Àmplia experiència jurídica
Aquesta és Esther Giménez-Salinas, primera Síndica de Greuges
La jurista Esther Giménez-Salinas, exrectora de la Universitat Ramon Llull i exvocal del Consell General del Poder Judicial, serà la primera dona al capdavant de la Sindicatura de Greuges, a la qual podrà aportar la seva àmplia experiència en l’àmbit dels drets i les lleis.
El PSC, ERC i JxCat han arribat a un acord per renovar els càrrecs clau dels organismes de la Generalitat dependents del Parlament i que requereixen una àmplia majoria per ser renovats, entre els quals la Sindicatura de Greuges, que ocupava des del 2004 Rafael Ribó.
L’escollida és Esther Giménez-Salinas (Barcelona, 1949) que, a diferència de Ribó (exdirigent de PSUC i ICV), no procedeix de la política, sinó del món jurídic i acadèmic.
És doctorada en Dret (1978) i diplomada en Psicologia Aplicada (1976) per la Universitat de Barcelona.
Està especialitzada en justícia juvenil, dret penal, criminologia, psicologia, infància, gènere, universitats i educació superior.
Va ser responsable del Servei de Defensa Jurídica del Menor de la Conselleria de Justícia de la Generalitat (1981-1983), va ser la primera directora del Centre d’Estudis Jurídics (1983-1993) i va exercir en el mateix departament de directora de Relacions Internacionals, el 1995.
Un any més tard, va ser nomenada vocal del Consell General del Poder Judicial (1996-2001).
Entre el 2002 i el 2012, va ser rectora de la Universitat Ramon Llull, de la qual és catedràtica emèrita de Dret Penal i Criminologia, i dirigeix la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa Pere Tarrés, a la mateixa universitat.
És assessora en alguns consells d’administració, entre els quals del Banco Santander i Endesa Catalunya.
Ha escrit diversos llibres, com ara ‘Dones a la Universitat. Cent anys de prohibicions’ (2010), ‘Justicia de Menores: una justicia mayor’ (2002) i ‘Introducció al Dret Penitenciari. Teoria i pràctica’ (1992).
Notícies relacionadesEntre altres guardons, ha rebut la Medalla d’Or de l’Institut Basc de Criminologia (2000), la Gran Creu de l’Orde de Sant Raimon de Penyafort (2002) i el premi Internacional de Victimologia (2007). EFE
jfc/fl
- ELS EFECTES DEL TEMPORAL Por que molts dels desapareguts es trobin ja al mar
- El Milan retrata un Madrid perdut i llastat per Mbappé
- Danys materials El temporal ha deixat al seu pas gairebé 135.000 finques sinistrades
- ESTRENA A NETFLIX L’atracament que va sacsejar l’Espanya dels 80
- ELS EFECTES DEL TEMPORAL La dana ha afectat 845.000 persones de 68 municipis valencians