La secretària general del Parlament atribueix a l’ex lletrat major el «bloqueig» de l’òrgan de transparència

La secretària general del Parlament, Esther Andreu, trenca el silenci sobre la gestió de la polèmica sobre les llicències per edat, una mena de prejubilació per als funcionaris de la Cambra. Després que l’ex lletrat major Antoni Bayona enviés aquest dimarts una missiva a tots els membres de la Mesa en què denunciava obstacles en la transparència de la institució i demanava una investigació contra ella, Andreu ha llançat un comunicat en el qual nega «rotundament» les acusacions i acusa Bayona de deslleialtat.

Andreu lamenta el «mal» a la institució i que un lletrat hagi invertit part del seu horari laboral en els mitjans de comunicació «menyspreant» el reglament que diu que cal mantenir «la deguda discreció sobre els assumptes que coneguin per raó del seu càrrec i no fer ús de la informació obtinguda per al propi benefici». També critica a Bayona que trepitgi la feina dels seus companys en una carta «que conté insinuacions que no són pròpies d’un servidor públic».

Notícies relacionades

El Parlament pacta eliminar les llicències per edat sense tocar la paga als que ja la reben

L’ex lletrat major del Parlament exigeix que s’investigui a la secretària general

«En l’escrit, el lletrat es posa en una posició de superioritat jurídica i moral, i es considera en possessió de la veritat», carrega Andreu, que també critica que no assumeixi cap responsabilitat en el bloqueig de l’òrgan de transparència. «El motiu que va donar peu al bloqueig és l’actitud i el comportament del lletrat respecte a una altra persona membre d’aquest òrgan», inquireix.

Bayona, en canvi, s’hi va anticipar i a la seva carta diu: «Considero especialment greu que la Secretaria General fes una lectura parcial d’aquest escrit per deduir-ne un supòsit d’assetjament laboral imputable a la meva persona». D’altra banda, el lletrat assegura que el seu superior va actuar de manera «totalment improcedent», en contra de les elementals normes de la funció pública «que exigeixen el respecte als subordinats i dels procediments de tipus disciplinari, que es basin en la confidencialitat i la presumpció d’innocència, i són incompatibles amb el fet de preestablir conclusions o formular prejudicis que poden contaminar els òrgans que després hi poden intervenir».