Canàries alerta el Govern que no pot acollir més menors migrants «amb dignitat»

«No podem més», ha reconegut a EFE, visiblement emocionada, la directora general de Protecció a la Infància i la Família del Govern de les Canàries, Iratxe Serrano, que assegura que l’arribada de gairebé 50 menors l’últim mes, sobretot a Lanzarote, ha precipitat la situació i ha acabat per desbordar la xarxa d’acollida.

En aquests moments, el Govern de les Canàries és responsable de la tutela de gairebé 2.800 menors no acompanyats arribats a les illes en pasteres en els últims anys, als quals no només presta empara i manutenció, sinó a qui, a més, ha d’oferir fins que arribin a la majoria d’edat educació, cures sanitàries i tots els recursos que, en circumstàncies normals, els proveiria la seva família.

Sense més places d’acollida i sense possibilitat d’obrir més centres o pisos tutelats a curt termini, Serrano remarca que la «desespera reconèixer» que el pròxim menor que arribi a les illes quedarà a expenses del que disposi el Ministeri de l’Interior que pot fer amb ell, una vegada es compleixin les 72 hores de custòdia policial.

I això, recalca, perquè ni el Govern de les Canàries, ni els diferents ajuntaments poden habilitar «ni un recurs més per assistir-los», una responsabilitat davant la qual alguns ajuntaments illencs, com el d’Haría, a Lanzarote, ha mostrat la seva absoluta negativa a col·laborar, obstaculitzant l’ús d’immobles per a aquesta finalitat, denuncia Serrano.

«Ja no sé on buscar, hem mirat totes les immobiliàries, no hi ha recursos comunitaris» per atendre aquesta demanda «i hi continua havent municipis que no volen menors migrants perquè creuen que són conflictius. Això no és així, no es pot fer política amb aquests nens», ha clamat Serrano en declaracions a EFE.

La directora general de Protecció a la Infància i la Família del Govern de les Canàries ha recalcat que ella no pot fer «màgia» i que les desenes d’arribades de menors al gener han obligat a derivar aquests menors a places que quedaven lliures a Gran Canària i Tenerife, cosa que ha omplert la capacitat de resposta de les Canàries a aquest repunt migratori protagonitzat per infants.

«Fa dos anys i tres mesos que diem que hem tocat sostre i ara la situació és desesperant. Si n’arriba un més, Estrangeria haurà de dir on els portem, una vegada que passin 72 hores a comissaria. L’Exèrcit haurà de muntar carpes perquè no hi ha recursos per a ells», ha afirmat.

Serrano ha celebrat que l’Estat treballi en una estratègia de repartiment entre comunitats autònomes que propiciï solucions duradores a aquest fenomen, si bé ha destacat que no podrà estar operativa immediatament, tal com es necessita, per això ha reclamat la intervenció urgent de les administracions que puguin ajudar a resoldre aquest col·lapse en les pròximes hores perquè les pasteres amb nens continuaran arribant a les Canàries.

«Això és una qüestió humanitària, em veig a [la presó de] Tenerife II per no haver aconseguit recursos per a aquests nois», ha manifestat amb angoixa la directora general, que ha recordat que només el mes de gener han arribat a les Canàries en pasteres i pneumàtiques 2.300 persones, que se sumen a les 22.316 de l’any passat i a les 23.271 de l’anterior, 2020.

Notícies relacionades

Enquesta CEO: El suport a la independència de Catalunya es recupera per primera vegada en any i mig

Junqueras amenaça Sánchez i Illa de deixar-los sense pressupostos si no rectifiquen el finançament

Serrano ha recalcat que no es tracta només d’oferir llocs d’acollida a aquests nens, sinó drets en «recursos comunitaris que ja s’han esgotat».

Malgrat estar «esgotada», Iratxe Serrano assegura que no ha pensat a «tirar la tovallola», perquè considera que «queda molt per fer» i que no es pot abandonar aquests nens, alguns dels quals, molt petits, si bé tem que «no passarà res» que posi remei aquesta situació límit fins que arribin menors que estiguin més de 72 hores en una comissaria.