El Congrés s’acosta a l’etapa reina: la llei audiovisual és la que té més interessos en joc

Un dels factors que més influeixen en la percepció que una llei és important, per no dir molt important, té a veure amb el nombre de reunions que els diputats fan amb els agents empresarials o socials afectats, sempre abans que registrin les esmenes i, en qualsevol cas, abans que vagin a votar. L’audiovisual és una d’aquestes lleis importants.

Una font parlamentària que demana no ser identificada reconeixia a finals del mes passat de febrer que la futura norma li estava donant molts maldecaps, i no només a ell, sinó a tot el seu equip. Les sol·licituds per a una entrevista amb un director de relacions institucionals de la companyia ‘X’ o amb la responsable de comunicació de l’empresa ‘Y’ es van començar a acumular a l’agenda, i sense incloure les reunions internes per rebre qualsevol de les instruccions. Pot ser que no sigui la norma més mediàtica de la legislatura, tot i que ja ha tingut la seva quota de glòria (en el tràmit dels Pressupostos vigents), però gairebé segur que serà una de les lleis que més pressions suporta, per no dir la que més.

La font d’un altre grup, també amb la petició que no quedi recollit el seu nom, destaca que la redacció és tan alambinada i extensa que va comunicar a la seva direcció que no podia abastar-ho tot, així que va demanar ajuda. Assessors del grup al Parlament Europeu li van donar un cop de mà, i així ha pogut domar el text, l’abast del qual equival a ingents quantitats de diners.

Estem parlant del sector audiovisual, que inclou plataformes de la talla de Netflix, Disney+, Apple TV i Prime Video (Amazon), o Filmin i Movistar TV si ens fixem en el panorama nacional. Que abraça les televisions lineals agrupades en grups com ara Atresmedia i Mediaset; que concerneix RTVE; que arriba a Youtube i altres suports en què s’allotgin i es comparteixin vídeos; que incumbeix el sector sonor, i aquí entrarien els pòdcasts; que posa un contorn a la producció de ficció al país i que delimita el territori on s’ha de moure la publicitat, incloent-hi la de les begudes espirituoses; que posa l’accent en la protecció dels usuaris, en especial els més vulnerables, en especial els menors...

En fi, que es creuen tants interessos que quan la llei va desembarcar al Congrés, el desembre del 2021, el PSOE i Unides Podem es van conjurar per anar amb calma i apaivagar els ànims, llavors a mil revolucions.

Passats quatre mesos, el temps d’espera s’ha acabat. El 5 d’abril el Govern va cursar una petició a la Mesa del Congrés per abordar la tramitació de la futura llei audiovisual pel procediment d’urgència, cosa que significa el final de les pròrrogues dels terminis setmanals d’esmenes que s’han anat succeint des del 7 de febrer. Quan els diputats que formen la Comissió d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital tornin de les vacances, és més que probable que topin amb l’inici del procés de ponència que estudiarà eventuals canvis en la norma. Els grups registraran llavors les esmenes, que es preveu que siguin nombroses, centenars. I a negociar.

Inicis conflictius

La llei audiovisual va adquirir fama política en el moment en què ERC va plantejar al PSOE que si volia el seu suport als pressupostos del 2021, havia de posar límit a una dels apartats més controvertits per a les formacions nacionalistes i independentistes. A Catalunya, on la indústria audiovisual mou prop de 4.000 milions d’euros i dona feina a més de 14.000 persones, el blindatge de la producció en català, i el posterior blindatge d’oferta i emissió a les plataformes i a les televisions lineals, s’han erigit en prioritats identitàries.

Després d’unes procel·loses negociacions, fins al punt que un dels seus actors, el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, considera que es tracta de la seva digestió política més pesant, el Govern i la formació de Pere Aragonès van aconseguir xifrar el blindatge en el 6% del catàleg. El pacte va durar poc, perquè uns dies més tard el Consell de Ministres va aprovar el projecte de llei i el va enviar al Congrés, i quan Esquerra el va llegir no va trobar el 6% al costat de paraules com ara ‘Netflix’ i ‘HBO’. Van reobrir el front i van posar en risc els Pressupostos una altra vegada, ja que anaven pel Senat amb aparences de tornar al Congrés després d’uns canvis que el Govern no volia veure ni en pintura. Gràcies a unes subvencions de 15 milions, els comptes van quedar salvats.

Doncs aquesta llei que semblava el novembre i el desembre del 2021 la prova del cotó fluix de les relacions entre socialistes i republicans catalans, que és una de les columnes en les quals descansa aquesta legislatura, tot i que de tremolor en tremolor, és la que es tramitarà d’aquí uns dies després d’un període de silenci, ficada al calaix de les pròrrogues d’esmenes.

Pressions i interessos

La Comissió d’Assumptes Econòmics del Congrés està ara embrancada en la llei de telecomunicacions, a punt d’aprovació, que es preveu que passi a finals de mes. Prendrà el testimoni l’audiovisual. S’acosten unes setmanes dures al si d’aquest òrgan parlamentari que presideix un diputat del PP, per cert. Es diu Celso Delgado. És un parlamentari veterà, cosa que ajudarà que la ponència i els treballs d’acoblament d’esmenes avancin i es completin sense estridències.

Els grups, la majoria almenys, tenen les esmentades esmenes ja escrites. Les registraran quan s’obri el termini. Per redactar-les, els seus portaveus econòmics, i en alguns casos els de cultura, han tingut reunions prèvies amb representants de les multinacionals i empreses afectades. Segons han destacat fonts parlamentàries, hi ha molta preocupació. Els punts més controvertits planen sobre les televisions lineals, el finançament i l’emissió de publicitat a TVE, les plataformes, les productores independents de continguts i la publicitat de determinat tipus de begudes. Quan conflueixen interessos nombrosos de sectors poderosos i influents, com és el cas, la pressió augmenta exponencialment. Això ho reconeixen diverses fonts consultades.

El projecte de llei audiovisual prové de la legislació europea, que ha fixat una regulació comuna en un sector que evoluciona a tal velocitat que determinades normatives nacionals, l’espanyola n’és una, s’han quedat antiquades. Fa deu anys, per exemple, els anomenats ‘youtubers’ ni existien. Si existien, habitaven en mons limitats. Avui arriben a audiències milionàries i són complimentats amb suculents contractes publicitaris.

164 articles conformen el projecte, més 5 disposicions addicionals, 7 de transitòries i 8 finals. Toca tots els pals. Incorpora un capítol sobre els mecanismes de control extern als quals hauran d’ajustar-se els prestadors del servei públic de comunicació audiovisual, fet que incumbeix les assemblees legislatives de les comunitats autònomes o altres entitats creades «expressament». Aquí s’hi inclou l’obligació d’una avaluació de nous serveis pel mateix prestador.

Plataforma de vídeos i producció europea

La llei acull, a més, previsions sobre el finançament dels serveis públics de comunicació audiovisual, tant a escala estatal com en els àmbits autonòmic i municipal. La de RTVE arriba en aquest capítol a un protagonisme destacat. Un altre títol es dirigeix als serveis radiofònics i sonors a petició, que si bé no els contemplava la legislació europea, sí que ho farà l’espanyola, que des del 2010 la va incloure en la norma. Un més, el V, té a veure amb la considerada com una de les principals novetats de la llei, l’intercanvi de vídeos a través de les plataformes o xarxes socials, i es llança a la seva regulació.

La protecció de la infància és un dels pilars, així com la prevenció per al públic en general de continguts que incitin a l’odi o a la violència o continguin una provocació a la comissió d’un delicte de terrorisme. La norma, a més, entra en la regulació de la publicitat en aquests serveis.

Notícies relacionades

Junqueras no descarta negociar pressupostos amb Sánchez: «Donem la legislatura menys per morta que el PSOE»

Sánchez es desvincula de la trama de Leire Díez: «Mai he conegut ni mai se m’ha informat sobre les seves aventures»

El blindatge de les llengües oficials de l’Estat, cosa que va motivar tensions entre el PSOE i ERC, fonamentalment, està consagrat en la regulació, igual com la de la producció pròpia. S’haurà de reservar una quota de finançament obligatori per a tals produccions.

Les esmentades són les columnes sobre les quals es construeix la llei audiovisual. Els seus articles i disposicions seran sotmesos a examen d’aquí unes setmanes. Arriba l’etapa reina de la legislatura, amb permís de la llei de vivenda.