Villarejo culpa sense proves Sanz Roldán de «calcular malament les coses» amb l’atemptat del 17-A

Sense donar-hi importància, com qui no vol la cosa, l’excomissari José Manuel Villarejo ha aprofitat el segon dia en què declara davant el tribunal de l’Audiència Nacional que el jutja per tres dels seus contractes per espiar rivals i la competència dels seus clients, per responsabilitzar dels atemptats de Barcelona i Cambrils d’agost del 2017 la persona a qui sempre ha culpat d’estar assegut al banc dels acusats i haver d’enfrontar-se a una petició fiscal d’un centenar d’anys de presó: l’exdirector del CNI Félix Sanz Roldán.

Va ser l’envit amb què Villarejo va respondre a la pregunta del fiscal Anticorrupció Miguel Serrano de per què el CNI podia voler «monitoritzar la seva vida» i gravar les seves trobades, com va declarar aquest dilluns, quan el que feia, segons deia, eren «favors personals», com va definir el que va fer al marit de la presentadora Ana Rosa Quintana, o intervenia en negocis o conflictes entre particulars, com els que van enfrontar les germanes García-Cereceda, hereves de la urbanització de luxe de La Finca, a Madrid.

Fins que el van arrestar

«Malgrat estar jubilat jo he continuat treballant amb el CNI fins al dia que em van detenir. Vaig estar gravant amb ells per intentar arreglar el tort de l’atemptat de l’imam de Ripoll que al final va ser un error de Sanz Roldán per calcular malament les coses per donar un petit ensurt a Catalunya», va afirmar sense una altra prova que les seves paraules. En el sumari dels atemptats no es va trobar cap prova que Abdelbaki es-Satty tingués més relació amb els serveis d’intel·ligència que els contactes que ells mateixos van admetre haver tingut amb ell mentre va estar pres per drogues a Castelló.

En el judici l’excomissari no va afegir res més sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils. Va dir que continuava «mantenint relacions amb algunes de les persones que el respecten en el CNI», al mateix temps que atribuïa a aquests mateixos serveis secrets la fabricació de proves en contra seu, entre les quals va catalogar totes les que li exhibia el fiscal, com aquelles en les quals consta la petició del trànsit de trucades mantingudes pels rivals dels seus clients que va fer a un altre dels acusats, l’excap de la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO) Enrique García Castaño.

Favor personal

Quan es va mostrar més alterat va ser al referir-se a la declaració que va prestar aquest dilluns el marit d’Ana Rosa Quintana, l’empresari Juan Muñoz Tamara, que ha arribat a un acord amb la fiscalia pel qual reconeix les acusacions. Villarejo va assegurar que mai va firmar un contracte amb ell, sinó que li va fer un «favor personal», perquè la presentadora li va demanar que ajudés «el seu maridet».

Si en la primera sessió va dir que va ser l’únic acusat que havia mentit, aquest dimarts va afirmar que Ana Rosa ja «li havia demanat molts favors», com pel «plagi del seu llibre» o el del seu marit, perquè havia pagat amb «factures falses» i, com que era «més jovenet» que ells, no haver tingut en compte que ella era famosa.

Va justificar el seu enuig que, segons el seu punt de vista, Muñoz havia implicat el seu fill, que també s’asseu al banc dels acusats, cosa que l’excomissari va qualificar d’«obscena» i que el va portar a afegir que l’empresari «necessitava diner negre per pagar corrupteles» i que va ser ell qui li va entregar 20.000 euros al seu despatx.

Vídeo a un exjutge

En la seva declaració, l’empresari, per a qui el fiscal demana 11 mesos de presó, en comptes dels vuit anys que sol·licitava inicialment, va admetre que Villarejo li va proporcionar un vídeo de l’advocat de qui havia sigut el seu soci consumint droga, tot i que no el va utilitzar, perquè ja havia circulat per Marbella quan era jutge. Segons Villarejo, els 20.000 euros van ser per a agents dels serveis secrets i ell només un mitjancer.

Per intentar donar la volta al vídeo de l’exjutge i advocat Francisco Javier de Urquía, el va presentar com una forma de denunciar mals hàbits de jutges i fiscals. Va tenir cura a assegurar que el vídeo el va aconseguir després d’una recerca a internet i que el seu fill només el va ajudar a connectar un cable a l’ordinador, perquè és «un pocatraça», no perquè participés en la gravació, com es deduïa de les preguntes del fiscal. Cada vegada que va poder va afirmar que l’acusació contra el seu fill i la seva dona només obeïen a un intent de fer-lo callar sense èxit.

Insult a la intel·ligència

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Villarejo havia qualificat d’«insult a la intel·ligència» els informes que li exhibia la fiscalia en els quals constaven peticions de trànsit de trucades al comissari Enrique García Castaño, també acusat, perquè mai es deixa constància de les activitats dels serveis d’intel·ligència, va dir. Sí que es va permetre afirmar que el CNI es va interessar per les hereves de La Finca, perquè va ser l’expresident del Govern Felipe González qui a través d’un mitjancer li va demanar que ajudés la filla gran del propietari mort davant el seu cunyat.

La presidenta del tribunal, Ángela Murillo, va permetre que l’excomissari només declari al matí, després que el seu advocat, Antonio García Cabrera, al·legués que durant la primera sessió havia tingut problemes de tensió i «un cansament extrem» a la tarda al seu domicili.