Tensió a l’est d’Europa

Sánchez haurà de demanar autorització al Congrés si Espanya participa en una acció de resposta a Rússia

  • La llei de defensa nacional obliga a requerir la ratificació de la Cambra baixa tot i que sigui a posteriori

Sánchez haurà de demanar autorització al Congrés si Espanya participa en una acció de resposta a Rússia

José Luis Roca

3
Es llegeix en minuts
Pilar Santos
Pilar Santos

Periodista

ver +

El primer Govern de coalició de la democràcia encara el primer conflicte internacional en què podrien participar militars espanyols. La possibilitat d’una intervenció militar contra Rússia per protegir la integritat territorial d’Ucraïna ha desempolsegat un «no a la guerra» en alguns membres d’Unides Podem que la part socialista no entén: aquell eslògan contra la guerra a l’Iraq (una invasió que no va comptar amb la llum verda de l’ONU ni el recolzament de l’OTAN) difereix molt de la situació actual, en la qual Moscou vol restar capacitat a una capital com Kíev de prendre les seves pròpies decisions. En aquest cas, si se suma o no a l’Aliança Atlàntica.

Espanya ha ofert desplegar els seus caces a Bulgària per dissuadir Rússia de la invasió d’Ucraïna i ha avançat a la setmana vinent l’enviament previst de la fragata ‘Blas de Lezo’ de l’Armada a la missió de l’OTAN al mar Negre just quan la tensió amb Moscou escala per moments. Tots aquests moviments s’emmarquen en missions de seguretat ja aprovades pel Congrés dels Diputats. No obstant, si en les pròximes jornades el president rus, Vladímir Putin, pren alguna acció que l’Aliança Atlàntica deplora i considera que ha de donar una resposta militar, el Govern de Pedro Sánchez haurà d’anar a la Cambra baixa a obtenir l’autorització dels diputats si compromet algun tipus de recolzament espanyol.

Així ho recull la llei orgànica de defensa nacional del 2005 en el seu article 17, segons recorden fonts parlamentàries. «Per ordenar operacions a l’exterior que no estiguin directament relacionades amb la defensa d’Espanya o de l’interès nacional, el Govern realitzarà una consulta prèvia i obtindrà l’autorització del Congrés», es llegeix en el seu punt primer. En els dos següents es dona empara també a les situacions que requereixin «resposta ràpida» o fins i tot de «màxima urgència». En aquests casos permet accelerar tots els procediments i fins i tot, si no és possible realitzar «la consulta prèvia», dona l’opció que es faci a posteriori.

Les diferències entre els socis de coalició es van mitigar una mica aquest dilluns. Els ministres de Defensa i Exteriors, Margarita Robles i José Manuel Albares, respectivament, van aprofundir en la necessitat que la «diplomàcia» triomfi i no sigui necessària cap intervenció de l’OTAN per defensar la «integritat territorial» d’Ucraïna. «Som un aliat compromès amb la pau. Participem en missions permanents d’estabilitat i dissuasió que tenen per objectiu essencial afavorir la pau», va declarar Robles. Albares va parlar de les «quatre D»: distensió, desescalada, dissuasió, diplomàcia. Els morats van voler veure un canvi en el llenguatge dels seus socis, després d’uns dies en què el ministre d’Exteriors va aprofundir també en la idea que Espanya és un soci «fiable» de l’OTAN i que els EUA poden comptar amb ell en cas necessari.

La compareixença d’Albares

Notícies relacionades

El líder del PP, Pablo Casado, recolza qualsevol participació d’Espanya en el marc de l’OTAN que sigui necessària en aquesta crisi, tot i que lamenta que Pedro Sánchez no li hagi trucat per informar-lo d’aquest conflicte. Els populars podran escoltar les explicacions d’Albares aquest dimarts a la tarda al Congrés, ja que el cap de la diplomàcia ha demanat comparèixer a petició pròpia. El PP i també ERC, EH Bildu, JxCAT, la CUP i el BNG han sol·licitat que acudeixi també al Parlament la ministra de Defensa.

L’Executiu no es planteja evacuar el personal diplomàtic i els ciutadans espanyols residents a Ucraïna, una cosa que sí que han fet els EUA. Albares va explicar que la comunitat espanyola en aquest país està formada per uns 500 compatriotes que són informats «puntualment» de les novetats en qüestió de seguretat.