comunitat d’intel·ligència

Doctrina per a la comunitat d’intel·ligènciaLa Comissió Delegada del Govern per a Assumptes d’Intel·ligència és el fòrum en el qual, amb necessitats traslladades des del Consell de Ministres, recorda la Directiva d’Intel·ligència, document estratègic similar a la Directiva de Seguretat Nacional, però reservat.

És a partir del naixement d’aquesta comissió que va néixer també a Espanya el concepte de «comunitat d’intel·ligència», formada no només pels polítics que la regeixen, també pels directius de diferents serveis d’informació civils, militars i policials que la llei preveu coordinar.

L’actual Comissió està presidida per la vicepresidenta primera del Govern i ministra d’Economia, Nadia Calviño, i la integren –a més del secretari d’Estat de Seguretat, el director del gabinet de Presidència i la directora del CNI, Paz Esteban– els ministres de Presidència (Félix Bolaños), de Defensa (Margarita Robles), de l’Interior (Fernando Grande-Marlaska), d’Afers Exteriors (José Manuel Albares)… i la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz.

La integrant més poderosa de l’ala d’Unides Podem en el Govern no ha participat mai en una reunió d’aquest òrgan, com tampoc va arribar a fer-ho el seu antecessor en la vicepresidència, Pablo Iglesias. És, a part d’un recurs de Vox davant el Constitucional que va impedir a Iglesias accedir a aquesta junta, perquè en tot el temps que fa que Díaz és a la vicepresidència no s’ha reunit la Comissió.

Ni tampoc en aquesta legislatura. Fonts d’Economia expliquen que hi ha influït la pandèmia, i consideren que el fet que no s’hagi convocat la Comissió «no implica que no hagin avançat les tasques de les comissions tècniques que en depenen».

La Comissió Delegada no es reuneix des de principis del 2019, expliquen al CNI. A la seva directora li correspon el paper de secretària d’aquesta junta.

18 branques, 65 fulls

18 branques, 65 fullsLes coses que en política van i venen no canvien tan ràpid en l’estratègia de Defensa. El concepte de «conflicte actiu» està sense revisar malgrat que ja ha passat el procés, el judici del procés, les penes del procés, els indults del procés... i la creació de la taula de diàleg entre el Govern d’Espanya i la Generalitat.

Però aquesta diferència de ritme no sorprèn els experts consultats. «Tampoc el conflicte separatista basc es concep com a tancat», expliquen, deu anys després que ETA deixés de matar.

En la Directiva d’Intel·ligència, i en les autoritzacions judicials, es va basar aquest dijous l’explicació que va donar la directora del CNI als deu diputats de la comissió de Despeses Reservades del Congrés, segons han explicat alguns d’ells.

Notícies relacionades

Aragonès: «La confiança en el Govern espanyol està trencada, està a zero», per l’espionatge

El CNI acredita l’espionatge a 18 independentistes, entre els quals Aragonès

La diferència entre el nombre que ha transcendit de persones espiades amb permís judicial pel CNI, 18, i els que fins ara ha assenyalat l’anàlisi de Citizen Lab, 65, confirma a ulls de les fonts consultades un típic «arbre» d’escoltes del servei secret.

Per a aquestes fonts de la Seguretat de l’Estat, els 47 restants de la llista canadenca té relació fàcilment rastrejable, com per unes branques, amb els 18 orígens d’investigació permesos pel jutge del Tribunal Suprem.