¿Què volia investigar, de veritat, Teodoro García Egea sobre Isabel Díaz Ayuso?

La versió que donen Pablo Casado i Teodoro García Egea sobre el pagament de comissions, presumptament il·legals, al germà d’Isabel Díaz Ayuso per un contracte amb la Comunitat de Madrid exposa que van rebre una xivatada i van decidir investigar si era veritat. Per això van requerir informació a la mateixa presidenta i, també presumptament, van intentar contractar uns detectius. Tot això és atípic. Si, com diuen Casado i Egea, aquest episodi formava part de la seva croada de tolerància zero amb la corrupció en tenien prou amb revisar la documentació pública d’aquest contracte, si volen com a deferència, i portar els resultats a la fiscalia. Tret que el que volguessin saber, de veritat, era la destinació d’aquesta comissió i no només el seu possible origen il·lícit. I que el que sospités García Egea fos que Díaz Ayuso estava muntant un sistema de recaptació paral·lel al del partit, cosa que li donaria una llibertat d’actuació de cara a la direcció nacional similar al que van tenir al seu dia Esperanza Aguirre, Eduardo Zaplana o Jaume Matas. Això explicaria que la resposta en obert de Díaz Ayuso a l’envit de Génova fos l’exigència d’avançar el congrés del PP a Madrid i la seva intenció de presentar-se’n a la presidència.

L’ús sistemàtic del cobrament de comissions per finançar els partits polítics ha tingut conseqüències als mecanismes interns de poder. En primer lloc, perquè ha provocat que l’accés a determinats càrrecs no depengués principalment dels mèrits dels candidats sinó de la tolerància envers certes pràctiques. En segon lloc, perquè ha generat uns poders informals que mouen els fils de la vida interna de les formacions que no tenen res a veure amb la ideologia o la capacitat de gestió, sinó amb la complicitat amb les xarxes d’impunitat que es construeixen al voltant d’aquest tipus de pràctiques. Els resultats del complex congrés de València del PP el 2012 tenen una lectura completament diferent si els mirem amb les ulleres del que després hem sabut de la trama Gürtel. Potser el que investigava Teodoro no era només, ni principalment, la desviació de fons públics sinó la possibilitat que Isabel Díaz Ayuso tingués els recursos econòmics per ser un vers lliure fins a les últimes conseqüències.

El tràfec d’aquests diners d’origen fosc per finançar l’activitat electoral requereix relacions de confiança molt pròximes a les que es produeixen en els grups mafiosos. Per això és habitual que per a aquests menesters es recorri a la família. Aquesta és la sospita que sempre hi va haver en el cas d’Alfonso Guerra amb el seu germà Juan. I aquesta és la realitat que s’ha revelat respecte a Jordi Pujol i la seva nombrosa prole, capitanejada per la seva dona i educada per Lluís Prenafeta. Aquest podria ser l’esquema que busqués confirmar la direcció nacional del PP respecte a aquesta comissió que va cobrar, encara que fos de manera legal, el germà de Díaz Ayuso per, posteriorment, utilitzar-la per pagar les despeses electorals de la seva germana que no hauria de retre comptes davant ningú de l’aparell de Pablo Casado. Aquesta vel·leïtat, si es confirmés, deixaria Díaz Ayuso als peus dels barons.