El jurat popular absol Nomdedéu, Brancal i Torres en el ‘cas dels sobres’

El jurat popular del judici del denominat cas dels sobres ha declarat «no culpables», amb un resultat de set vots contra dos de culpabilitat, els tres encausats, Enric Nomdedéu, Ali Brancal i Miquel Torres, regidors els dos primers i assessor l’últim del grup municipal Compromís a l’Ajuntament de Castelló en el moment dels fets jutjats, per la qual cosa considera que els tres acusats no van cometre un delicte de malversació de fons públics al, presumptament, enviar, a través del servei postal del consistori, propaganda electoral relativa a les eleccions europees del 2014.

El jurat ha estat deliberant des que ahir al matí el magistrat els va fer entrega de les preguntes que havien de respondre després d’haver-se celebrat el judici el 12 de gener passat a la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Castelló. D’aquesta manera han considerat els tres acusats no culpables dels delictes dels quals se’ls havia acusat i ara serà el magistrat el que haurà de dictar sentència en concordança amb aquesta decisió.

Absolts.

— (((Nomdedéu))) (@Nomdedeu) 14 de enero de 2022

L’acusació demanava tres anys de presó per a cadascun dels acusats i en el cas de Nomdedéu, actual secretari autonòmic d’Ocupació, tres anys més per falsificació documental, mentre que la Fiscalia ha mantingut la petició de lliure absolució per als tres encausats.

Declaracions

Els fets jutjats van passar el 2014, però no van veure la llum fins quatre anys després, el 2018. En aquesta data, Juan José Pérez Macián, exregidor del PP a Castelló i ara denunciant, va trobar, segons va indicar, 15 sobres en una caixa del seu despatx. Els havia obtingut el 2014, quan era tinent alcalde i regidor d’Hisenda de la capital de la Plana. 

Respecte a això, Macián va explicar que un divendres de maig del 2014 va rebre la trucada del cap d’Assumptes Interns, Carlos Limonge, qui l’advertia que «una cosa sospitosa» havia detectat a cinc caixes que pretenia enviar el grup municipal Compromís. Limonge, que també va declarar ahir a l’Audiència Provincial, va dir que va veure «unes caràtules de propaganda electoral», i que va bloquejar l’enviament fins a rebre el vistiplau del seu Macián, el seu superior.

Aquest vistiplau va arribar després que Nomdedéu, llavors portaveu de Compromís, firmés un requeriment assegurant que als sobres hi havia el que solien enviar periòdicament: el butlletí d’informació municipal. Els sobres es van enviar amb normalitat.

Limonge també va apuntar que Macián li va dir que, si n’arribaven alguns de tornats, els hi entregués. I això va fer. Macián els va guardar fins aquell dia del 2018 quan, ja en l’oposició, els va veure suposadament en una d’aquestes caixes amb què es va produir la mudança de despatxos del 2015, al canviar de mans l’alcaldia. Al contrari del que li havia semblat el 2014, un dels sobres «estava obert». Llavors, en un ple extraordinari del 2018 sobre corrupció, Macián va realitzar una «simulació» al treure un sobre amb paperetes electorals, i va anunciar que presentaria una denúncia.

En la seva declaració, Macián va indicar també que en el seu moment, al semblar-li estranyes aquestes caixes, en va informar la junta electoral, mitjançant un correu electrònic que ni va aportar en la instrucció ni durant el judici d’avui.

Les defenses

La defensa del principal acusat, Enric Nomdedéu, va remarcar la «intenció política» de la denúncia. Nomdedéu va defensar l’honestedat de la seva tasca passada com a regidor i actual al capdavant de la secretaria autonòmica d’Ocupació. «Soc seriós, formal i no soc un delinqüent», va apuntar. «Després d’aquest calvari continuo pensant que als sobres hi havia l’únic que hi podia haver». Tant ell com els també acusats Brancal i Torres van remarcar que ni van ordenar ensobrar ni van ensobrar aquells sobres, al ser una cosa que no era de la seva competència.

Torres va indicar que eren els militants els qui feien aquest «ensobrat», que estava autoritzat per l’Ajuntament, i va comentar que «podia accedir a aquests sobres qualsevol persona, fins i tot el denunciant, que llavors s’encarregava del funcionament administratiu de l’Ajuntament».

Notícies relacionades

Contra la jutge de la dana

La Federació Islàmica denunciarà Vox per la moció de Jumella

En aquesta línia, dos militants de Compromís van testificar per explicar com es realitzava l’ensobrat, bé a la seu de Castelló o en domicilis particulars. També va testificar una persona que afirmava haver rebut un d’aquests sobres, amb la suposada propaganda electoral de fa set anys, però que no el conservava. 

La primera de les testimonis va ser Amparo Marco. L’alcaldessa de Castelló va indicar que els informes dels tècnics de l’ajuntament reflectien que no es podia determinar ni els enviaments ni el cost dels enviaments, i que per això el consistori no reclama. «Si aquesta sala determina que hi ha un perjudici, es reclamarà», va dir l’alcaldessa.