La judicialització dels fons europeus reactiva els recels autonòmics

Més enllà de la quantia rebuda, uns 1.500 milions, que es consideren insuficients, el gran cavall de batalla de la Generalitat és la gestió dels fons i que el repartiment atengui criteris com el pes del PIB i no el poblacional. És a dir, que sigui l’administració catalana la que assigni completament els fons Next Generation amb l’objectiu, ha declarat una vegada i una altra el president, Pere Aragonès, que els dons europeus arribin no només a les grans empreses, sinó a les pimes, part essencial del teixit econòmic català.

De fet, Aragonès va asseverar, fa una setmana, que no estava satisfet amb l’«execució» dels fons i que, amb el temps que ha transcorregut, s’hauria d’haver «avançat més» perquè consideren que la gestió del ministeri ha sigut «caòtica i desorganitzada».

Quant a les accions judicials que pugui emprendre la presidenta de la Comunitat de Madrid, la Generalitat entén que pot ubicar-les en les dinàmiques internes del PP i en aquesta lluita sorda pel lideratge entre Isabel Diaz Ayuso i Pablo Casado. XABI BARRENA

El Govern andalús està denunciant l’«obscurantisme» del Govern central amb els fons europeus i anirà als tribunals si detecta alguna arbitrarietat en el repartiment d’aquests diners per part de l’Executiu del PSOE i Unides Podem. Però encara no ho ha fet.

A l’hora de denunciar l’«arbitrarietat» del Govern de Pedro Sánchez i el seu tracte a aquesta comunitat «en la qual no governa el PSOE», el president andalús i altres membres del seu equip recorden que la Moncloa «va atorgar a dit 110 milions d’euros d’ajudes per lluitar contra la pobresa amb càrrec a aquests fons europeus i va deixar fora els barris més pobres d’Andalusia».

Així mateix, lamenta que «Andalusia hagi rebut 29,8 milions d’euros d’ajudes europees per a R+D+I en universitats, mentre que per a Catalunya s’han destinat 82 milions, malgrat que Andalusia és la comunitat més poblada d’Espanya».

Tot i que encara no ha acudit als tribunals, el Govern andalús deixa clar que la seva intenció de recórrer a la justícia si detecta algun greuge més amb els fons europeus no és una simple amenaça per pressionar. Com a mostra d’això, es remet a un altre antecedent judicial, ja que la Junta ja va exigir als tribunals el pagament dels 537 milions d’euros del mes 13 de l’IVA del 2017, uns diners que, segons recorden, «el Ministeri d’Hisenda encara no ha abonat. CRISTÓBAL G. MONTILLA

Com a procedir habitual, la Xunta de Galícia aprofita cada oportunitat per mostrar les seves discrepàncies amb el Govern central pel repartiment dels fons europeus. L’acusa d’operar amb criteris discrecionals o inadequats per als objectius que es persegueixen, de no informar la comunitat autònoma sobre les condicions de la distribució de recursos o d’assignar a Galícia una quantitat inferior a la que li correspondria.

Però no va ser fins al repartiment dels fons d’ocupació quan l’Executiu autonòmic va saltar de la queixa, més o menys formal, al conflicte institucional. A mitjans de desembre, el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, va firmar un requeriment per demandar el Consell de Ministres la reversió de l’acord pel qual es van distribuir 9 milions d’euros entre Extremadura, Navarra, el País Basc i el País Valencià, al·legant que les polítiques actives d’ocupació són de competència autonòmica, que el Govern va treure fons de forma discrecional de l’import global per procedir a la seva assignació, i que s’incompleix la llei estatal de subvencions.

Esgotat dilluns el termini de resposta del requeriment (un mes), el Govern central no ha contestat. La Xunta li donarà dos o tres dies més de marge i, si continua sense respondre o no se satisfan les seves demandes, assegura que llavors acudirà a la via judicial, com Madrid. «No és un boicot. L’important és enviar un missatge que els fons no es poden repartir de forma discrecional», va concloure Feijóo. X. A. TABOADA

La Generalitat Valenciana no ha rebut ni més ni menys que el que li correspon en el repartiment de fons europeus: 1.018 milions d’euros. Aquesta és la postura que defensa l’Executiu de Ximo Puig, que descarta que hi hagi favoritismes del Govern central sobre determinades comunitats, i acusa el PP d’exercir una «oposició irresponsable». No només per la polèmica decisió d’Isabel Díaz Ayuso de recórrer a la justícia, sinó per dedicar-se a «llançar sospites» a la UE per mirar d’erosionar Pedro Sánchez, desencadenant la confrontació entre territoris.

El president valencià va defensar que la comunitat està lluitant cada euro amb la presentació de projectes per captar uns fons als quals aspira de forma «digna i democràtica», però va posar l’accent en el fet que sigui, precisament, la Comunitat de Madrid la que acudeixi als tribunals. Puig manté en el punt de mira aquesta regió per considerar que és la més beneficiada per l’’efecte capitalitat’ derivat de la concentració de bona part de les seus de les institucions de l’Estat. Aquest discurs genera tensions amb Ayuso, que van assolir el seu punt àlgid quan Puig va arribar a plantejar que s’havia de compensar la resta de territoris per aquest ‘efecte capitalitat’ i impulsar una harmonització d’impostos que eviti el ‘dúmping fiscal’ que, assegura, practica Madrid. M. A. RIVES

En el cas de les Balears, el PSOE de Francina Armengol governa amb Podem i els ecosobiranistes de Més. Fins al moment, cap càrrec de l’Executiu autonòmic s’ha posicionat en contra de l’actual repartiment dels fons, ni en públic ni en privat. En el seu discurs oficial, el Govern autonòmic ha posat l’èmfasi en la necessitat d’aquests recursos per emprendre una modernització de les infraestructures públiques. Cal tenir en compte que la inversió prevista ascendeix fins als 4.640 milions d’euros.

Fa uns dies, la presidenta Armengol va recriminar a Isabel Díaz Ayuso que hagi optat per «judicialitzar» el repartiment dels fons, l’impacte dels quals serà «fonamental» per a l’esdevenir polític del país.

Una de les principals fixacions del Govern és que aquests recursos extraordinaris vagin destinats a reforçar els serveis públics. Per això, tenen previst executar durant el 2022 diversos projectes importants amb un pressupost de 413 milions. Per exemple, 43 milions per a infraestructures ferroviàries i 37 per reformar i construir nous centres educatius. Així, els objectius de les Balears respecte als pròxims anys són invertir en vivenda, turisme sostenible, mobilitat i medi ambient. GUILLEM PORCEL

La Junta d’Extremadura està d’acord amb el repartiment de fons europeus fixat pel Govern i no es planteja cap recurs. És més, el president extremeny, Guillermo Fernández Vara, ha lamentat públicament que la Comunitat de Madrid hagi anunciat que portarà al Tribunal Suprem el repartiment d’aquests fons i que es consideri, a més, Extremadura com una de les comunitats «privilegiades» en el repartiment. «No és l’Espanya en la qual jo crec», ha replicat. Per a Vara, l’acusació «sembla d’acudit» i és «una veritable irresponsabilitat» que s’enfrontin territoris i persones.

El president extremeny ha recordat com, durant els mesos «més durs de la pandèmia», Extremadura va enviar respiradors a la Comunitat de Madrid perquè «feien falta», i ara, no obstant, «diuen que és una comunitat privilegiada». «La regió va agafar els seus respiradors i els va enviar a la Comunitat de Madrid perquè estaven en un moment molt pitjor», va remarcar Fernández Vara, el qual va afegir aquesta és l’Espanya que vol, «i no la de focs artificials que sembla que alguns volen construir cada dia». ANTONIO CID

El Govern de Castella i Lleó critica també l’«arbitrarietat» del repartiment dels fons europeus, esbiaixat, segons el seu parer, per raons «ideològiques i partidistes», però prefereix exhaurir la via política. Sense descartar acudir a la justícia, la Junta que presideix Alfonso Fernández Mañueco espera que el Govern de Pedro Sánchez contesti a una requisitòria enviada la setmana passada.

Mesos enrere, quan encara no s’havia trencat la coalició amb Ciutadans i convocat eleccions, les Corts de Castella i Lleó van aprovar una proposició no de llei, que no va comptar amb el recolzament del PSOE, per instar al «repartiment just» dels fons europeus. Posteriorment, a l’octubre, l’Executiu regional va enviar una carta a la vicepresidenta Yolanda Díaz en la qual protestava per l’exclusió de la comunitat de la línia d’ajudes destinades a combatre l’atur juvenil i la despoblació.

I dijous passat, el Consell de Govern va decidir presentar el requeriment que afecta 9 milions d’euros per a polítiques actives d’ocupació, després de considerar el repartiment «discrecional i sense consens», a l’haver beneficiat a quatre comunitats i deixar-ne fora 13, entre les quals, la castellanolleonesa. El pas següent seria actuar com a Madrid i acudir al Suprem, o bé esperar que una possible resolució a favor d’Ayuso pogués aplicar-se a Castella i Lleó. MARISOL LÓPEZ

L’estratègia del PP de judicialitzar el repartiment de fons europeus per part del Govern central ja està instal·lada a l’Aragó de la mà del nou líder dels conservadors en la comunitat, Jorge Azcón, que de moment és l’únic dirigent que ha alçat la veu i amenaçat d’anar als tribunals, però posant el focus en el «greuge» que ha patit, diu, la ciutat de Saragossa, de la qual és actualment alcalde. Es queixa que no ha obtingut ni un euro dels distribuïts per a projectes de Turisme i Mobilitat, tot i que en els de Comerç, els últims que s’han conegut, sí que percebrà dos milions sense que hi hagi hagut queixes.

El president de la comunitat, Javier Lambán, i el seu possible rival en la contesa electoral del 2023, assegura que «seria estrany que hi hagués una cosa que el PP no portés als tribunals» perquè «ho judicialitza tot». Sense entrar en més polèmiques amb un Azcón que ja ha qualificat obertament de «sectari i partidista» el criteri amb el qual el Govern ha repartit els fons europeus.

Les seves queixes se centren en uns projectes de Saragossa que, segons l’Executiu, ni tan sols van passar la tria realitzada pels tècnics a Madrid per ajustar-se als criteris que exigeix Europa. Però el líder conservador a l’Aragó segueix l’estela d’Isabel Díaz Ayuso, de recórrer als tribunals. D. L. G.

El Govern de la Regió de Múrcia «exhaurirà totes les vies polítiques i administratives» per exigir que els fons europeus «arribin a totes les comunitats autònomes amb justícia i equitat» abans d’acudir als tribunals a reclamar els diners. L’Executiu murcià calcula que a la regió li corresponen uns 2.400 milions d’euros.

«Farem tot el que estigui a la nostra mà per evitar que els fons europeus es distribueixin de forma sectària i guiant-se només per criteris polítics, tal com sembla que està fent el Govern central, entossudit a castigar una vegada més els de sempre i beneficiar també els de sempre. Esgotarem totes les vies polítiques i administratives, i si no donen resultat, per descomptat que anirem als tribunals», afirma el president murcià, Fernando López Miras.

Recorda que, fins i tot, es va adreçar el 2020 a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, «per demanar-li que vetllés perquè el repartiment fos just i per garantir que aquests diners arribin a empreses, pimes i autònoms».

Per a López Miras, el repartiment dels fons «ha estat marcat des de l’inici per la incertesa, la falta d’informació i de comunicació i una nul·la participació de les comunitats autònomes, així com per l’arbitrarietat». MARÍA JOSÉ GIL

El Govern asturià no preveu exercir cap tipus d’acció jurídica contra l’assignació directa de fons europeus. L’Executiu socialista d’Adrián Barbón ha tancat files amb la Moncloa, criticant la via judicial iniciada per Isabel Díaz Ayuso. Barbón ha acusat el líder del PP, Pablo Casado, de «danyar Espanya» amb les seves declaracions sobre el risc de pràctiques corruptes amb els repartiments de les ajudes europees. El principat té assignats per ara 394 milions d’euros.

El vicepresident autonòmic, el també socialista Juan Cofiño, ha apuntat contra la presidenta de la Comunitat de Madrid: «La senyora Ayuso està instal·lada en la seva lluita de poder davant Casado i a això respon la seva postura respecte als fons europeus; aprofita aquest assumpte o qualsevol altre per guanyar notorietat en la seva batalla davant el president del seu propi partit».

Des de l’oposició, la líder regional del PP, María Teresa Mallada, ha reclamat a Barbón «que no traeixi els asturians i defensi els seus interessos», exigint al Govern de Pedro Sánchez un repartiment «just i transparenti» dels fons europeus. Segons Mallada, el cas denunciat per Díaz Ayuso evidencia que l’Executiu central «consigna els fons obeint a criteris ideològics i de conveniència política». L. G.

El Govern de les Canàries no té queixa de l’Executiu de Pedro Sánchez sobre el repartiment dels fons europeus. Almenys de moment, ja que la Conselleria d’Hisenda vigila de prop qualsevol moviment del Govern central per si la comunitat autònoma en sortís malparada. En l’Executiu regional (un quadripartit liderat pel PSOE en el qual també hi ha Podem i dos partits d’àmbit insular) consideren que la decisió d’Isabel Díaz Ayuso de portar als tribunals el repartiment dels fons comunitaris «obeeix a una posició política».

La principal demanda del Govern canari en relació amb els fons europeu és que en el repartiment no només es tingui en compte la població, sinó també el major o menor cop rebut durant la pandèmia i la situació en què la crisi va sorprendre cada autonomia.

L’Executiu insular considera que això s’ha complert fins al moment. Per exemple, en el repartiment dels 7.000 milions per a ajudes directes a empreses i autònoms, l’arxipèlag va rebre 1.144 milions, molt més del que li hauria tocat si només es tingués en compte la població. El motiu: que la caiguda del PIB canari també va ser més gran. Més difícil serà, reconeixen des del Govern canari, que es compleixin les seves exigències en la distribució dels fons per a la regeneració econòmica, que són la major part, perquè aquests diners aniran directament a les empreses i depèn dels projectes a executar. MOISÈS ÁLVAREZ