El Gran Germà o l’espionatge del Pegasus

La tecnologia d’espionatge d’NSO permet extreure continguts del telèfon, conèixer els textos i fotografies i, fins i tot, activar la càmera i el micròfon per proveir de vigilància en temps real, per exemple, tenir accés a reunions confidencials.

La perfecció del sistema facilita, a partir del 2019, colar el ‘software’ en ‘smartphones’ amb una trucada perduda al WhatsApp, permetent també esborrar la trucada, el que fa impossible que el propietari sàpiga què està passant. Una altra via: enviar un missatge a un usuari amb una notificació. Segons aquesta nova versió, l’usuari no ha de fer res. N’hi ha prou de tenir una aplicació no gaire segura o un sistema operatiu instal·lat al dispositiu. Se’n diu atac de zero clic.

Per a règims autoritaris

El sistema Pegasus és útil, teòricament, per a la policia que persegueix criminals o per a governs autoritaris que volen empresonar o eliminar dissidents. Segons els seus propietaris, els seus clients són 45 països. I atenció, són organismes de govern i serveis d’intel·ligència. L’aprovació de la venda, segons afirmen, ha de ser autoritzada pel Govern israelià. Se suposa que el servei secret, el Mossad, té participació en aquesta autorització.

Segons el grup d’investigació de la Universitat de Toronto (Canadà) Citizen Lab (Laboratori Ciutadà), que es dedica a indagar sobre la utilització d’alta tecnologia en abusos contra els drets humans, el sistema Pegasus ha sigut utilitzat pel Govern espanyol per espiar els telèfons de 63 dirigents i militants independentistes catalans, com ara els presidents Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès.

Un exempleat d’NSO va confirmar a la revista nord-americana ‘The New Yorker’ que l’empresa ven el seu sistema a Espanya, tot i que els ministeris d’Interior i Defensa han desmentit que comptin amb el dispositiu.

La regulació legal

Citizen Lab i Amnistia Internacional han denunciat que el Pegasus s’utilitza per perseguir polítics i activistes dissidents en règims autoritaris. Un dels casos notoris va ser el control dels telèfons de col·laboradors del periodista saudita Jamal Kashoggi, crític amb el règim de l’Aràbia Saudita, assassinat a Istanbul, Turquia, l’octubre del 2018.

Per definició, la utilització del Pegasus per controlar militants i dirigents independentistes a Catalunya sense autorització judicial és un atemptat al dret fonamental de la confidencialitat de les comunicacions. És anticonstitucional.

Es dona la circumstància, a més, que les escoltes tradicionals amb autorització judicial, per dir-ho així, van tenir lloc a Catalunya, almenys a partir del febrer del 2017. El llavors titular del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, va admetre una denúncia contra el jutge i exsenador d’ERC Santi Vidal. També el partit ultradretà Vox l’havia denunciat i el llavors fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza va obrir diligències. Ramírez Sunyer va autoritzar llavors intervenir, durant mesos, els telèfons de diversos dirigents independentistes, com va ser el cas de Jordi Sànchez. El material va ser aportat al judici del procés, el 2019, al Tribunal Suprem.

Però cap troballa procedent de la presumpta utilització del Pegasus va ser incorporada a cap diligència.

Els llimbs del CNI

Les mirades, doncs, estan posades en el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), un servei que va ser incapaç de detectar les més de 2.000 urnes traslladades a Catalunya per garantir la celebració del referèndum de l’1 d’octubre del 2017.

¿Per què?

La llei orgànica del Poder Judicial estableix que, cada cinc anys, el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) proposa a magistrats de la Sala Penal (Segona) o Contenciosa Administrativa (Tercera) per conèixer l’autorització de les activitats del CNI que afectin drets fonamentals: entrada en domicili i secret de les comunicacions.

Segons l’empresa NSO, el Pegasus només es ven a governs i serveis d’intel·ligència.

I el CNI espia. Però, formalment, ha de demanar autorització a un jutge del Tribunal Suprem. Durant els anys del procés el responsable de rebre la petició, estudiar-la i autoritzar-la era el magistrat de la Sala Contenciosa Administrativa, la Sala Tercera, Pablo Lucas (ho era des del seu primer nomenament el 2009); com a suplent en cas de vacant hi havia Julián Sánchez Melgar, magistrat de la Sala Segona. El desembre del 2017, com a conseqüència de la seva designació com a fiscal general de l’Estat, Sánchez Melgar va ser reemplaçat per Andrés Martínez Arrieta. El 2019, Lucas i Martínez Arrieta van ser renovats en aquesta funció per cinc anys més.

Qüestió delicada

El CNI ha de presentar arguments de pes perquè el jutge del Suprem aprovi les seves peticions. I, en teoria, s’ha de respectar el principi de proporcionalitat.

La qüestió és delicada. Perquè mentre en el jutjat ordinari intervé el Ministeri Fiscal, en la tramitació del CNI davant el jutge del Suprem, no.

El tema, doncs, queda entre el CNI i el jutge que ha autoritzat la diligència. Tampoc la part afectada ho sap. I no se n’assabentarà mai. Perquè és secret.

El Tribunal Constitucional (TC) té establert que els jutges no poden autoritzar les escoltes, per exemple, en diligències indeterminades, perquè és una manera d’eludir la presència del ministeri fiscal. És a dir. S’exigeix alguna manera de control.

Notícies relacionades

L’Eurocambra activa la comissió d’investigació sobre el programa espia Pegasus

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

Precisament, el fet que l’interessat no sap que l’estan espiant fa que no es presenti cap recurs davant el TC. I, és clar, hi hauria bastantes possibilitats que, sigui davant el TC o el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg, aquests recursos prosperessin per atemptar contra la Constitució.

La veritat és que, segons investigacions d’EL PERIÓDICO, quan el magistrat del Suprem autoritza les mesures que sol·licita el CNI, no entra en detalls, per exemple, del sistema o ‘software’ que es farà servir per tenir accés als dispositius telefònics i altres.