Accions contra Ayuso que van fracassar als tribunals: Avalmadrid, Room Mate i la gestió de les residències

La gestió de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, així com determinades decisions adoptades pel seu entorn familiar han sigut objecte de diverses accions penals als tribunals, però cap ha tingut llarg recorregut fins al moment. Entre aquestes, les presentades pel crèdit concedit per l’ens públic Avalmadrid a una empresa participada per la seva família per un pis dels seus pares rebut en donació; la seva estada al Room Mate, gestionat pel seu amic Kike Sarasola, o les decisions adoptades per la Comunitat de Madrid durant la pandèmia a les residències de gent gran.

Cap d’aquestes accions ha tingut a veure amb els contractes d’urgència que va adjudicar la Comunitat de Madrid per adquirir mascaretes FFP2 i FFP3 l’abril de 2020, el pitjor moment per la pandèmia de covid, i que van ser objecte d’una agra polèmica el mes de novembre passat a l’Assemblea de Madrid perquè un està vinculat a un amic d’infància de la mateixa Díaz Ayuso. 

La crisi pel presumpte espionatge des de Génova ha tornat a posar aquests contractes en el punt de mira, al parlar-se d’una possible comissió cobrada per Tomás Díaz Ayuso, el germà de la presidenta, però ni la Fiscalia ha actuat d’ofici ni consta de moment cap querella sobre aquesta qüestió. Per part del PSOE de Madrid i de Més Madrid s’ha anunciat la preparació de denúncies davant la Fiscalia Anticorrupció.

En tot cas, no és la primera vegada que la família de la presidenta és esmentada en relació amb presumptes beneficis derivats del càrrec ostentat per Díaz Ayuso a l’Administració autonòmica. Així, el 23 de novembre el Tribunal Suprem va inadmetre una querella presentada contra ella, el seu germà, la seva mare i altres persones per part l’Associació Lliure d’Advocats (ALA) per un presumpte delicte d’alçament de béns relacionat amb l’anomenat cas Avalmadrid.  

La querella relatava que el 2011 la mercantil MC Infortécnica SL, participada pel pare de Díaz, va sol·licitar un crèdit aval per import de 400.000 euros amb l’empresa pública Avalmadrid. L’operació va ser aprovada i es va garantir amb una hipoteca sobre una finca del pare de Díaz Ayuso a Sotillo de la Adrada (Madrid).

Segons els querellants, Díaz Ayuso hauria obtingut informació «privilegiada» sobre aquest crèdit i, fruit d’això, els seus pares van fer una donació cap a la seva persona d’una propietat a Madrid i una altra donació cap al seu germà i altres operacions que van derivar en el fet que els progenitors d’Ayuso es quedessin sense patrimoni. Després de les donacions, l’empresa Infortécnica SL, segons la querella, no va complir el primer pagament del préstec de 400.000 euros i posteriorment no va complir cap de les obligacions de pagament contretes. 

El Suprem no va trobar en aquest assumpte «concurrència d’indicis consistents contra la persona aforada», és a dir, contra Díaz Ayuso, ja que malgrat l’«aparença delictiva inicial», no s’oferia pels querellants cap principi de prova que avalés la «versemblança» o «recolzament objectiu» a les seves manifestacions. Va recordar també que perquè hi hagi alçament de béns és necessari que el possible autor efectuï operacions d’ocultació de béns, i no constava que Díaz Ayuso fos sòcia d’MC Infortécnica o que conegués el deute de l’empresa.

L’afer també va donar lloc a una bronca política en què la presidenta madrilenya sempre va negar que mediés per beneficiar el seu entorn. De fet, anteriorment Més Madrid havia interposar una denúncia davant la Fiscalia Anticorrupció per les sospites d’irregularitats en la concessió del crèdit, que va ser igualment arxivada el novembre del 2019.

L’afer Sarasola

Tampoc va prosperar a la Fiscalia Anticorrupció la investigació oberta per l’estada de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso en un apartament de la cadena hotelera Room Mate, propietat de l’empresari Kike Sarasola i amic de Díaz Ayuso, durant el confinament per l’estat d’alarma. Aquest assumpte es va arxivar el gener del 2021.

En la seva denúncia, els socialistes demanaven aclarir si l’estada va ser «un regal» a canvi d’un contracte públic amb la cadena. L’acord suposava que l’empresa de Sarasola es faria càrrec de l’allotjament a persones grans i sanitaris durant aquella etapa i que la comunitat n’assumiria els subministraments i els serveis. El cost de l’estada segons els denunciants va ser d’una mica més de 10.000 euros al mes, a raó de 80 euros al dia, si bé la presidenta madrilenya va assegurar que ho havia pagat de la seva butxaca. Al llarg de la seva investigació, la Fiscalia no va trobar indicis que no fos així.

Gestió en residències

Però la gestió que més accions penals contra l’Executiu d’Ayuso ha produït ha sigut la de les residències de gent gran durant l’estat d’alarma, en relació amb el protocol firmat per l’exdirector de Coordinació Sociosanitària de la Comunitat de Madrid en què es donaven indicacions de no derivar a hospitals residents de geriàtrics.

Una vegada es va conèixer l’existència d’aquest document es van succeir denúncies i querelles tant davant el Suprem com el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) i diversos jutjats d’instrucció que unien aquesta decisió a les morts d’avis en aquests centres, però gairebé totes han decaigut i en cap cas s’ha vist involucrada judicialment Díaz Ayuso.

Així, i amb informe favorable de la Fiscalia del Suprem, aquest òrgan va rebutjar el maig de l’any passat la querella presentada per l’Associació en Defensa de Pensions Públiques (ADEPPU) contra Díaz Ayuso, si bé va remetre les actuacions a un jutjat ordinari perquè s’estudiés la possible responsabilitat d’altres persones no aforades, per si les omissions detectades poguessin ser fruit d’«una conducta intencionada o negligent».

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Sobre Díaz Ayuso, la interlocutòria del Suprem que va subscriure el president de la Sala Penal, Manuel Marchena, incidia que no podia atribuir-se prevaricació a la presidenta madrilenya ni per l’elaboració o difusió de certs protocols ni per l’«abandonament sense hospitalització» d’avis malalts o de les seves restes mortals. Això perquè en la querella no es concretaven els elements objectius sobre quines resolucions específiques van ser no només il·legals sinó injustes i arbitràries, ni tampoc s’analitzava «quines haurien d’haver sigut dictades i, al no fer-ho, van permetre la injustícia associada a aquesta negativa».

Pel Suprem, la discrepància davant determinades actuacions de la Comunitat de Madrid és, sens dubte, legítima, «però no suficient per qüestionar, no ja la legalitat, sinó la injustícia en termes juridicopenals d’aquestes accions i/o omissions». Afegia que el qüestionament de l’actuació del Govern autonòmic no emparava en aquest cas l’inici d’un procés penal.