El jutge retreu a la Diputació de Barcelona que no vulgui investigar una malversació

El magistrat afirma que, «al principi», l’actuació de la Diputació de Barcelona en aquestes diligències judicials corresponia a l’actuació «normal» d’una acusació popular, «col·laboradora amb el jutjat i coadjuvant l’exercici de l’acció penal» amb l’acció del mateix jutge, «tot i que no del ministeri fiscal». No obstant, precisa, aquesta «acció coadjuvant» es va troncar en «una allau de peticions de sobreseïment» per les dues úniques parts personades en el procés judicial, el fiscal i l’esmentada institució, de tal manera que el jutjat es va veure obligat a acordar l’arxivament davant la falta d’acusació.

Indicis «clamorosos»

No obstant, el togat apunta una altra possibilitat, que és que ell continuï amb la instrucció de la causa i arribi fins al dictat de procediment abreujat (finalització de les causes), tot i que «això suposi una tasca que pugui esdevenir inútil per la posterior falta d’acusació» per anar a judici. Al seu parer, els «indicis de criminalitat» són «tan clamorosos» que, «en consciència» no pot fer altra cosa que continuar amb l’única peça que continua oberta, la de Catmón.

Notícies relacionades

Realitats i mites del pressupost de Defensa

El Jaguar, la Meridiana, el discurs de comiat i la Rambla: quatre moments polèmics de Laura Borràs

També anuncia que valorarà si reobre les peces arxivades una vegada la Guàrdia Civil presenti les seves indagacions sobre el patrimoni de l’actual subdirector general de Cooperació Local de la Generalitat i exdirector de relacions internacionals de la Diputació, Jordi Castells. Segons la seva opinió els «indicis de suborn» semblen consistents, de tal manera que la presumpta malversació de fons no hauria sigut només a favor de tercers, sinó que també hauria «generat un lucre propi» per a algunes persones o càrrecs de la institució.

Davant aquesta situació, aquest dimecres ha comparegut al jutjat, per ordre d’Aguirre, la secretària general del la Diputació de Barcelona, a qui se li ha requerit que detalli el procediment d’aprovació de les subvencions i contractes menors concedits pel departament de Castells i qui va participar en això, així com que certifiqui els viatges del que era responsable de l’oficina de cooperació al desenvolupament, Josep Maria Alay, actualment cap de l’oficina de l’expresident Carles Puigdemont.