Sánchez explica que la integritat territorial «ha prevalgut» en el seu canvi davant el Marroc

El president del Govern, Pedro Sánchez, ha assegurat aquest dimecres a Ceuta que la nova posició del Govern d’Espanya davant el conflicte del Sàhara Occidental «està en el marc de les Nacions Unides», reconeix el protagonisme «de les parts afectades» i segueix «la posició d’altres nacions molt potents d’Europa, com França i Alemanya.» Aquesta nova posició, ha dit Sánchez, assegura per al Marroc i Espanya «una relació sòlida basada en el respecte mutu i en la integritat territorial dels dos països».

Durant la seva primera compareixença ens els mitjans des que transcendís que Espanya recolza el pla marroquí d’autonomia per a l’antic Sàhara espanyol, el president de l’Executiu ha remarcat en tres ocasions el concepte d’«integritat territorial». I l’ha lligat a la seguretat i l’estabilitat de les ciutats espanyoles al nord de l’Àfrica. De fet, l’objectiu de seguretat per a Ceuta i Melilla «ha primat en el treball des de fa 10 mesos amb el Marroc», un «treball diplomàtic silenciós», en el qual ha reconegut que durant aquell període no hi ha hagut «pràcticament cap comunicació» amb el país veí.

Sánchez ha qualificat el Marroc de «soci vital, estratègic», amb el qual Espanya no havia «de continuar una relació insostenible». S’ha referit així a la creada entorn de l’anterior postura d’Espanya davant el Sàhara –partidària d’un referèndum d’autodeterminació per als sahrauís– i precipitada amb l’allau de 12.000 immigrants que va entrar a Ceuta el 18 de maig del 2021. Va ser «una situació extrema i molt complexa», ha recordat.

En aquesta jornada políticament tan rellevant per a les dues ciutats del nord de l’Àfrica el Front Polisario continua deplorant el gir diplomàtic espanyol, i manté al frontal de totes les seves xarxes socials el comunicat amb el qual fa quatre dies qualificaba la nova posició del Govern d’Espanya davant el conflicte del Sàhara de «desviació perillosa» i de cessió al «xantatge marroquí».

Expectants

El president del Govern visita en aquesta jornada Ceuta i Melilla, i aprofita el viatge per llançar les seves primeres explicacions públiques sobre el polèmic gir que ha imprès a la diplomàcia espanyola «no només per tancar una crisi, per obrir una relació molt més forta, adaptada al segle XXI, on es garanteix el respecte mutu i la integritat territorial de les dues nacions».

Les dues ciutats hispanoafricanes que visita Pedro Sánchez viuen un intens estat d’expectació sobre una pròxima reobertura de les fronteres i una tornada a la normalitat que donava vida a les dues urbs abans del març del 2020: prop de 30.000 treballadors, comerciants i operaris autònoms marroquins entrant i sortint diàriament a cada vila per prestar serveis a la ciutat o assortir-se als seus comerços, que fa dos anys que estan sotmesos als curts límits del mercat local. Qui sap fins i tot si la reactivació de les obres aturades de les urbanitzacions turístiques de les províncies del voltant, a Tetuan i Nador. I fins i tot, posats a esperar, el final de la constant tensió anticipatòria d’onades humanes africanes baixant del Gurugú cap a Melilla o calculant la distància nedant des de la platja de Castillejos, de cara a Ceuta. 

Notícies relacionades

Albares justifica el gir al Sàhara: Espanya vol deixar de ser un «espectador» en el conflicte

Dues reunions amb els EUA van precedir el canvi espanyol sobre el Sàhara

És un estat d’expectació que per a l’agitació via whatsapp de Vox és «un error eufòric» previ a un desengany. Així ho advertia aquest dimarts al capvespre una cadena de missatges moguts per l’entorn de la formació ultradretana a Melilla. Certament, la dreta –i també l’esquerra– de la ciutat no oblida que els llibres de text que eduquen els escolars al Marroc mostren mapes del país amb Ceuta i Melilla com a part del seu territori. L’expectació es barreja amb un recel inesborrable, perquè certa sensació de setge forma part de la personalitat històrica de les dues ciutats.

Els de Ceuta i Melilla especulen amb la previsió més estesa, a falta d’anunci oficial, d’obertura de la frontera per després de Ramadà –o sigui, al maig, un mes abans del començament de l’operació Pas de l’Estret que s’espera que torni aquest any– i potser amb obertures parcials prèvies per a treballadors marroquins amb contracte en el costat espanyol.