Els comptes de la Generalitat

El Govern intenta atraure la CUP als Pressupostos amb l’energètica pública i el 061

  • Els anticapitalistes veuen marge per a l’acord, però esperen més gestos per convèncer la seva militància, qui decidirà aquest cap de setmana el futur de les negociacions

El ’president’ del Govern, Pere Aragonès, interviene en una jornada de Regions4, dentro de la Cumbre del Clima COP-26, este lunes..

El ’president’ del Govern, Pere Aragonès, interviene en una jornada de Regions4, dentro de la Cumbre del Clima COP-26, este lunes.. / El Periódico

3
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

A menys de 24 hores que el Consell Executiu aprovi aquest dimarts el projecte de Pressupostos de la Generalitat per al 2022, el mateix Govern ha redoblat esforços per aconseguir el plàcet de la CUP als comptes. O, com a mínim, per tractar de garantir-se que superin el primer tràmit parlamentari, la setmana que ve, i evitar que una esmena a la totalitat torni el projecte a l’Executiu. Als 749 milions que es dediquen a vivenda, com va avançar aquest diumenge EL PERIÓDICO, se suma la recuperació de la gestió pública del 061, com ha avançat aquest dilluns ‘Nació Digital’ i, sobretot, una de les mesures més demanades pels anticapitalistes: la posada en marxa d’una companyia energètica pública catalana. Tot això, per acontentar la militància cupaire, que, reunida aquest pròxim cap de setmana, votarà sobre el futur de les negociacions.

Els esculls principals que amenacen l’acord es mantenen (macroprojectes, impostos, full de ruta independentista, serveis públics i polítiques socials), però la Generalitat els va diluint a mesura que s’esgota el temps. L’anunci de l’energètica pública el va realitzar el mateix president, Pere Aragonès, a Glasgow, on va participar de la Cimera del Clima de l’ONU. En concret, el que va explicar Aragonès és la posada en marxa d’un programa que permetrà la dotació de personal per impulsar l’esmentada companyia en els pròxims mesos, i que activarà un grup de treball per estudiar com ha de ser l’empresa pública. El programa, que dependrà de la Conselleria d’Acció Climàtica que lidera Teresa Jordà, permetrà tenir una proposta de funcionament en sis mesos.

Els dubtes de la CUP

Segons Aragonès, mitjançant aquesta companyia, el Govern participarà en la producció i generació d’energia. Jordà, present també a la ciutat escocesa, ha aclarit que aquesta energètica pública «no pretén ser una comercialitzadora, sinó que, al contrari, pretén produir», i fer-ho en espais que promotors privats probablement descarten per tenir poc rendiment econòmic, com canals, infraestructures, carreteres i edificis públics. Aquest relat coincideix amb les demandes que ha posat la CUP sobre la taula, però des del partit asseguren que els comptes només destinen 500.000 euros a aquest compromís, una cosa que consideren «insuficient» perquè sigui una realitat.

Quant a la internalització del 061, els anticapitalistes recalquen que cal llegir amb atenció la lletra petita, perquè el seu objectiu és que tant els teleoperadors com els gestors siguin subrogats (és a dir, que no estiguin contractats per empreses privades), mentre que, segons ells, el text del Govern es refereix només al personal d’«interès sanitari», intentant que els telefonistes en quedin fora, una cosa davant la qual no pensen cedir.

Notícies relacionades

Els cupaires analitzen al detall la proposta del Govern i consideren que encara hi ha marge per arribar a un pacte, conscients que l’alternativa pot passar per un acord amb el PSC que burxaria en l’estratègia d’«estabilització» que detesten. Confien, precisament, que els comptes reflecteixin, «com a mínim», l’acord d’investidura, per la qual cosa esperen moviments del Govern per generar simpatia entre la seva militància abans que el 15 de novembre votin sobre la presentació o no d’una esmena a la totalitat.

ERC, via la seva portaveu, Marta Vilalta, va apel·lar, per la seva banda, a la «coherència» de la CUP, ja que no han transcorregut ni tan sols cinc mesos des que els anticapitalistes van dipositar la seva confiança en Aragonès, mitjançant un pacte d’investidura, i que només amb uns Pressupostos de nou encuny es pot donar sortida a molts dels punts que contenia aquest pacte. Per a Vilalta, el projecte «suposa un gir a l’esquerra», per la qual cosa va posar en relleu la presència d’ERC en la presidència de la Generalitat. Una forma de remarcar el contrari, és a dir, i com assenyalen els republicans fora de micròfon, si la CUP no pacta amb ERC, se les haurà de veure amb l’anomenada ‘sociovergència’, és a dir, l’entesa entre Junts i el PSC, com ja va passar en la polèmica sobre l’ampliació de l’aeroport.