Contra el CNI

El Parlament portarà a la fiscalia l’espionatge a l’independentisme

  • Els partits intenten consensuar una declaració institucional conjunta que condemni la vigilància a través dels seus telèfons mòbils

El Parlament portarà a la fiscalia l’espionatge a l’independentisme

FERRAN NADEU

1
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Redactora

Especialista en informació del Parlament de Catalunya, seguint l'actualitat política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Maniobres des de tots els nivells perquè l’espionatge a l’independentisme sigui investigat. Si bé alguns dels 67 dirigents que van ser espiats amb dos ‘software’ israelians (Pegasus i Candiru) ja van avançar des de Brussel·les que estudien possibles querelles individuals i col·lectives, el Parlament vol encapçalar també la seva pròpia reacció.

La presidenta de la Cambra catalana, Laura Borràs, que també va ser vigilada, ha proposat a la Mesa que insti la fiscalia a investigar si s’han comès delictes per part del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). Després del plàcet de l’òrgan parlamentari, els serveis jurídics posaran fil a l’agulla per presentar l’escrit i mirar així de buscar una assumpció de responsabilitats.

Paral·lelament, els grups parlamentaris estan discutint una declaració institucional que condemna aquest espionatge i que demana reparacions.

Peticions de dimissió

Borràs, en declaracions a Catalunya Ràdio, ja ha dit que impulsaria accions legals conjuntes perquè fins a 25 diputats d’aquest i altres legislatures anteriors han sigut vigilades. S’ha de veure si els grups acorden també un altre text conjunt que pugui portar-se al ple i sotmetre’s a votació.

Notícies relacionades

«Cap d’aquestes accions pot quedar impune», ha dit Borràs, que ha avançat que individualment també emprendrà «la batalla legal» perquè el cas tingui, almenys, «conseqüències reputacionals» per a l’Estat.

D’altra banda, ha demanat la dimissió del president del Govern, Pedro Sánchez, i dels ministres d’Interior i Defensa, Fernando Grande-Marlaska i Margarita Robles, per permetre aquesta «guerra bruta estructural».