Hisenda agafa el relleu a la Fiscalia en la investigació fiscal a Joan Carles I

L’Agència Tributària ha agafat el relleu a la Fiscalia del Tribunal Suprem després de la carpetada donada el 2 de març passat a les diligències obertes pel patrimoni presumptament irregular de Joan Carles I. La decisió del Ministeri Públic deixa ara marge per actuar per la via administrativa sobre «alguns serrells» corresponents als anys en els quals la responsabilitat tributària encara no ha prescrit, però que no van permetre imputar cap delicte a l’emèrit ja que el total d’allò defraudat no va superar els 120.000 euros en un any.

Entre aquests ‘serrells’ pendents hi hauria, segons el decret d’arxivament de les investigacions firmat pel fiscal en cap Anticorrupció, Alejandro Luzón, algunes de les despeses realitzades per les fundacions utilitzades per l’entorn del monarca, com Zagatka –a nom del seu cosí Àlvar d’Orleans i entre els beneficiaris del qual apareixia Joan Carles I–. Entre aquests, el de la compra de tres armes de foc el juny del 2018 per un valor total de 102.000 euros que l’aristòcrata va donar a l’exmonarca.

El president de l’Associació d’Inspectors d’Hisenda, Ramsés Pérez Boga, considera que no es pot conèixer si Hisenda ha actuat ja de facto en aquests supòsits, atès el deure de sigil que empara les actuacions de l’Agència Tributària. «Però en aquest cas trenco una llança per ‘la meva empresa’ [l’Agència Tributària] perquè segur que ja ho hem fet, el que passa és que se n’haurà assabentat qui se n’hagi d’assabentar, el contribuent i Hisenda, res més», ha afirmat aquest dimecres durant una trobada amb la premsa en la qual ha presentat un document amb 123 propostes contra el frau fiscal a Espanya.

Segons aquest expert, quan Fiscalía arxiva unes actuacions deixa a l’Agència Tributària el camí lliure per fer qualsevol tipus de comprovació dins del termini de prescripció, i no té dubte que això és el que ha passat en aquest cas.

Quant a les qüestions més «gruixudes» i que la Fiscalia va arxivar per diferents raons –prescripció, inviolabilitat del monarca o les regularitzacions ja presentades– el president dels Inspectors d’Hisenda té clar que allà ja no es trobarà res perquè la investigació en el Tribunal Suprem ja es va fer amb l’auxili judicial de l’Agència Tributària, treballant «colze a colze amb els fiscals».

Competències per investigar

Sobre aquest assumpte, a l’associació d’inspectors li preocupa que hagi transcendit la sensació que «Hisenda no ha fet res». Des del seu punt de vista, l’Agència Tributària sí que ha actuat, per la via de l’auxili judicial, però els inspectors consideren que en casos de possibles delictes fiscals la seva actuació podria ser més eficaç si poguessin investigar-los abans de portar-los davant un jutge, com és obligat. Per això, entre les 123 propostes de l’associació contra el frau fiscal es planteja crear una Oficina Nacional Antifrau (ONAF), per poder investigar delictes fiscals juntament amb una nova policia fiscal i fiscals, una cosa que consideren més senzilla que haver de reformar lleis orgàniques per dotar-los d’unes competències de les quals ara manquen.

Situació tributària de l’Emèrit

D’altra banda, i una vegada coneguda la carta de Joan Carles I al seu fill, anunciant-li que continuarà residint «de manera permanent i estable» a Abu Dhabi, una de les incògnites a aclarir és la de la situació tributària de l’exmonarca tenint en compte a més la seva absència d’ingressos després que Felip VI el deixés sense prestació el març del 2020, arran dels escàndols per la gestió del seu patrimoni.

Sobre aquest assumpte, Pérez Boga ha explicat que, amb independència que el rei emèrit hagi obtingut la seva residència fiscal als Emirats Àrabs, l’exmonarca ha de declarar a Espanya per les rendes obtingudes en territori espanyol o el patrimoni ubicat en aquest país. Això és així perquè el conveni de doble imposició amb els Emirats Àrabs només permet als seus nacionals declarar allà per totes les seves rendes mundials. «La conseqüència és que si Joan Carles I té rendes a Espanya, tributaria per les esmentades rendes a Espanya per obligació», conclou Pérez Boga.

Quan un contribuent esgrimeix una residència fiscal en un país diferent d’Espanya, s’exposa que l’Agència Tributària li desmunti aquesta condició si demostra algun dels tres vincles de connexió aplicables. Si el cònjuge i els fills menors resideixen a Espanya, existeix una via per argumentar que la residència fiscal real de l’altre cònjuge deu ubicar-se a Espanya. (Aquest supòsit no seria aplicable a Joan Carles I ja que els seus fills no són menors).

Notícies relacionades

El repte de pujar nivell i baixar diferències

Zapatero i Illa presumeixen de poder "atreure" els independentistes

Una altra dada a tenir en compte per Hisenda és el nombre de dies de residència a Espanya, que ha de ser superior a 183 tret que s’acrediti residència fiscal en un altre país. En el cas de Joan Carles I, i amb l’excepció de no conèixer les dades concretes, sembla bastant probable que tingui la residència fiscal als Emirats. 

Centre d’interessos econòmics

El tercer punt per analitzar és el denominat «centre d’interessos econòmics», una cosa que no està regulada, però s’aplica sovint en casos com els d’esportistes o empresaris espanyols que tributen fora del nostre país, i que es troba al país on el contribuent tingui més patrimoni o rendes.