Àmplia experiència jurídica
Aquesta és Esther Giménez-Salinas, primera Síndica de Greuges
![Aquesta és Esther Giménez-Salinas, primera Síndica de Greuges Aquesta és Esther Giménez-Salinas, primera Síndica de Greuges](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/8c5462b1-0413-4949-8e65-bc3906a0fa00_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg)
La jurista Esther Giménez-Salinas, exrectora de la Universitat Ramon Llull i exvocal del Consell General del Poder Judicial, serà la primera dona al capdavant de la Sindicatura de Greuges, a la qual podrà aportar la seva àmplia experiència en l’àmbit dels drets i les lleis.
El PSC, ERC i JxCat han arribat a un acord per renovar els càrrecs clau dels organismes de la Generalitat dependents del Parlament i que requereixen una àmplia majoria per ser renovats, entre els quals la Sindicatura de Greuges, que ocupava des del 2004 Rafael Ribó.
L’escollida és Esther Giménez-Salinas (Barcelona, 1949) que, a diferència de Ribó (exdirigent de PSUC i ICV), no procedeix de la política, sinó del món jurídic i acadèmic.
És doctorada en Dret (1978) i diplomada en Psicologia Aplicada (1976) per la Universitat de Barcelona.
Està especialitzada en justícia juvenil, dret penal, criminologia, psicologia, infància, gènere, universitats i educació superior.
Va ser responsable del Servei de Defensa Jurídica del Menor de la Conselleria de Justícia de la Generalitat (1981-1983), va ser la primera directora del Centre d’Estudis Jurídics (1983-1993) i va exercir en el mateix departament de directora de Relacions Internacionals, el 1995.
Un any més tard, va ser nomenada vocal del Consell General del Poder Judicial (1996-2001).
Entre el 2002 i el 2012, va ser rectora de la Universitat Ramon Llull, de la qual és catedràtica emèrita de Dret Penal i Criminologia, i dirigeix la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa Pere Tarrés, a la mateixa universitat.
És assessora en alguns consells d’administració, entre els quals del Banco Santander i Endesa Catalunya.
Ha escrit diversos llibres, com ara ‘Dones a la Universitat. Cent anys de prohibicions’ (2010), ‘Justicia de Menores: una justicia mayor’ (2002) i ‘Introducció al Dret Penitenciari. Teoria i pràctica’ (1992).
Notícies relacionadesEntre altres guardons, ha rebut la Medalla d’Or de l’Institut Basc de Criminologia (2000), la Gran Creu de l’Orde de Sant Raimon de Penyafort (2002) i el premi Internacional de Victimologia (2007). EFE
jfc/fl
- Jocs Olímpics 2024 París oculta la foscor i exhibeix el seu decorat en els Jocs
- Handbol Les ‘Guerreres’ no compareixen i cauen amb estrèpit en el debut
- Tennis Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París
- Sèrie aclamada Com enamorar sense cursileries
- QUATRE HOSPITALITZATS Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats
- Les polítiques de la Unió Europea Brussel·les empeny a acabar amb l’addicció a les xarxes socials tòxiques
- Les polítiques de la Unió Europea Espanya insta les tecnològiques a actuar contra els patrons addictius
- SUCCESSOS Presó per al maquinista i un excàrrec d’Adif per l’accident de l’Alvia
- Gislan Zekri, estudiant de Treball Social: "Entendre el context cultural de la persona és vital per ajudar-la"
- Narcotràfic Confiscades quatre tones de cocaïna al port de Barcelona