Cronologia de la crisi interna

El Parlament esclata per l’opacitat i la guerra entre alts càrrecs

  • La polèmica de les prejubilacions encobertes i el dur encreuament d’acusacions entre l’ex lletrat major i la secretària general destapen conflictes soterrats a la Cambra catalana

El Parlament esclata per l’opacitat i la guerra entre alts càrrecs

EFE/Quique García

5
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Redactora

Especialista en informació del Parlament de Catalunya, seguint l'actualitat política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Al Parlament ha esclatat un conflicte latent. Diputats, assessors i funcionaris reconeixen que l’opacitat ha regnat durant anys a la institució, planant entre interessos laborals, personals i polítics que es beneficiaven del silenci. «No interessava el soroll ni burxar en segons quins assumptes, però ara ja s’ha obert la veda», assenyala un parlamentari. Després de la publicació de les pagues que reben alguns treballadors acollits a una mena de prejubilació encoberta que costa 1,7 milions d’euros a la Cambra, s’han desempolsegat les disputes que s’arrosseguen de legislatures enrere i que esclaten ara en un litigi entre alts càrrecs que tan sols acaba de començar.

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, va accedir al càrrec al març i en la seva primera ronda de consultes ja va poder constatar que hi havia temes difícils arrelats en la institució. Durant els seus primers vuit mesos de mandat, es va apressar a recomptar els triennis dels funcionaris –que se sumaven durant tota la vida laboral al sector públic, i no des de l’entrada al Parlament–, va exigir que s’acordés al més aviat possible el pas de les dietes a sou dels diputats –que espera un acord que aclareixi qui assumeix la tributació– i va començar a indagar en el per què hi ha treballadors que cobren sense treballar, una cosa que va constatar ella mateixa al firmar les nòmines.

Va esperar fins al juny per complir la petició que havia fet l’expresident Quim Torra de cessar el secretari general, Xavier Muro, amb qui l’independentisme portava xocant des del 2016 per les resolucions sobre el procés i la retirada de l’escó de Torra per ordre de la Junta Electoral Central. Uns criteris que Muro compartia amb el que fos lletrat major, Antoni Bayona, que va dimitir d’aquest càrrec el 2018 al·legant pressions del sobiranisme. Borràs va cessar Muro el juny –Bayona ja exercia com a lletrat ras– i va col·locar al seu lloc Esther Andreu que, a l’octubre, va firmar un informe en el qual proposava la supressió de l’article 25.4 del reglament que, d’aplicar-se, deixaria la presidenta sense escó quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya obri judici oral per presumptament fracturar contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. 

Les dimissions

La relació entre Andreu i Bayona mai ha sigut fàcil, molt menys amigable. Però tot salta pels aires quan a l’abril el diari ‘Ara’ registra una petició d’informació sobre les llicències per edat. Bayona era un dels tres membres de l’òrgan intern de transparència, l’OGDAIP, al costat d’una altra lletrada, Anna Casas, i l’arxivera Blanca Martínez. Després de diverses topades sobre com presentar la informació, el 25 de novembre, l’arxivera, que treballa en la direcció d’estudis parlamentaris i que havia sigut anys enrere subordinada de Bayona, presenta a Andreu la seva renúncia de l’ens al·legant comportaments «impropis». Aquest escrit, segons fonts parlamentàries, no es va traslladar a la Mesa. Un mes després, el 23 de desembre, Bayona també dimiteix al considerar que hi ha falta de transparència. Així ho comunica formalment a Borràs i verbalment a la vicepresidenta segona, Assumpta Escarp, que demana una reunió a la presidenta perquè li doni explicacions. Però no arriben a entaular-se.

Abans d’entregar la informació completa al diari, i dos dies abans de la dimissió de Bayona, la Mesa aprova una reducció de cinc a tres anys de les llicències per edat i també un protocol contra l’assetjament psicològic que la institució no tenia. L’import de les prejubilacions es destapa el 17 de gener i Borràs confirma davant els mitjans que hi ha hagut dimissions i que ja ha posat remei a l’opacitat. La Mesa es reuneix l’endemà i acorda negociar amb el consell de personal el final d’aquesta paga i reformular l’OGDAIP. Fonts de la Mesa afirmen que desconeixien l’import total de les llicències i critiquen a la presidenta que el tràmit del 21 de desembre passés «sense més ni més», com un acord amb la plantilla sense més importància, i que «amagués» que hi havia peticions d’informació i dimissions per aquest assumpte. El cercle de Borràs s’escuda que els acords de Mesa van ser avalats per tots els seus membres.

El xoc de missives

Ja amb l’escàndol als mitjans, l’arxivera envia un correu a alguns funcionaris en el qual aclareix que va dimitir per les «males formes» de Bayona. La Mesa sol·licita aquell mateix dia, 18 de gener, que s’estudiï l’activació del protocol contra l’assetjament psicològic, sent aquesta la primera vegada que es posa en marxa. Però d’això no s’informa als passadissos.

Notícies relacionades

No és fins a una setmana després, el dimarts 25 de gener, quan els membres de la Mesa es desperten amb un correu electrònic de Bayona acusant Andreu d’obstaculitzar sistemàticament la transparència i requerint una investigació contra ella. Andreu ho nega «rotundament» a la tarda, en un comunicat molt dur, i atribueix a Bayona el bloqueig de l’OGDAIP per la seva «actitud i comportament respecte a una altra companya» de l’ens. En la seva missiva el lletrat ja s’anticipava i criticava que es pogués interpretar «un supòsit d’assetjament laboral». 

La Mesa decideix fer-se el desentès i no aborda la carta perquè no està registrada ni forma part de l’ordre del dia. L’organisme parlamentari recula de nou i elimina l’article que regula les llicències. Però el xoc al més alt nivell s’accentua i aquest diari destapa l’acord previ a l’encreuament de missives segons el qual la Mesa pacta posar en marxa el protocol per decidir si obre o no expedient contra Bayona pels fets que denuncia l’arxivera al dimitir. L’escàndol impacta la Mesa perquè alguns membres, com va passar amb les llicències per edat, neguen que es tractés l’assumpte en aquests termes i responsabilitzen Borràs de maniobres opaques. La majoria s’inclina per investigar si hi ha hagut assetjament psicològic contra l’arxivera. Però ningú descarta que hi pugui haver noves maniobres en aquesta batalla que per a molts ja és una guerra, amanida amb el debat pendent sobre si el Parlament assumeix la tributació de les dietes en el sou dels diputats.