Els cinc esculls que amenacen el pacte Govern-CUP per als pressupostos

La CUP exigeix l’enfortiment del sistema públic després d’una dècada marcada per les retallades i la pandèmia de la Covid-19. En matèria sanitària, el reforç de les plantilles continua aparcat, però sí que es preveu que es destini un 25% de la partida sanitària a l’atenció primària, com van acordar en el pacte d’investidura. El Govern també s’obre a estudiar la internalització del 061 i el transport sanitari, com demanen els cupaires. Una altra reivindicació estrella són els 1.000 milions d’euros per a polítiques de vivenda, de què l’Executiu només preveu disposar de poc més de 600 milions d’euros. La destinació d’aquesta partida inquieta la CUP, que pressiona perquè es dediquin a ampliar el parc públic de vivenda que actualment és del 2%, però dubten que acabi sent així. Quant a l’energètica pública, es proposa que quedi pendent d’estudi per a la seva creació. També es reserven 70 milions d’euros per a la gratuïtat del P2 i 60 milions d’euros per a polítiques d’acompanyament als joves extutelats per la Generalitat.

La CUP vol anar més enllà de l’acord d’investidura i exigeix que s’aparquin els macroprojectes com el Hard Rock o la candidatura per als Jocs Olímpics d’Hivern –per als quals Economia preveu 800.000 euros dedicats a celebrar una consulta al territori sobre la seva idoneïtat– després de les tensions exhibides durant el debat sobre l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-el Prat. El Govern defensa aquestes iniciatives per a la creació de nombrosos llocs de treball i la seva inversió milionària, mentre els cupaires reclamen un pla de reindustrialització cap a un model de transició energètica perquè no es fomenti aquesta mena d’atraccions. 

El Govern tanca la porta a apujar impostos, com queda plasmat en l’esborrany de la llei d’acompanyament, malgrat la insistència de la CUP. El document reflecteix que no hi haurà canvis en l’IRPF ni en patrimoni. En successions, obre la porta a allargar el termini de pagament a dos anys en alguns supòsits. Sí que es preveu avançar en el camí perquè l’Institut Català de Finances (ICF) es converteixi en un banc públic, una cosa que fa anys que exigeix la CUP i que a Esquerra comparteixen. Giró va mirar de convèncer, sense èxit, els anticapitalistes del benefici d’abaixar impostos a les famílies amb menys ingressos –és a dir, al 72% dels que declaren menys de 30.000 euros anuals–, però aquests, en canvi, continuen exigint la creació d’un nou tram d’IRPF –a partir dels 60.000 euros anuals i fins als 90.000 de +0,5%– i rebaixar el límit a les persones exemptes de pagar l’impost de patrimoni, de 500.000 a 300.000 euros, així com gravar «molt més» els patrimonis superiors a 10 milions d’euros de patrimoni.

La retirada de les acusacions particulars contra manifestants independentistes –en els casos que no s’acreditin lesions– continua enterbolint les relacions, escalfades a més pel fet que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) frenés la pretensió de la Generalitat d’actualitzar el protocol d’actuació de les administracions davant famílies vulnerables afectades per desnonaments. Tot això, així com l’ús de les bales de foam, es discutirà en l’acabada de constituir comissió sobre el model policial que presideix precisament la CUP i en què s’abordarà la proposta de crear una oficina externa, pública i independent que fiscalitzi la mala praxi d’alguns agents durant la seva actuació, per la qual cosa el Govern aposta per treure aquest debat de la negociació pressupostària.

La confrontació amb l’Estat que reclama la CUP xoca amb la taula de diàleg, amb l’aval a la tramitació dels Pressupostos de l’Estat i amb la negativa a comprometre’s amb la celebració d’un referèndum d’independència en aquesta legislatura com demana la formació, i que Junts rebutja lloant l’1-O i ERC aparca al no voler fixar terminis sense saber si els podran complir. També està pendent la constitució de l’Acord Nacional per a l’Amnistia i l’Autodeterminació, un organisme paral·lel format per experts perquè dibuixin un nou full de ruta independentista que acontenti tot el sobiranisme.