Entrevista

Eulàlia Reguant: «Si algú no ha complert l’acord d’investidura és el Govern»

Eulàlia Reguant (Barcelona, 1979) és una de les principals cares visibles de la CUP al Parlament. La diputada ha sigut l’encarregada, en les últimes setmanes, d’anunciar el veto de la CUP als Pressupostos de la Generalitat, que va provocar que Pere Aragonès busqués els comuns com a socis.

Eulàlia Reguant: «Si algú no ha complert l’acord d’investidura és el Govern»

MANU MITRU

4
Es llegeix en minuts
Daniel G. Sastre
Daniel G. Sastre

Periodista

Especialista en política catalana i espanyola

Ubicada/t a Barcelona

ver +

¿Quant fa que no parlen amb el Govern?

No ens reunim des de fa dues setmanes, des d’abans que decidíssim ratificar l’esmena a la totalitat. Més enllà d’alguns missatges creuats no hi ha hagut més converses.

ERC i JxCat van aprovar dimecres el decret de renovables amb els comuns. ¿Han substituït la CUP com a socis del Govern?

Hem discutit des del començament que nosaltres fóssim el soci prioritari del Govern. Enteníem que en els grans debats s’han anat dibuixant en funció del moment les majories que li han interessat al Govern per tirar endavant les seves propostes. En el debat de política general, per exemple, el soci prioritari va ser el PSC si un mira la foto final sobre què es va aprovar i amb qui.

¿Veuen alguna diferència entre aquesta etapa amb un president d’ERC i les anteriors amb un de JxCat?

No veiem gaires canvis, sinó una certa lògica continuista. Tampoc en les batalles contínues entre JxCat i ERC: ja tenien lloc en l’anterior Govern i en aquest es reprodueixen exactament igual. No teníem clares les prioritats polítiques de l’anterior Govern; en aquest també costa veure-les, més enllà de la retòrica de les quatre revolucions. A algunes polítiques es destinen més diners, però perquè hi ha més gent que necessita aquestes polítiques, com en el pla de xoc contra la pobresa.

¿La CUP està ara mateix més lluny del Govern que al principi de la legislatura?

Sí. Entenem que no ens hem mogut, o que continuem defensant aquesta necessitat d’un gir a l’esquerra, d’unes polítiques que transformin la realitat i la necessitat de construir un horitzó independentista, però hem vist que el dia a dia s’ha menjat el Govern, que prioritza la gestió a la transformació.

¿Exigiran que Aragonès mantingui el compromís de sotmetre’s a una qüestió de confiança?

És un debat que per nosaltres no és prioritari. El prioritari fins al 23 de desembre és que els Pressupostos que aprovi el Parlament virin el màxim possible, i en això treballem. Però entenem que Aragonès és president amb un compromís de fer una qüestió de confiança a meitat de legislatura, i que això s’ha de mantenir.

El Govern comença a expressar dubtes.

És evident que l’acord d’investidura establia diferents fases en una construcció de la confiança. Si algú ha incomplert l’acord són els que no han recollit tots els compromisos de la investidura en un projecte de Pressupostos, i els que no han estat treballant conjuntament amb tot l’independentisme per construir un horitzó independentista. Si algú no ha complert l’acord és el Govern. Per tant, entenem que això [la qüestió de confiança] s’ha de fer, però de moment ningú ha parlat amb nosaltres al respecte.

¿Ha canviat alguna cosa en la tolerància que la CUP es va comprometre a mantenir sobre la taula de diàleg entre governs?

En l’acord d’investidura vam plantejar que no utilitzaríem la taula de diàleg com a oposició al Govern. Que la utilitzaríem al Congrés contra el Govern del PSOE i Podem. Això no significava que haguéssim de deixar dos anys de pau social i ja en parlarem. Fa falta que l’independentisme abordi què farà quan la taula de diàleg fracassi. El que no pot ser és que la taula de diàleg signifiqui pau social, estancament del conflicte i intercanvi de cromos per aprovar els Pressupostos, i ja està.

¿Té esperances de negociar amb el Govern esmenes als Pressupostos abans que s’aprovin?

Tenim poques esperances, perquè bàsicament les nostres esmenes continuen posant en el debat el que ja proposàvem abans de l’esmena a la totalitat. Fa falta destinar més diners a l’energètica pública, perquè fa riure o vergonya que s’hi destini mig milió d’euros. Amb els Pressupostos en tràmit, el marge que els grups de l’oposició tenen per fer esmenes és molt reduït, perquè s’han de moure diners en un mateix departament, no en pots agafar de cap altre. Però hem intentat aportar més recursos també per a la renda bàsica universal, o la vivenda pública.

Notícies relacionades

¿En quina mesura la CUP es veu responsable d’haver trencat el «bloc del 52%»?

No ens sentim responsables d’haver trencat el 52%. El 52% hem de decidir per què serveix. Si serveix només per escenificar una majoria quan a alguns els interessa però no serveix per avançar cap a l’exercici del dret d’autodeterminació... Per a la gestió del dia a dia tenim models de país absolutament diferenciats amb JxCat, i de vegades amb ERC. ¿De què serveix tenir una majoria independentista? ¿Trenca la majoria independentista qui no aprova uns Pressupostos o la trenca qui es dedica a aplicar el programa de la patronal, que es va pronunciar en contra de l’1-O el 2017? Si el 52% és per avançar cap a la independència, evidentment que hi som. També crec que s’ha fet un gran relat al voltant del 52%, i que potser hauríem de rascar una mica els números, tot i que és evident que per primera vegada hi ha una majoria en les eleccions.