Sánchez aconsegueix el suport de Macron per impulsar una reforma elèctrica europea

Pedro Sánchez va rebre aquest dilluns el suport del president francès, Emmanuel Macron, en la seva gira per defensar el desacoblament del preu de l’electricitat respecte dels del gas, i va posar pressió a la Comissió Europea, que ha de presentar propostes en la cimera europea de dijous i divendres que ve.

Abans de començar una trobada a París amb Macron, dins de la gira que va iniciar la setmana passada per diverses capitals europees, Sánchez va assenyalar davant la premsa els dos aspectes al seu judici «fonamentals» que caldrà resoldre en aquesta cimera de Brussel·les: «Garantir el subministrament energètic i l’evolució del preu del gas i com es trasllada al preu de l’electricitat».

«Esperem –va remarcar el president del Govern espanyol– que la Comissió Europea pugui trobar una resposta equilibrada que ens permeti a tots els països poder respondre en funció de quina sigui la gravetat en un aspecte o l’altre a aquest repte, a aquest desafiament formidable que ens està plantejant des del punt de vista energètic la guerra a Ucraïna».

El suport de Macron

Macron li havia agraït moments abans «el seu compromís personal» i el seu treball per «trobar solucions europees que permetin protegir-nos de les conseqüències de la guerra», i es va referir als contactes que Sánchez ha mantingut en els últims dies amb els responsables, entre altres, d’Itàlia, Grècia, Portugal o Alemanya.

Es tracta, segons el president francès, de limitar el preu del gas i «l’impacte sobre el preu de l’electricitat», però també de buscar mecanismes d’emmagatzematge en comú de gas i de diversificar les fonts d’aprovisionament.

Els contactes de Pedro Sánchez continuen aquest mateix dilluns a Brussel·les, on Sánchez tenia cita amb el primer ministre belga, Alexander de Croo, i amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, Charles Michel.

França i Espanya coincideixen, amb altres països de la UE –essencialment els del sud– en portar a terme una reforma «estructural» del mercat elèctric europeu i sobretot del sistema marginalista de fixació de preus, que a la pràctica els fa dependre de la cotització del gas, que s’ha disparat l’últim any i sobretot des del començament de la guerra a Ucraïna. No obstant, això ha xocat fins ara amb l’oposició d’altres estats del nord i amb la reticències de la Comissió Europea, que consideren que abandonar aquest sistema marginalista que garanteix la remuneració de les centrals amb els costos més elevats –ara les de gas– podria posar en perill el mercat únic i l’equilibri continu entre oferta i demanda que evita grans apagades.

La setmana passada, Madrid i Lisboa, que comparteixen el mercat elèctric ibèric –molt poc connectat amb la resta d’Europa– havien llançat la idea de posar un límit al preu de la llum al mercat majorista a 180 euros per megawatt hora, però poc abans de la reunió entre Sánchez i Macron a París, el Govern espanyol va anunciar que la retirava.

Interconnexions entre Espanya i França

Macron va explicar que un dels punts que abordaria amb Sánchez era el de les interconnexions, que ha sigut des de fa molts anys una prioritat de la política energètica espanyola que no ha trobat la mateixa sintonia a l’altre costat del Pirineu.

El conflicte a Ucraïna ha posat en evidència la forta dependència europea del gas rus (un 40% del consum) i la utilitat que tindria ara el projecte de gasoducte MidCat entre Espanya i França que es va abandonar el 2019, sobretot per falta d’interès des de París.

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

Macron i Sánchez també es van referir, en la declaració prèvia a la seva entrevista, a la resposta europea a la invasió de Rússia.

El president del Govern espanyol va destacar que els «esforços» de Macron abans fins i tot que comencés la guerra juntament amb el canceller alemany, Olaf Scholz, per discutir amb Vladímir Putin, han demostrat que «no hi ha hagut una falta de diplomàcia per part d’Europa, sinó que el que ha sobrat ha sigut agressió per part de Rússia». Segons el seu parer, Putin ha comès amb el seu atac «tres errors fonamentals»: «Subestimar la resposta» i la resistència de la societat i del Govern d’Ucraïna; considerar que la UE no respondria de forma unida amb sancions «contundents» i «inèdites» però també amb ajuda humanitària i militar; i no tenir en compte «la resposta de la comunitat internacional».