Els advocats de Corinna van escriure al cap de la casa reial per entregar la demanda contra el rei Joan Carles

El jutge vol escoltar, concretament, els arguments de les parts sobre la seva resolució. Per exemple, si la defensa de Joan Carles I ja ha decidit presentar un recurs davant el Tribunal Civil d’Apel·lacions, per a la qual cosa disposa de 21 dies.

Altres conseqüències: en la seva demanda Corinna sol·licita mesures cautelars com una ordre d’allunyament (‘restraining order’) per a Joan Carles I i agents del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) espanyol perquè es mantinguin almenys a 150 metres de distància. El jutge haurà de pronunciar-se sobre això després de sentir les parts.

Tot i que a la carta al seu fill, Felip VI, el rei emèrit havia expressat, el 5 de març passat, després de l’arxiu de les diligències que l’investigaven a Espanya, «considerar la meva tornada a Espanya», va aclarir que no seria «de forma immediata», el fet és que l’atzar ha volgut que els actes que és protagonista a Londres –la demanda de la seva examant– coincideixin aquest dimarts 29 amb la visita del rei Felip VI i de la reina Letícia a la missa en record del recentment mort duc d’Edimburg a l’abadia de Westminster. L’audiència a la High Court of Justice, a 2,2 quilòmetres de l’abadia, vorejant el riu Tàmesi, començarà a les 10.30 hores, mitja hora abans de la cerimònia.

En les seves al·legacions davant el Tribunal, Jeremy Kosky, advocat (‘solicitor’) de l’equip de defensa de l’emèrit que porta la firma Clifford Chance, assenyala que el palau de la Zarzuela continua sent la residència de Joan Carles I i que si bé s’ha mudat a Abu Dhabi «molts dels seus objectes personals, roba i altres pertinences segueixen al seu apartament a la Zarzuela...»

Kosky posa com a exemple, segons el relat del jutge Nicklin, que «els advocats de Corinna zu Sayn-Wittgenstein han intentat comunicar el formulari de la demanda al palau de la Zarzuela i han buscat mantenir correspondència amb Joan Carles I mitjançant escrit al cap de la Casa de sa Majestat» el rei Felip VI. És a dir: han enviat una carta a Jaime de Alfonsín. Però per aquesta via no van poder entregar la demanda.

El fet és que els advocats de Joan Carles I han plantejat una altra qüestió prèvia –a part de la immunitat, ara perduda– precisament la forma en què se li ha transmès la demanda.

Segons argumenten, li havien d’haver comunicat l’escrit a través de canals diplomàtics per mediació del Foreign Office o Ministeri d’Afers Estrangers. O, alternativament, sol·licitar permís per fer la comunicació per una altra via. «Les dues rutes haurien exigit exposar els fets al tribunal, sotmetre’s a l’escrutini judicial i probablement ser rebutjades... La comunicació no és vàlida. Aquesta manera defectuosa ha causat a Sa Majestat [Joan Carles I] privació, pèrdua i dany com a conseqüència d’haver de defensar un cas que no havia de ser presentat a una cort anglesa».

Els advocats de la demandant afirmen que la defensa posa «objeccions tècniques mancades de mèrit a la comunicació de la demanda en un clar intent de frenar el progrés del procediment».

Oferta de diverses vies

Segons assenyala, després de la primera comunicació, «per WhatsApp –amb justificant de recepció– el desembre del 2020, Corinna va oferir a Joan Carles la via que considerés més adequada, fins i tot creient que l’elegida va ser correcta. I es va oferir fer-ho a través del bufet Clifford Chance o a través de la Convenció de la Haia de Dret Internacional Privat (HCCH). Joan Carles I va rebutjar aquestes invitacions i fins i tot la de confirmar la seva direcció, amb l’argument que residia a la Zarzuela des del 1962 i, també, que s’havia mudat a Abu Dhabi el 2020».

En l’audiència d’aquest dimarts 29, els advocats de Joan Carles I podrien informar el jutge si han decidit recórrer la seva resolució de dijous passat 24 de març davant el Tribunal Civil d’Apel·lacions, a la High Court of Justice.

No obstant, no és fàcil que un recurs tingui recorregut. Perquè el jutge Nicklin ha cuidat els detalls al punt de recollir, per fonamentar la seva sentència, una resolució de la Cort d’Apel·lacions en la qual es recolza per denegar la pertinença de Joan Carles I a la Casa Reial.

Els altres aspectes pendents de les qüestions prèvies són, a part de l’anomenat ‘servei’ –la notificació de la demanda–, l’encaix dels actes d’assetjament a la llei britànica de protecció contra l’assetjament (‘harrasment’) del 1997 i la petició de la defensa de Joan Carles I al jutge perquè declari que la jurisdicció del Regne Unit no és la més apropiada –’inconvenient forum’– i transfereixi la demanda a un altre fòrum legal. Per exemple: Espanya.

Costes per a l’emèrit

Joan Carles I ha perdut la primera batalla legal –pendent de la decisió d’acceptar o recórrer la resolució sobre la seva immunitat– i per això haurà de fer-se càrrec de les costes. També aquest tema serà assumpte de l’audiència citada pel jutge Nicklin.

Notícies relacionades

Per què la defensa de Joan Carles I no va aportar a Londres un dictamen oficial sobre el seu estatus

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El tribunal comptarà amb informes d’experts de les dues parts en els quals es quantificarà l’import d’aquestes costes. Tant els honoraris dels advocats com les costes han de ser abonats per Joan Carles I. ¿D’on surten els fons?

Al presentar les dues regularitzacions per valor de 5.074.295,68 euros el desembre del 2020 i febrer del 2021, fonts pròximes a l’emèrit van dir que un grup d’empresaris havien prestat –que no donat– els diners. Se suposa que l’Agència Tributària, que va tancar els ulls quan era possible obrir una inspecció, seguirà el rastre tant d’aquests diners com de les despeses derivades de la defensa jurídica al Regne Unit.