El Constitucional tornarà a rebutjar aquesta setmana l’intent de Puigdemont de paralitzar-lo

El segon ple que celebra el Tribunal Constitucional (TC) sota la presidència de Pedro González-Trevijano servirà per assentar la seva nova doctrina sobre les recusacions dels seus magistrats. Està previst que la reunió que comença aquest dimarts i es prolongarà fins dijous rebutgi de nou l’intent de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont de paralitzar la institució a través de la recusació de tal nombre dels seus magistrats que la resta no arribi a prou quòrum per pronunciar-se.

Fonts de l’alt tribunal assenyalen que una vegada establerta la nova doctrina del tribunal, amb la qual es pretén reparar l’error comès durant les deliberacions de la sentència de l’Estatut, a l’admetre la presentada contra el llavors magistrat del TC Pablo Pérez Tremps, es pretén reforçar-la en pròximes resolucions, en les quals es resolguin qüestions que van poder quedar pendents en l’original.

La primera oportunitat l’han blindat els recursos de súplica presentats per Puigdemont, Oriol Junqueras, i altres dels condemnats pel procés contra la decisió de rebutjar de ple les 33 recusacions interposades contra Enrique Arnaldo i Concepción Espejel.

Els recusants pretenien que tots dos seguissin l’exemple de Cándido Conde-Pumpido i Antonio Narváez, cosa que deixaria el tribunal amb vuit magistrats per resoldre els recursos relatius al procés. A més, reclamaven que González-Trevijano no participés en la deliberació per amistat amb Arnaldo, cosa que ja suposava que fossin només set, sense comptar que Alfredo Montoya està de baixa per malaltia.

El ple, a més, com ja va fer amb el de Vox, admetrà a tràmit el recurs del PP contra els avals de l’Institut Català de Finances  (ICF), utilitzats pels expresidents de la Generalitat Artur Mas i Puigdemont i d’altres exalts càrrecs del Govern per cobrir els 5,4 milions d’euros que els exigeixen el Tribunal de Comptes.

Nova doctrina

En el ple del desembre el Constitucional va modificar la seva doctrina sobre recusacions amb l’argument que «la salvaguarda de l’exercici de la jurisdicció constitucional reclama i justifica que no hagi d’excloure’s de la conformació del ple cap dels seus magistrats presents», perquè «a la defensa de la jurisdicció del tribunal tots els seus magistrats estan cridats, sense que es pugui fer distincions entre els recusats i els abstinguts». Es basava en la mateixa configuració del tribunal, prevista per terços per reflectir més fidelment les diferents sensibilitats de la societat en cada moment.

Notícies relacionades

Aragonès desafia l’Estat a Madrid a atrevir-se «a guanyar un referèndum» d’independència

Junts assumeix ja la possibilitat que Puigdemont no presideixi el partit

El ple, a més, considerava que els motius de recusació estaven basats en meres afirmacions «òrfenes de tot suport en fets concrets» i descartava «que pugui fundar-se un dubte legítim d’imparcialitat, sigui per l’exteriorització jurisdiccional d’un criteri jurídic al resoldre un procés o al discrepar del resolt a través de la formulació d’un vot particular, sigui per les manifestacions fetes en publicacions acadèmiques o en articles d’opinió abans d’haver adquirit la condició de magistrat».

Com a avís a navegants afirmava que «no només el Constitucional sinó també la resta de tribunals han de ser integrats per jutges que no tinguin la ment buida sobre els assumptes jurídics sotmesos a la seva consideració», cosa que implica que anteriorment a la seva arribada al tribunal hagin estudiat assumptes i hagin mantingut certs criteris.