Investigació
El jutge britànic despulla de tota mena d’inviolabilitat el rei Joan Carles
4f6yxy3avrttxjzyqrzfk31100
«Rebutjo el fet que, malgrat la seva abdicació, Joan Carles I disfruti d’una posició constitucional a Espanya que, no obstant, li permeti mantenir-se com a sobirà i tenir immunitat personal. Si continués sent un sobirà llavors la immunitat que gaudiria seria per a tota la vida, subsistint fins i tot avui dia respecte a tots els procediments civils i penals», sentencia el jutge Matthew Nicklin del Tribunal Superior d’Anglaterra i Gal·les en la seva resolució entregada aquest dijous 24 de febrer, en què denega qualsevol tipus d’immunitat a Joan Carles I davant la demanda civil per presumpte assetjament, seguiment il·legal d’agents del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i l’actuació del general Félix Sanz Roldán, llavors director del Centre. El procediment civil tira, doncs, endavant, superada la barrera de la immunitat, i la instrucció amb testimonis i proves pot durar fins i tot vuit mesos abans de celebrar-se el judici.
El jutge Nicklin rebutja tota l’argumentació de la defensa de Joan Carles I davant l’alt tribunal en l’audiència del passat 6 i 7 de desembre.
«Tot i que no sigui determinant, és notable que les proves presentades per la defensa de Joan Carles I no estableixen que sigui membre de la Casa Reial del rei Felip VI. No ha sigut aportada cap prova per part de l’Estat espanyol, o del rei Felip VI en què es digui que Joan Carles I és part de la Casa Reial. No hi ha hagut petició, per l’Estat espanyol, que es consideri la immunitat d’Estat davant la demanda. No ha sigut aportat cap certificat del secretari d’Estat [del Regne Unit]», assenyala el jutge.
I remarca: «Contractar detectius privats per entrar a les cases de Corina zu Sayn-Wittgenstein a Mònaco i Suïssa, amenaces realitzades per un mitjancer, trucades i correus electrònics subministrant falsa informació als mitjans de comunicació sobre la demandant són actes privats, no actes públics. Qualsevol persona privada rica hauria pogut adoptar aquestes conductes».
Segons el jutge, «la defensa de Joan Carles I no ha aportat proves per recolzar que les accions que es denuncien hagin sigut actes patrocinats per l’Estat o que el general Félix Sanz Roldán actuava en la seva funció pública. Si aquest fos el cas, els advocats de la demandant deixaran clar en la seva demanda que Sanz Roldán va actuar en la seva condició privada en els fets que se li imputen. I si aquests actes de presumpte assetjament tenen l’aparença de ser realitzats en exercici de la seva funció pública (desplegament d’agents operatius a Londres) llavors aquests actes no són immunes quan tenen lloc fora del territori d’Espanya».
La conclusió del jutge Nicklin és meridiana: «La meva decisió és que cap dels arguments amb què es pretén la immunitat d’Estat s’han fonamentat. La demanda, per tant, tira endavant. En interès de la claredat, Corinna zu Sayn-Wittgenstein haurà de corregir la seva argumentació per deixar clar que els actes que al·leguen contra el general Sanz Roldán li són imputats amb caràcter personal».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Seguretat comunitària La UE demana que els europeus s'aprovisionin amb subministraments d'emergència davant una possible guerra o crisi climàtica
- Aquest dilluns 24 de març Un autocar salva una menor sota un pont de l’AP-7 després d’un intent de suïcidi
- ChatGPT La IA aposta per aquest barri de Barcelona per viure: "On tradició i modernitat es troben"
- Investigació La companyia catalana Parlem va presentar al Barça un projecte gairebé idèntic al del moldau Birladeanu una setmana abans de registrar-se New Era a Espanya
- Serà nomenat avui El Govern fitxa el gerent de Serveis Socials de la Diputació de Barcelona per dirigir la DGAIA