Yolanda Díaz tem que la puguin espiar quan parla per telèfon

La vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, ha advertit aquest dissabte que l’espionatge denunciat per més de 60 dirigents independentistes «no és admissible en una societat democràtica» i ha reconegut que tem que la puguin espiar quan parla per telèfon. En declaracions a Catalunya Ràdio, Díaz s’ha referit a la denúncia d’espionatge polític a través del programa de ciberespionatge Pegasus: «Els fets que coneixem són molt greus. No són admissibles en una societat democràtica com és la nostra».

Sobre si «està tranquil·la quan parla per telèfon», Díaz ha admès: «No, jo no». A la pregunta de si «tem que la puguin espiar», la vicepresidenta ha insistit: «Sí, ho dic francament, sí». Díaz ha reclamat «absoluta transparència» en aquesta qüestió perquè «els fets són greus»: «Tenim dret a saber què ha passat», ha recalcat. Després de recordar que «compareixerà la ministra de Defensa», Margarita Robles, Díaz ha dit que prefereix ser «prudent» i esperar a les seves explicacions abans que puguin «prendre’s totes les accions que siguin necessàries».

Notícies relacionades

El Govern té un pla b amb reserves de gasoil per si hi ha una altra apagada

Només quatre empreses s’han interessat pels crèdits del Govern

Quan li van preguntar sobre el «silenci» del president del Govern, Pedro Sánchez, en aquest assumpte, ha explicat que «està tenint una agenda molt intensa». Aquesta setmana «ha estat a Kíiv» i «està liderant ell mateix tots els treballs que s’estan desenvolupant» en relació amb la resposta a la guerra a Ucraïna. «Estic en contacte permanent amb ell», ha assenyalat Díaz, que, davant les advertències que ha transmès el president de la Generalitat, Pere Aragonès, sobre el risc que l’estabilitat de la legislatura es vegi afectada pel cas d’espionatge, ha tornat a insistir que «més que mai, ara mateix, és necessari dialogar».

En la mateixa entrevista, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha considerat «un escàndol que es pretengui normalitzar que hi pugui haver escoltes a responsables polítics o a ciutadans sense el seu permís, ni autorització, ni coneixement». «Una democràcia forta no té cap por a investigar, a ser transparent, a donar totes les explicacions fins al final», ha remarcat.