Acord entre partits per aprovar la nova llei antidesnonaments

Junts exigia compensar els propietaris, definir de forma més acotada què es considera gran tenidor de vivenda i reduir les condicions i terminis per accedir al lloguer social obligatori. En tot això s’han llimat diferències i a partir d’ara els promotors polítics de l’acord esperen votar-ho al Parlament «al més aviat possible». «Ningú ha fet grans renúncies ideològiques», afirma un dels diputats d’esquerres implicat en les converses, no exemptes d’alta tensió fins i tot entre socis del Govern. «El que s’ha pactat no té a veure amb el que reclamava Junts», assegura un altre parlamentari progressista. La incògnita ara és si el PSC, que no va estar d’acord amb la llei de limitació dels preus del lloguer però sí que ha recolzat altres iniciatives socials en relació amb la vivenda, acabarà unint-se al grup de partits que disposen ja de majoria per aprovar la llei. «Mantenim les nostres esmenes però l’últim text redactat entre els grups que proposen la llei s’acosta molt a algunes de les nostres esmenes», afirmen els socialistes en to conciliador.

Pel que fa al quan, els terminis del Parlament mai són definitius i tendeixen a allargar-se, però al disposar l’equip de la ponència d’un text acordat, al febrer es podrà ja reunir la comissió parlamentària per votar les esmenes que continuïn presentant grups contraris a la llei. Després d’això serà el ple de la Cambra el que avali definitivament aquest nou intent de blindar alternatives als desnonaments.

Més de tres mil famílies ‘penjades’

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Aprovar la nova nova llei antidesnonaments requereix certa urgència perquè, com afirma Junts, hi ha com a mínim 3.200 famílies que van quedar penjades perquè tenien assignada una vivenda partint del decret, però la sentència del TC va malmetre aquest procediment.

El TC, per motius de forma

A finals de gener del 2021, el Tribunal Constitucional va anul·lar per unanimitat el decret llei de mesures urgents per millorar l’accés a la vivenda impulsat el 2019 per la Generalitat, que obligava els grans tenidors a oferir lloguer social a les persones vulnerables que ocupessin il·legalment una vivenda. Els magistrats justificaven la seva decisió en el fet que l’Executiu català hauria d’haver utilitzat una llei en lloc d’un decret per formular la norma. La sentència es va produir arran d’un recurs del PP, que va impugnar el decret llei al considerar que vulnerava el dret a la propietat privada i no respectava un dret fonamental que s’aplica a tot Espanya.