Tribunals
Alberto Rodríguez recorre al Constitucional demanant anul·lar la condemna del Suprem
L’exdirigent de Podem va ser inhabilitat per donar una puntada de peu a un policia nacional a Tenerife
L’exdirigent de Podem Alberto Rodríguez ha demanat al Tribunal Constitucional que anul·li la sentència del Suprem que el va condemnar per donar una puntada de peu a un policia nacional durant una protesta a La Laguna (Tenerife) i que el va portar a perdre l’acta de parlamentari.
Rodríguez ha presentat davant el tribunal de garanties un recurs d’empara, al qual ha tingut accés Efe, contra la resolució de Suprem que el va condemnar per un delicte d’atemptat a agent de l’autoritat a una multa de 540 euros i una pena accessòria d’inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de la pena, de 45 dies.
Després d’aquesta condemna, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, li va comunicar a Alberto Rodríguez la pèrdua de la seva condició de diputat d’Unides Podem, tal com va dir que li va requerir el Suprem.
Es tracta de la segona empara que sol·licita al TC després de demanar que suspengui de manera cautelar i urgent la decisió de Batet de retirar-li l’acta de diputat, perquè la considera «injusta i il·legal», i que el seu recurs contra aquesta mesura es dilucidi en una vista oberta al públic.
La sentència de l’alt tribunal va declarar provat que el 25 de gener del 2014 Alberto Rodríguez va donar una puntada de peu a un policia nacional durant una protesta contra la LOMCE amb motiu de la participació del llavors ministre d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert, en l’acte de reobertura de la catedral de La Laguna (Tenerife), cosa que el condemnat nega haver comès.
Però Rodríguez considera que el Suprem ha vulnerat el seu dret fonamental al jutge imparcial, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva per vulneració del principi de legalitat, als drets de reunió i manifestació, al dret de representació política i al principi de proporcionalitat.
Al seu torn, també entén infringits els articles 6, 7 i 11 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals.
L’escrit assenyala que «el present assumpte transcendeix el cas particular, plantejant una qüestió jurídica rellevant i de repercussió social amb caràcter general», mentre remarca que la pena accessòria ha resultat «més lesiva» que la principal.
A més, arremet contra els magistrats del Suprem per «el retret» de la majoria dels membres del tribunal sobre determinades expressions «inapropiades» dites per Rodríguez durant l’exercici del dret a l’última paraula, en el qual «s’observa el prejudici de la sala» en contra de l’exdiputat.
El seu advocat, Gonzalo Boye, assenyala que se’l va condemnar «sense prova mínima ni suficient» i «amb un testimoni únic de càrrec (el de l’agent), que no descriu prou els fets i davant l’ostensible falta de corroboració objectiva».
Notícies relacionadesI afegeix l’«arbitrarietat» patida per Rodríguez, que com a «activista» ha sigut «condemnat, sense la més mínima prova, a fi de criminalitzar la protesta social».
Per tot això, l’exdiputat demana al Constitucional que declari vulnerats diversos drets fonamentals, i decreti la nul·litat de la sentència i les resolucions dictades posteriorment.
