Com el rosari de l’aurora

Les pràctiques d’espionatge no són alienes al PP. Teodoro García Egea ha justificat la investigació interna del contracte que hauria beneficiat –sense proves– Tomás Díaz Ayuso, germà de la presidenta, per defensar el PP de Madrid de qualsevol possible corrupció. María Dolores de Cospedal ja va utilitzar un argument similar per vendre les seves reunions, quan era secretària general del PP, amb el comissari José Manuel Villarejo. «Jo tenia l’obligació de recollir informació», va explicar.

Però abans, el 2009, la facció que representaven el llavors alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, la seva mà dreta, Manuel Cobo, i el conseller Alfredo Prada, va ser objecte d’espionatge per part d’una facció rival des de la Comunitat de Madrid. Un jurat popular va absoldre els sis acusats en el judici oral, el febrer del 2019.

No obstant, el vicealcalde Cobo va aixecar la veu. «És l’hora de dir la veritat, alguns pretenen que això comenci a ser no ‘El silenci dels anyells’, sinó el silenci de les gallines, que callen en públic i no deixen de cloquejar en privat. Em van col·locar una ‘petita gestapo’», va dir, apuntant a Esperanza Aguirre. «Però a mi no em ‘gamonegerant’», va afegir amb referència a Sergio Gamón, l’alt càrrec d’Aguirre que, suposadament, va muntar l’aparell d’espionatge polític a alts càrrecs del PP a Madrid.

Aquesta al·lusió irònica a la policia secreta de l’Estat durant el règim nazi a l’Alemanya de Hitler, la Gestapo, li va costar a Cobo –que tenia l’aval de Ruiz Gallardón per atacar verbalment– una suspensió de militància durant un any, tot i que, finalment, l’hi van reduir a deu mesos.

Els rivals d’aquesta lluita fratricida van ser Alberto Ruiz-Gallardón i Esperanza Aguirre. Mariano Rajoy va pretendre evitar aquesta deriva entre Ruiz-Gallardón i Aguirre el 2006 amb la frase en què evocava Álvaro Figueroa y Torres, comte de Romanones: ¡Punyeta, quina tropa...!

Aguirre i Ruiz-Gallardón tornen a escena

Però els enfrontaments, com es veuria amb l’espionatge posterior, van augmentar. I ves per on, Aguirre i Ruiz-Gallardón han ressuscitat aquests dies en la batalla que protagonitzen Casado i Díaz Ayuso. I tots dos semblen estar, ara, en el mateix barco.

Va ser Aguirre qui al setembre passat –quan Casado va cridar la presidenta de la Comunitat de Madrid al seu despatx ‘genovès’ per mostrar-li la punta de l’iceberg del ‘dossier Tomás Díaz Ayuso’– ja va saltar a l’arena per denunciar els «baliga-balagues» ‘genovesos’. «Posar traves a Ayuso és ajudar Pedro Sánchez», va dir. I aquest dimecres va insistir en els baliga-balagues en un programa de televisió vespertí. «D’haver-n’hi, n’hi ha», va dir.

La rèplica de García Egea el setembre passat va estar a l’altura de l’atac d’Aguirre i ara, retrospectivament, es pot encaixar dins el puzle. Perquè en aquestes dates, la qüestió del contracte del germà de Díaz Ayuso era sobre la taula de Casado i García Egea. «Coincideixo –va declarar després d’una reunió del comitè de direcció del PP– amb Aguirre en què el que va destrossar el PP de Madrid va ser la corrupció i és una cosa que nosaltres mai permetrem». García Egea sabia, doncs, cap on es dirigia.

Notícies relacionades

Porta, Albà i Parellada, entre 250 firmes de suport a Puigdemont

PSC i PP competeixen per la seguretat amb la promesa de mossos

Per la seva banda, Ruiz-Gallardón va ser qui va advertir el desembre passat l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida, sobre la contractació de detectius per investigar Díaz Ayuso i la seva família. No obstant, la batalla en curs no es pot difuminar amb aquest repartiment de territoris, per dir-ho així, que van pactar Aguirre i Gallardón, davant Rajoy-Ponç Pilat.

Perquè el que es juga és qui aconsegueix la màquina ‘genovesa’. El pla a de Casado era utilitzar una victòria aclaparadora a Castella i Lleó, seguida d’una anticipació electoral a Andalusia, per frenar les aspiracions de Díaz Ayuso. Fracassat l’envit, els dos bàndols han sortit a una batalla desesperada. Cos a cos. Sense treva.