L’espionatge a l’independentisme no evitarà que s’aprovi el decret sobre la invasió a Ucraïna

Saber que més de 60 dirigents independentistes catalans i bascos han sigut espiats des dels seus telèfons mòbils gràcies a un ‘software’ israelià anomenat Pegasus no ha ajudat gaire a millorar les relacions polítiques entre el PSOE i els seus aliats al Congrés. De la mateixa manera que les temporades futbolístiques entren en la seva fase decisiva a partir de març, a les legislatures els passa el mateix a partir del seu equador. Queda un any i mig llarg perquè Pedro Sánchez convoqui eleccions generals i el bloc parlamentari que ha impulsat les lleis del Govern segueix viu, però entre suspicàcies i amenaces velades.

ERC, una vegada més, està en l’epicentre de la voràgine política. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha amenaçat de retirar el suport dels 13 diputats de la seva formació. Executar l’advertència comprometria molt l’agenda de l’Executiu de coalició, just quan comença la fase decisiva de la legislatura. L’aritmètica al Congrés, en la forja de majories, és molt complexa, i perdre 13 vots d’un grup amb afinitat progressista i sintonia social obligaria a rastrejar suports per altres costats, per exemple pel costat de Ciutadans, nou escons.

El primer examen en el qual es veurà si el bloc de la investidura de Pedro Sánchez té bona salut es produirà d’aquí vuit dies. Dijous de la setmana que ve el ple debatrà i votarà el decret de les mesures proposades pel Govern per combatre els efectes econòmics i socials de la guerra d’Ucraïna. Fonts parlamentàries que han negociat el contingut del text asseguren a aquest mitjà que hi haurà aval perquè els habituals aliats, en especial ERC, el recolzaran. L’escenari en el qual s’està movent l’Executiu, de fet, apunta a un nivell de suport similar a l’aconseguit pels Pressupostos del 2020 i pels vigents, al voltant dels 190 sís.

Aquestes mateixes fonts indiquen que les converses seguiran, ja que les confirmacions dels vots encara no s’han produït. Compten amb possibles canvis d’última hora i no oculten que la repercussió del que s’ha anomenat «catalangate» pot provocar oscil·lacions inesperades. De tota manera, admeten, seria estrany desaparèixer de la foto del suport a unes mesures que, en termes globals, mobilitzen 16.000 milions d’euros en diversos àmbits, inclosos els de l’ingrés mínim vital o lloguer de vivenda.

Fonts dels grups catalans reconeixen que la convalidació està garantida gairebé al 100%. És convenient, expliquen, separar l’abast d’un decret amb mesures urgents, com les derivades de la invasió de Rússia a Ucraïna, d’un conflicte polític com el de l’espionatge amb el sistema Pegasus, per molt greu que sigui.

Per tant, el Govern, tot i que amb prudència, es mostra optimista. Veuen el decret més a prop de la convalidació que de la derogació, que si es produís, seria una derrota política en tota regla. De fet, admeten les seves fonts que el que li infligeix més suspens és la decisió final que adopti el PP. Pensen que l’abstenció serà el seu vot, però no se’n fien. Tampoc de Cs, a qui veuen ballant entre el «no» i aquesta mateixa abstenció. A Vox el situen en el «no» clarament.

I a partir d’allà, més les excepcions de la CUP, Fòrum i els ex d’UPN, la coalició del PSOE i Unides Podem només suma suports o potencials suports.

Com amenaçar el Govern per Pegasus

Tal com ha avançat aquest diari, el president del Govern es reunirà aquest dijous al Congrés amb els diputats de les formacions catalanes afectades pels casos d’espionatge de l’esmentat ‘software’ israelià, així com amb els d’EH Bildu, grup en el qual el diputat Jon Iñarritu és una altra víctima d’intercepcions.

A més, segons ha informat el grup parlamentari del PNB, Aragonès tindrà una conversa telefònica amb el portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, també molt crític amb el que ha transcendit fins a l’extrem de sol·licitar a l’Executiu que doni tota les explicacions oportunes. Unides Podem comparteix aquesta línia i tot apunta que recolzarà algunes de les exigències de les formacions afectades.

Sobre la taula, a part de la màxima pressió política, una sèrie de reclamacions, entre les quals que hi hagi explicacions per part dels dos ministres a qui van dirigides totes les sospites: Fernando Grande-Marlaska, d’Interior; i Margarita Robles, de Defensa. N’hi haurà d’altres a sobre la taula. La creació d’una comissió d’investigació serà una exigència a partir de la setmana que ve, perquè tant ERC com EH Bildu, JxCat, PDECat, la CUP i formacions com el BNG, Més País, Compromís i el PNB han registrat la proposta.

L’avenir d’aquesta comissió, no obstant, és dubtós. El tràmit que segueix el Congrés no augura un desenllaç a favor dels interessos dels signants. La Mesa, en la reunió de la setmana vinent, emetrà la seva opinió, previ criteri dels lletrats. És més que probable que aquest sigui favorable, d’acord amb peticions similars registrades anteriorment.

🎥 [VÍDEO] #conseller @rogertorrent al @Mes_324: avui som nosaltres les víctimes 🔎 d’espionatge, demà pot afectar qualsevol moviment que sigui interpretat com una dissidència política molesta" #CatalanGate 👇 pic.twitter.com/0K3O5UkXMe

— Esquerra Republicana (@Esquerra_ERC) 20 de abril de 2022

Els problemes s’aniran succeint a partir de llavors, ja que la formació de la comissió depèn del ple, i per tant, que la Junta de Portaveus inclogui el punt en l’ordre del dia. Això depèn de la majoria. Si el PSOE, el PP, Vox i Cs s’hi neguen, com tot apunta que passarà, la investigació parlamentària no podrà ser debatuda ni votada pel ple. Quan acabi el període de sessions present, el 30 de juny, la proposta decaurà.

El control parlamentari al CNI

Una altra de les iniciatives que promouran els grups afectats serà la constitució de la Comissió de Despeses Reservades, coneguda al Parlament com la «comissió del CNI». No es crear des que va començar la legislatura, fins i tot des d’abans, des de març del 2019, cosa que és una anomalia en tota regla, una irregularitat, fonamentalment perquè una llei hi obliga. És una norma aprovada el 1995 la finalitat de la qual és la regulació i el control de les partides pressupostàries destinades a reforçar la seguretat de l’Estat, que manegen sobretot els ministeris d’Exteriors, Interior, Defensa i Justícia. La seva rellevància queda demostrada en un dels aspectes de l’esmentada llei: canviar aquestes partides necessita l’«ok» de la comissió.

La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha assenyalat que sobre Pegasus donarà les explicacions pertinents a la Comissió de Despeses Reservades. La ministra portaveu, Isabel Rodríguez, per la seva banda, va recalcar aquest dimarts que no podria dir gaire al respecte perquè es tractava d’assumptes de seguretat nacional. El Govern, en qualsevol cas, ha negat que hagi utilitzat aquest ‘software’ per espiar els dirigents independentistes.

DIRECTO 📺| El #Canal24Horas entrevista a Margarita Robles tras conocerse el espionaje a líderes independentista a través del sistema Pegasus. "El Gobierno y el CNI siempre actúan con acuerdo a la legalidad", dice la ministra de Defensa https://t.co/OXIRLzFzBS pic.twitter.com/FE6AGJZYLn

— RTVE Noticias (@rtvenoticias) 20 de abril de 2022

Quan Robles afirma que en la Comissió de Despeses Reservades tractarà la polèmica, ho fa perquè sap que les sessions d’aquest òrgan parlamentari són secretes i perquè és el lloc específic per a això, tal com demostren polèmiques que van precedir això. No pot transcendir res del que s’hi digui, i si s’ensenyen documents, els diputats que assisteixin podran veure’ls i prendre notes, però mai fotografiar-los.

Però aquesta comissió no veu la llum perquè, per formar-se, els diputats que la integrin, generalment els portaveus, necessiten 210 vots, la majoria de tres cinquens. Aconseguir-ho passa per un pacte previ entre el PSOE i el PP que, de moment, no ha quallat. Des de fa mesos, els socialistes, apunten fonts del grup, estan disposats a superar les seves picabaralles; al PP, no obstant, no veuen bé que un grup com EH Bildu hi sigui present. Obligatòriament, han d’estar a la Comissió tots els grups representats al Congrés.

Notícies relacionades

Junqueras no descarta negociar pressupostos amb Sánchez: «Donem la legislatura menys per morta que el PSOE»

Sánchez es desvincula de la trama de Leire Díez: «Mai he conegut ni mai se m’ha informat sobre les seves aventures»

ERC, segons va avançar Europa Press, vol que es creï ja aquest òrgan del Congrés. Ho demanaran. La viabilitat és qüestionable precisament per aquest necessari pacte previ entre socialistes i populars.

S’acosten temps convulsos al Congrés, ja que les relacions entre el PSOE i els seus aliats no estan en el seu millor moment.