El PP porta la seva batalla contra Delgado al Constitucional amb l’aval de dos jutges del TS

El PP no es dona per vençut i continuarà pledejant contra el nomenament de l’exministra Dolores Delgado com a fiscal general malgrat el revés que va rebre el mes d’octubre passat al Tribunal Suprem, que va inadmetre el seu recurs i l’impulsat per Vox contra aquesta designació per falta de legitimació activa de les dues formacions per reclamar sobre aquest assumpte. Fonts jurídiques de la formació confirmen a ‘El Periódico de España’ que portaran l’assumpte al Tribunal Constitucional després d’exhaurir la via al Suprem, que fa uns dies va inadmetre l’incident de nul·litat presentat contra la decisió inicial.

Aquesta resolució, no obstant, conté munició jurídica que el PP utilitzarà en el seu recurs davant el tribunal de garanties i que s’inclou en els vots particulars que firmen els magistrats José Luis Requero i Antonio Jesús Fonseca-Herrero, que van ser els dos membres d’aquest tribunal que van votar en contra d’inadmetre de ple els recursos de l’oposició contra el nomenament del Govern. El PP té un mes de termini per estudiar aquests arguments i armar el seu recurs davant el TC, segons les mateixes fonts.

Els dos magistrats citats, pertanyents al sector conservador de l’alt tribunal, coincideixen a assenyalar que, al dictar-se falta de legitimació dels partits recurrents, es va vulnerar el seu dret fonamental a la tutela judicial efectiva. Per això, consideren que l’incident de nul·litat s’hauria d’haver admès.

Aquest plantejament pot repetir-se en el cas dels recursos del PP, Vox i Ciutadans contra els indults als condemnats per sedició en el judici de l’1-O, que també van ser rebutjats de ple per falta de legitimació. En aquest cas, els partits ja s’han afanyat a anunciar que recorreran al TC, i per a això també compten amb la visió que exposen en els seus vots particulars els dos magistrats que van discrepar de la majoria.

En el cas del nomenament de Delgado, Fonseca-Herrero diu en el seu vot particular que en aquest cas «haurien d’haver-se apreciat connexions específiques de l’actuació del partit polític recurrent amb l’objecte de l’acte impugnat que permeten afirmar l’existència d’aquesta relació típica de l’interès legitimador de l’article 19.1 de la llei de jurisdicció contenciosa administrativa». 

Doctrina constitucional

Per això, aquest magistrat critica que la inadmissió de ple de l’assumpte va comportar «una interpretació i aplicació restrictiva de l’interès legitimat [...] que no s’ajusta a la doctrina constitucional». Segons aquest magistrat aquesta doctrina «amb recolzament en el principi ‘pro actione’ i per a una adequada delimitació del dret a la tutela judicial efectiva, proscriu les interpretacions excessivament rigoristes dels obstacles processals que impedeixen l’accés a una primera decisió judicial sobre el fons».

Per això, Fonseca-Herrero creu que hauria d’haver-se admès a tràmit l’incident de nul·litat i dictar-se acte «acollint la vulneració de l’article 24.1 de la norma fonamental –el dret a la tutela judicial efectiva– en el seu vessant d’accés a la jurisdicció». Això hauria permès «reposar les actuacions al moment de dictar nova sentència, analitzant el fons de la qüestió plantejada i apreciant la falta d’idoneïtat de la senyora Dolores Delgado».

Per la seva part, Requero coincideix amb el seu company que la sentència dictada al seu dia amb el recolzament del sector progressista d’aquest òrgan, i que va donar carpetada a la possibilitat que el nomenament de la fiscal general fos anul·lat, infringeix el dret a la tutela judicial efectiva «des del moment en què el seu judici sobre la legitimació queda en raonaments genèrics».

En el seu vot particular a aquesta sentència, aquest magistrat va singularitzar l’interès del PP, «el que l’hauria d’haver tingut com a part legitimada». «En conseqüència, entenc que hauria d’haver-se admès a tràmit l’incident, haver-se dictat acte declarant la nul·litat de les actuacions, i haver-se dictat una nova sentència en què es resolgués sobre l’al·legat a efectes de legitimació i, amb rebuig de la causa d’inadmissibilitat, haver-se resolt sobre el fons».

Davant aquestes valoracions, la majoria de la Sala, integrada pels magistrats César Tolosa (president de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem), Pablo Lucas, Celsa Pico, Luis María Díez-Picazo i Pilar Teso, assenyala que el que pretén el PP és que el tribunal faci un nou enjudiciament sobre una qüestió ja resolta. «Un nou enjudiciament que no podria concloure més que en una completa reiteració, per aquesta Sala, de l’exposat en aquella resolució».

«En definitiva, el que evidencia aquest incident de nul·litat és una discrepància del partit polític recurrent amb el contingut de la sentència, que és el que acostuma a passar quan els recurrents veuen inadmeses o desestimades les seves pretensions. Més enllà d’aquest dissentiment no es posa de manifest en cap dels vessants invocats de la tutela judicial de l’article 24.1 de la Constitució», responen al PP.

Abast de la tutela judicial efectiva

Notícies relacionades

Sánchez aposta des de Mauritània per la immigració "segura i ordenada"

La Fiscalia demana 3 anys i 9 mesos de presó per a la parella d’Ayuso

En aquest punt, la Sala recorda als partits recurrents que «el dret fonamental a la tutela judicial efectiva no assegura l’èxit de la pretensió a cap de les parts». Només suposa, afegeix, «que aquestes pretensions siguin examinades pel corresponent òrgan jurisdiccional, i si són processalment admissibles –que no és el cas per la falta de legitimació activa–, d’acord amb aquestes s’examini, llavors sí, el fons del recurs contenciós administratiu».

En la sentència dictada, i que ara es rebutja anul·lar, el Supremo no va perdre l’oportunitat d’assenyalar que la seva pròpia jurisprudència resultava aclaparadora a l’hora de declarar que «no es presenta, amb caràcter general, la legitimació activa dels partits polítics per impugnar qualsevol actuació de les diferents administracions públiques, i dels governs corresponents, de l’Estat, de les comunitats autònomes i de les entitats locals, que considerin que resulta disconforme amb l’ordenament jurídic, excepte aquelles actuacions que afectin l’esfera dels seus drets i interessos legítims».