El jutge britànic despulla de tota mena d’inviolabilitat el rei Joan Carles

El jutge Nicklin rebutja tota l’argumentació de la defensa de Joan Carles I davant l’alt tribunal en l’audiència del passat 6 i 7 de desembre.

«Tot i que no sigui determinant, és notable que les proves presentades per la defensa de Joan Carles I no estableixen que sigui membre de la Casa Reial del rei Felip VI. No ha sigut aportada cap prova per part de l’Estat espanyol, o del rei Felip VI en què es digui que Joan Carles I és part de la Casa Reial. No hi ha hagut petició, per l’Estat espanyol, que es consideri la immunitat d’Estat davant la demanda. No ha sigut aportat cap certificat del secretari d’Estat [del Regne Unit]», assenyala el jutge.

I remarca: «Contractar detectius privats per entrar a les cases de Corina zu Sayn-Wittgenstein a Mònaco i Suïssa, amenaces realitzades per un mitjancer, trucades i correus electrònics subministrant falsa informació als mitjans de comunicació sobre la demandant són actes privats, no actes públics. Qualsevol persona privada rica hauria pogut adoptar aquestes conductes».

Notícies relacionades

Per què la defensa de Joan Carles I no va aportar a Londres un dictamen oficial sobre el seu estatus

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Segons el jutge, «la defensa de Joan Carles I no ha aportat proves per recolzar que les accions que es denuncien hagin sigut actes patrocinats per l’Estat o que el general Félix Sanz Roldán actuava en la seva funció pública. Si aquest fos el cas, els advocats de la demandant deixaran clar en la seva demanda que Sanz Roldán va actuar en la seva condició privada en els fets que se li imputen. I si aquests actes de presumpte assetjament tenen l’aparença de ser realitzats en exercici de la seva funció pública (desplegament d’agents operatius a Londres) llavors aquests actes no són immunes quan tenen lloc fora del territori d’Espanya».

La conclusió del jutge Nicklin és meridiana: «La meva decisió és que cap dels arguments amb què es pretén la immunitat d’Estat s’han fonamentat. La demanda, per tant, tira endavant. En interès de la claredat, Corinna zu Sayn-Wittgenstein haurà de corregir la seva argumentació per deixar clar que els actes que al·leguen contra el general Sanz Roldán li són imputats amb caràcter personal».