La Junta de Seguretat catalana torna a reunir-se amb l’ampliació dels Mossos i la violència masclista a l’agenda

La Junta de Seguretat de Catalunya es reuneix aquest divendres al Palau de la Generalitat, amb el rerefons de la commoció social causada per la salvatge violació, probablement grupal, d’una noia de 16 anys a Igualada. El president Pere Aragonès encapçalarà una reunió a porta tancada amb el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i el conseller Joan Ignasi Elena. En la jornada està prevista l’escenificació d’acords en què fa mesos que treballen discretament tècnics del ministeri i de la Generalitat.

Per part del Govern hi assisteixen també el secretari general, Oriol Amorós; el director general de la Policia, Pere Ferrer, i el responsable de l’Assessoria Jurídica, Francesc Claverol. El seguici de l’Executiu central està també format pel secretari d’Estat de Seguretat, Rafael Pérez; la delegada a Catalunya, Teresa Cunillera, i el director de Coordinació i Estudis de la Secretaria d’Estat de Seguretat, José Antonio Rodríguez.

Sobre la taula hi ha el tema de l’ampliació gradual de la plantilla dels Mossos, que ha estudiat des de l’exercici passat una comissió mixta amb la vista posada en l’objectiu que Catalunya arribi a la mitjana europea de policies per 100.000 habitants. És un assumpte clau, però no menys urgent que l’altre gran assumpte de l’ordre del dia: la integració dels sistemes d’informació sobre violència masclista de la policia catalana i les estatals. La reunió es fa en un clima de màxima sensibilitat social sobre el tema. Després de l’agressió d’Igualada, el mateix Aragonès ha encapçalat concentracions de rebuig. La víctima encara està sent tractada a l’uci de l’Hospital Sant Joan de Déu.

Hi ha, a més, al teló de fons d’aquesta reunió, el debat sobre la inseguretat a Barcelona i les protestes dels mossos i els policies locals per les nombroses agressions de què són objecte, i que han provocat una condemna del Parlament només 24 hores abans d’aquesta Junta de Seguretat.

Notícies relacionades

"Persones jurídiques es podrien haver lucrat"

El TSJ d’Extremadura veu frau de llei en l’aforamentde Gallardo

El tema de principal calat polític, el de l’ampliació de la plantilla de la policia catalana, cada vegada urgeix davant l’envelliment dels mossos per falta de renovació del col·lectiu. Entre ells, les franges d’edat de 42, 43, 44, 45 i 46 anys són les més nombroses, les que tenen més de 1.000 integrants. Només hi ha 46 agents amb 30 anys i 65 amb 30 o menys anys, i els que en tenen més de 50 ja en són 3.583. La ràtio també auspicia l’acord: la mitjana de 350 agents per cada 100.000 europeus està lluny dels 243 que hi ha per cada 100.000 catalans. L’objectiu és tenir una plantilla de 20.000 mossos, que es completaria en ampliacions anuals fins a afegir-ne 4.000 als que ara hi ha. El ritme d’aquestes ampliacions està influït pel punt de vista d’Hisenda: el salari base dels mossos el paga l’Estat.

El tema de principal calat social, però no menys polític, el de la unitat d’informació contra la violència masclista, arriba com a colofó a una gradual millora de la integració dels mossos i les policies estatals que va arrencar en la Junta de Seguretat celebrada l’agost del 2018, que va aprovar l’entrada de la policia catalana al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) com a pas inicial.