Compareixença al Congrés

Pegasus: ¿què aclareix i què no aclareix Robles sobre l’espionatge?

La ministra de Defensa s’aferra al deure de mantenir el secret i deixa les explicacions a la directora del CNI

4
Es llegeix en minuts
Miguel Ángel Rodríguez
Juan José Fernández

La compareixença de Margarita Robles en la comissió de Defensa del Congrés s’esperava amb expectació. El presumpte espionatge a més de 60 líders i activistes de l’independentisme català i basc havien posat el focus sobre la ministra, a qui se li exigeixen respostes com a màxima responsable del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). I l’anunci que tant el seu telèfon mòbil com el de Pedro Sánchez van ser intervinguts amb Pegasus fa gairebé un any va elevar l’interès. Però la ministra de Defensa ha sigut més que cauta en la seva intervenció.

¿Ha aportat alguna dada nova?

No. La ministra de Defensa no ha ofert informació nova de cap tipus. Ni sobre el presumpte espionatge al món sobiranista durant el 2017 i el 2019, ni sobre el pirateig al seu telèfon i al del president del Govern el juny i el maig del 2021, respectivament. En tot moment s’ha referit a la compareixença d’aquest dijous de la directora del CNI, Paz Esteban, en la comissió de despeses reservades del Congrés.

¿Per què no ha aportat noves dades?

El president de la Comissió de Defensa, José Antonio Bermúdez de Castro (PP) ha excusat preventivament la ministra al·ludint a la llei 11/2002, del 6 de maig, que regula el Centre Nacional d’Intel·ligència, que en l’article 5 estableix que tot allò relatiu al seu funcionament i actuacions «constitueix informació classificada, amb el grau de secret». «Tret que tingui un límit per llei, jo no m’acostumo a tallar», ha reiterat Robles en diverses ocasions, al·legant també aquest impediment per donar resposta a les qüestions que li han plantejat.

Sí que ha esmentat que sobre l’espionatge al seu mòbil i al del president, al ser un delicte perquè va ser sense autorització judicial, sí que podia informar sobre les dades que es coneixen. Almenys, ha apuntat, fins i tot, que el jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama decreti el secret de les actuacions, cosa que ha passat minuts després de finalitzar la seva compareixença.

¿Què ha dit sobre el CNI?

En la seva intervenció inicial, Robles ha assegurat que se sent «orgullosa» dels «3.000 homes i dones del Centre Nacional d’Intel·ligència, que aquest any fa 20 anys, i que també han donat en ocasions la vida per la pau i la seguretat». Més tard, durant la rèplica als diferents portaveus, la ministra de Defensa ha criticat que es facin acusacions «sense proves» contra el CNI, que, a més, «no es pot defensar» a l’haver de complir el secret de les seves actuacions.

A més, ha mostrat el seu convenciment que totes les escoltes realitzades per aquest organisme estan dins de la legalitat, perquè aconsegueixen prèvia autorització judicial, i ha deixat que de la seva intervenció es desprengui l’advertència que demà la compareixença de Paz Esteban en la Comissió de Despeses Reservades podria aportar dades que facin caure algunes especulacions.

¿I sobre la directora del CNI?

Robles no ha fet menció a la directora del CNI, Paz Esteban, en la seva intervenció inicial. En el torn de rèplica ha lamentat que Esteban està «aguantant estoicament imputacions que no es corresponen amb la realitat». No hi ha hagut elogis ni més paraules de suport. Més enllà d’aquesta referència, la ministra de Defensa s’ha limitat ha al·ludir a la directora de l’organisme al parlar sobre la seva assistència aquest dijous a la comissió de despeses reservades del Congrés. Segons ha dit, Esteban «podrà dir el que consideri oportú» en aquest fòrum i que anirà «amb tota la informació» disponible, l’extensió total de la qual ni la mateixa Robles coneix.

¿Quins són els següents passos del Govern?

Des de l’inici, la ministra de Defensa ha deixat clar que quan «es cometen fets delictius» com l’espionatge al seu telèfon i al del president cal acudir als tribunals. «Les escoltes il·legals sense autorització judicial no és que siguin políticament rebutjables, és que són un delicte. En majúscules. Que no li quedi cap dubte, quan es produeixen unes escoltes sense autorització judicial és un delicte», ha dit. Tot seguit, ha deixat clar que oferiran la «col·laboració màxima» per arribar fins al final. Fins i tot, desclassificant documentació si així ho requereix la Justícia. I fins i tot també posant el seu propi telèfon al servei del tribunal de justícia.

Robles també ha volgut enviar un missatge a aquells que critiquen que el Govern ha mostrat debilitat envers la resta de països: «La Unió Europea sap, els nostres aliats saben, que Espanya és un país seriós, amb unes institucions sòlides, amb unes institucions fiables, amb un compromís inequívoc amb l’estat de dret i per l’estat de dret. Que tots els nostres servidors públics sense excepció, actuen només i exclusivament d’acord amb la legalitat».