Els comuns desplacen la CUP com aliats del Govern a les votacions del Parlament

Han passat vuit mesos del debat d’investidura, i els números que deixen les votacions al Parlament compleixen alguns dels auguris de les intervencions d’aquella jornada. El Govern ha trobat en el partit liderat per Jéssica Albiach el seu gran aliat per tirar endavant les seves iniciatives legislatives. Els comuns han votat a favor de la convalidació de 12 dels 16 decrets llei de l’Executiu, i en contra de només tres, segons es desprèn de les dades recopilades per EL PERIÓDICO. Els morats han sigut, a més, fonamentals per aprovar les dues úniques lleis que ha tirat endavant el Govern, la de pressupostos i la coneguda com a ‘llei d’acompanyament’: amb la seva abstenció, van donar llum verda als comptes de la coalició per al 2022.

L’ajuda socialista

Tampoc es queda enrere el PSC, que ha recolzat més de la meitat dels decrets del Govern, 9 de 16, i només s’ha oposat a un, la normativa sobre energies renovables. A més, tres de les seves sis abstencions han sigut determinants per permetre la convalidació d’aquests tres decrets a què es van oposar els comuns: els dos primers que van arribar a la Cambra i que havia aprovat el govern en funcions –mesures econòmiques sobre la pandèmia i un altre canvi de calendari de la nova tarifa per a estades en establiments turístics– i el text de regulació de loteries.

Una altra de les assignatures pendents dels legisladors catalans ha sigut la renovació de nombrosos alts càrrecs de designació parlamentària, molts dels quals acumulen un lustre en funcions a l’espera de majories –una vintena no es renoven des de fa més temps fins i tot que el Poder Judicial. Salvador Illa, al capdavant del primer partit de la Cambra, va acabar l’any tancant una negociació amb ERC i Junts per renovar en bloc els 122 càrrecs pendents, que hauran de segellar en una votació pròximament. I els possibles pactes no acaben aquí. El líder del PSC també vol impulsar l’aprovació d’una llei electoral catalana.

Si la legislatura catalana es va posar a caminar va ser també gràcies a la CUP. Els anticapitalistes havien de ser els socis que brindessin la majoria parlamentària a la coalició de govern, però la realitat és que es va oposar a recolzar els comptes de l’Executiu, només ha recolzat la meitat dels seus decrets, 8 de 16, i s’ha oposat fins i tot a més que el PP, 5 ‘nos’ davant 4 ‘nos’ dels populars.

Que els cupaires tibin la corda no sorprèn ningú, tampoc al Govern, però els seus recolzaments no són determinants si els comuns acaben sortint al rescat de la majoria parlamentària d’ERC i Junts. La de la investidura ha sigut l’única votació en la qual els vots a favor dels antisistema han sigut necessaris per a la coalició.

Dretes ancorades en el ‘no’

En les votacions de les dretes no hi ha grans sorpreses. Vox té el rècord de ‘nos’ a les iniciatives legislatives del Govern, un vot en contra gairebé sistemàtic –13 dels 16 decrets i les dues lleis pressupostàries– només interromput per l’abstenció en el que modifica la manera com els universitaris han d’acreditar una tercera llengua i el vot a favor que els funcionaris catalans recuperin parcialment la paga extra del 2014, l’única norma que s’ha aprovat per unanimitat.

Notícies relacionades

Aragonès i Albiach segellen els pressupostos per al 2022

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Ciutadans supera en vots en contra el PP amb cinc, els mateixos que la CUP. El PP ha donat quatre ‘nos’ i sis ‘sís’ als decrets del Govern, mentre que Cs ha votat a favor de cinc. Les dues formacions s’han abstingut en sis ocasions. Les diferències de vot entre totes dues no són gaire notables –quan una vota a favor o en contra, l’altre s’absté i viceversa–, a excepció del decret de l’eutanàsia, que els taronges van recolzar davant el no dels populars, i el de la tarifa turística, en el qual va passar el contrari.

L’últim text que va rebre l’aval del Parlament va ser el de violència vicària, la que exerceixen els maltractadors contra els fills de les seves víctimes i que modifica el Codi Civil català sobre guarda de menors. A la unanimitat dels grans partits de la Cambra es va oposar l’abstenció de Cs i PP, i el vot en contra de la ultradreta.