‘Catalangate’

¿Qui hi ha darrere de Citizen Lab, l’entitat que ha destapat el ‘Catalangate’?

  • El laboratori de la Universitat de Toronto s’ha convertit en un creuat contra abusos d’actors privats i estatals de l’alta tecnologia

¿Qui hi ha darrere de Citizen Lab, l’entitat que ha destapat el ‘Catalangate’?
3
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Periodista

ver +

El ‘Catalangate’ ha centrat les mirades en Citizen Lab, un «laboratori interdisciplinari» basat en l’Escola Munk per a Afers Globals i Política Pública de la Universitat de Toronto, al Canadà. Amb l’objectiu de denunciar i combatre els abusos de l’alta tecnologia contra els drets humans que realitzen tant el sector privat com actors estatals, el seu treball ha sigut fonamental en els últims anys per revelar casos de ciberespionatge, censura, ús de programari espia comercial i altres abusos.

Citizen Lab va ser fundat el 2001 pel professor de ciències polítiques i filòsof Ronald Deibert. Llavors professor de Relacions Internacionals al campus canadenc, va ser contactat per la Fundació Ford per veure si estaria interessat en un projecte de tecnologia de la informació i la seguretat global. Va oferir com a projecte el Lab, plantejant-lo com a «contraespionatge a favor de la societat civil global», i el va posar en marxa dins de la universitat amb la beca inicial de la Fundació Ford de 250.000 dòlars.

El laboratori es declara «independent d’interessos governamentals o corporatius» i ha rebut també fons, entre d’altres, de les fundacions Open Society de George Soros, la Fundació Hewlett, el Consell d’Investigació de Ciències Socials i Humanitats del Canadà i el Centre d’Investigació per al Desenvolupament Internacional canadenc.

Actualment el Lab té 25 investigadors a temps complet, experts que, com va recordar Deibert en una entrevista el gener amb AP, «podrien guanyar cinc o sis vegades més en el sector privat». També disposa de gairebé mitja dotzena d’associats i «fellows». Entre aquests últims hi ha Elies Campo Cid, que va redactar l’informe del ‘Catalangate’.

Evolució i fites

El primer gran projecte de Citizen Lab va néixer el 2003, un estudi de com els resultats de recerques ‘online’ variaven segons el país. Allò va crear una aliança amb Harvard i va fer néixer OpenNet Initiative, que publicava informes anuals sobre censura en més de 30 països. Amb el temps, el treball del laboratori es va anar concentrant més en la societat civil i en l’exposició de corporacions que venen ‘software’ a règims repressius.

Les seves detallades investigacions i detallades anàlisis han produït un degoteig constant de revelacions. El 2008, per exemple, Citizen Lab va denunciar que la Xina estava espiant usuaris de Skype, buscant entre les converses temes conflictius per al règim de Pequín, com Taiwan o Falun Gong. El 2009 va treure a la llum GhostNet, una operació de ciberespionatge xinès que es va desenvolupar en 103 països per seguir el Dalai-Lama i l’exili tibetà. El 2015 van revelar atacs sistemàtics que s’estaven produint des de 2008 en països de l’Aliança Bolivariana per les Amèriques a opositors i mitjans de comunicació independents. I el 2016 també van exposar la censura xinesa a WeChat.

El 2016, Citizen Lab va revelar que Pegasus, el programa desenvolupat per l’empresa israeliana NSO Group que és al centre de l’escàndol del ‘Catalangate’, s’estava aprofitant de vulnerabilitats en productes d’Apple. Un any després va exposar també l’espionatge amb Pegasus a periodistes, advocats i membres de la societat civil a Mèxic. I el 2018 va presentar «amb molta confiança» conclusions que el polèmic programa va infectar el telèfon d’un dissident saudita al Canadà, una operació que es va atribuir a l’Aràbia Saudita i que es creu que va poder servir per espiar Jamal Kashoggi, el periodista mort per un assassinat del qual es creu que va ser autoritzar pel príncep Mohamed bin Salman. El desembre de l’any passat van denunciar que representants dels Emirats Àrabs Units van instal·lar el programa al telèfon de la dona de Khashoggi mesos abans de l’assassinat.

Notícies relacionades

El treball del laboratori, que també explora vulnerabilitats en eines tecnològiques i recentment ha exposat les d’algunes aplicacions relacionades amb la covid, ha sigut influent i també aplaudit.

Citizen Lab, per exemple, va col·laborar amb Facebook (ara Meta) per investigar l’espionatge amb Pegasus de 1.400 usuaris de WhatsApp que es va detectar el 2019. En aquella investigació van aparèixer, entre els afectats, polítics catalans de partits independentistes. Facebook (ara Meta) va demandar NSO. També ha demandat el fabricant de Pegasus Apple, i en el seu anunci de la demanda, el desembre de l’any passat, la companyia de Cupertino va elogiar Citizen Lab.