La proposta de reforma fiscal, un possible nou xoc en el Govern de coalició

De totes les diferències internes que han tensionat el Govern de coalició, probablement la de la reforma fiscal seria una de les més fàcils d’anticipar. És una qüestió que cueja des del principi de legislatura, que s’ha intentat desactivar amb algunes pujades puntuals d’impostos per donar sortida a les exigències d’Unides Podem, i que el PSOE ha pogut esquivar durant dos anys amb l’argument que, després de l’impacte de la pandèmia, era prioritari consolidar el creixement econòmic.

Però el conflicte es manté latent i pren de nou cos, unes setmanes abans que es coneguin les conclusions del grups d’experts a qui el Ministeri d’Hisenda va encarregar fer una proposta. Unides Podem no amaga que va al xoc i el seu grup parlamentari ha presentat al Congrés el seu propi pla.

Moviment inesperat

Al bloc socialista del Govern reconeixen que ha sigut un moviment que «no s’esperaven» i que atribueixen als constants intents de la formació morada de marcar «perfil propi» i d’intentar distanciar-se del PSOE. Una postura que, ni tan sols vinculen amb les eleccions de Castella i Lleó del pròxim 13 de febrer o a les andaluses, sinó a la seva manera de formar part de la mateixa coalició. Les fonts consultades assumeixen que és una de les grans batalles internes que queden per produir-se al si de l’Executiu, ja que després de la reforma laboral és la gran reforma pendent. Però, de moment, no sembla que causi gran inquietud. Al Ministeri d’Hisenda, segons fonts coneixedores, ni tan sols s’han llegit encara la proposició no de llei d’Unides Podem, que la formació ha registrat per impulsar el debat.

En principi semblava que l’organització morada tenia pensat esperar a conèixer el document dels ‘savis’ – el Llibre Blanc sobre la Reforma Tributària, que s’hauria de conèixer al llarg d’aquest mes–. Això és també el que els socialistes preveien. Però finalment han optat per fer públic el seu propi document, sense que hagin existit contactes previs.

Fonts d’Unides Podem esgrimeixen que «si haguessin donat una sola mostra en dos anys de voler complir el firmat i reunir-se dins del Govern, no hauria fet falta això», en relació també que la reforma fiscal és un dels compromisos de l’acord de coalició.

Competició electoral

En tot cas no sembla que es tracti només d’avivar la discussió sobre els impostos. La intenció de la formació morada és convertir-ho ja en una qüestió nuclear. El seu portaveu al Congrés, Pablo Echenique, va defensar ahir dimarts que és un dels «grans debats» del segon tram de legislatura, que el seu grup està «desitjant» conèixer l’informe dels experts, però que això és compatible amb «deixar clar» al Parlament la posició d’Unides Podem.

I tot i que els socialistes considerin que no ho han fet amb vista a les eleccions del 13 de febrer, amb l’inici del cicle electoral que estrena Castella i Lleó i que acabarà amb les generals de desembre del 2023 o gener del 2024, res ja del que cap dels dos partits que integren el Govern pot interpretar-se sense incloure el factor de la competició electoral.

Moure el PSOE a l’esquerra

Notícies relacionades

Enquesta CEO: El suport a la independència de Catalunya es recupera per primera vegada en any i mig

Junqueras amenaça Sánchez i Illa de deixar-los sense pressupostos si no rectifiquen el finançament

En una entrevista aquest diumenge del coportaveu de la direcció de Podem i candidat a Castella i Lleó, Pablo Fernández, a Europa Press, assegurava, en relació amb la reforma fiscal, que conviuen «en aquesta mena d’etern retorn en què han de moure el PSOE a posicions veritablement d’esquerres i progressistes». I, de fet, atribuïa que aquest assumpte no s’hagi abordat encara no a la pandèmia o la consolidació de la recuperació econòmica sinó a «aquelles vel·leïtats d’acostar-se al centredreta i a posicions no progressistes».

El pla fiscal d’Unides Podem rescata la seva proposta d’un nou impost a les grans fortunes, amb un mínim exempt d’un milió d’euros, que no sigui bonificable per part de les comunitats autònomes i amb els següents trams: un 2% per als patrimonis nets a partir d’un milió d’euros, un 2,5% a partir de 10 milions, un 3% a partir de 50 milions i un 3,5% a partir de 100 milions. A l’IRPF pretenen reforçar la progressivitat de l’impost, incloent nous trams amb més tipus per a rendes superiors als 120.000 euros. I, en societats, un recàrrec temporal de 10 punts en la taxa a les grans elèctriques, entre altres aportacions.