DRET A LA VIVENDA
El Parlament aprova finalment la llei catalana antidesnonaments
El PP recorrerà al Tribunal Constitucional el rebuig de la Mesa a portar-la al Consell de Garanties Estatutàries i Cs estudiarà mesures
El ple del Parlament ha aprovat aquest dimecres la llei de mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional, impulsada per ERC, Junts, la CUP i els comuns i que planteja mesures com l’obligació d’oferir alternatives habitacionals a famílies vulnerables abans de portar el cas a la via judicial.
La llei ha prosperat amb el suport dels grups promotors i el PSC-Units, mentre que Vox hi ha votat en contra i Cs i el PP no han votat –tot i que Carlos Carrizosa (Cs) s’ha abstingut per error–, després que demanessin portar la llei al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) i que la Mesa ho hagi rebutjat.
La norma estableix la definició de grans tenidors de vivenda; contempla l’expropiació de pisos que faci més de dos anys que estan buits de manera injustificada; fomenta el lloguer social i és «hereva del decret 17/2019 que va ser suspès parcialment pel Tribunal Constitucional per una qüestió de forma, i no de contingut», segons el relator de la llei, el republicà Pau Morales.
Ha assegurat que moltes famílies en situació de vulnerabilitat esperen l’aprovació d’aquesta llei, i ha criticat que s’hagi produït una actuació de «filibusterisme parlamentari», amb referència a la petició de Cs i el PP de portar la llei al CGE per demanar un dictamen, una cosa que hauria retardat la seva votació.
Els membres de la Mesa d’ERC, Junts i la CUP han rebutjat admetre a tràmit aquesta petició de Cs i del PP, argumentant que el reglament del Parlament recull que en iniciatives amb firma de portaveus dels grups, la del Grup Mixt «únicament es compta si està constituït per un mínim de cinc membres», una cosa que no passa actualment, ja que el PP té tres diputats.
Nacho Martín Blanco (Cs) ha assegurat que han portat l’assumpte al CGE, i ha avisat que es «reserven la possibilitat d’acudir als tribunals», perquè consideren que la Mesa i la seva presidenta, Laura Borràs, podrien haver incorregut en un delicte de prevaricació, en una decisió que ha definit com un exercici de tirania.
«Precedent perillós»
Lorena Roldán (PP) ha garantit que presentaran un recurs davant el Tribunal Constitucional (TC) per aquesta decisió de la Mesa, que creu que ha establert un «precedent molt perillós» i que ha vulnerat drets dels diputats.
La socialista Eva Candela ha defensat que l’àmbit de la vivenda requereix recursos suficients i polítiques estructurals, i ha demanat mesures davant les ocupacions, i ha instat a ser rigorosos amb la tramitació de normatives sobre aquesta qüestió: «No ens fem trampes al solitari».
Montserrat Vinyets (CUP) ha criticat que «el legislatiu arriba tard» i ha agraït la tasca d’entitats. Ha avisat, després, que s’han de desplegar noves lleis que garanteixin l’accés a la vivenda més enllà de les situacions d’emergència.
Més de 10 vivendes
Notícies relacionadesDes dels comuns, Susanna Segovia ha destacat el fet que la norma prevegi la creació d’un registre de grans tenidors –la llei estableix que ho són els propietaris de més de 10 vivendes en cas d’una empresa, i de 15 en el d’una persona física–, i ha advertit que el Govern tindrà la «responsabilitat» d’exigir que compleixin la llei.
La diputada de Junts Glòria Freixa ha explicat que el seu grup havia presentat esmenes per blindar aquesta llei, i ha cridat a «fugir de la política d’eslògans, com pensar que un propietari és sempre un depredador, quan el propietari és part de la solució».
