Primer vistiplau del Govern
Catalunya vol blindar la seva regulació de lloguers en la nova llei de vivenda
El Govern confia que hi hagi «voluntat política» per introduir esmenes en el text que serveixin per protegir la norma catalana
L’Executiu mira d’escurçar els terminis de tramitació perquè el projecte estigui aprovat el segon semestre del 2022
Pedro Sánchez i Pablo Iglesias van acordar regular els lloguers fa exactament un any i es van conjurar per fer-ho en menys de 90 dies. En una negociació que van acabar tancant mà a mà, van acordar impulsar una llei de vivenda a Espanya, la primera en la història. El calendari i les seves topades van desbordar el seu objectiu temporal. Amb 10 mesos de retard i ja sense Iglesias a l’Executiu, el Consell de Ministres va aprovar aquest dimarts un avantprojecte que es tramitarà amb caràcter d’urgència. Bastant retard acumula ja a la seva esquena. El Govern vol que la norma arribi al Congrés abans que acabi el 2021 per iniciar el seu camí parlamentari. Més enllà de les crítiques –que n’hi ha de tots els colors–, també hi ha qui hi veu una oportunitat, sempre que hi hagi «voluntat política». La Generalitat, que en públic amenaça de recórrer la llei al Tribunal Constitucional si envaeix competències, vol protegir la seva pròpia regulació dels lloguers –actualment impugnada– en la norma estatal a través del procés d’esmenes.
La llei de vivenda ofereix, a ulls del Govern, una opció per blindar la norma catalana que regula la renda dels immobles i que va ser recorreguda davant el Constitucional pel Govern de Pedro Sánchez. Segons fonts de l’Executiu, el text permet afegir, en el seu tràmit parlamentari, una disposició addicional que expliciti el respecte a les normes autonòmiques, en especial, la catalana per tal com s’ancora sobre dues matèries sobre les quals Catalunya, en virtut de l’Estatut del 2006, té competències exclusives. D’una banda, la vivenda i, d’altra banda, els contractes d’arrendament urbà que deriven del codi civil català.
Sempre segons aquestes fonts, la inclusió o no d’aquesta disposició addicional depèn de la «voluntat política» del Govern. I que atesa la fortalesa competencial de les tesis catalanes, fins i tot no es descarta una sentència favorable del Tribunal Constitucional «més enllà de la seva composició». Fonts del Ministeri de Vivenda eviten pronunciar-se sobre com afectarà la llei estatal a la legislació aprovada a Catalunya. De moment, demanen esperar que el TC resolgui el recurs i no s’aventuren a explicar què passarà si les dues lleis arriben a coexistir. Per a això encara falta. A l’Executiu confien a poder tramitar-la d’urgència una vegada la llei de vivenda arribi al Congrés, però l’horitzó temporal que estudien per aprovar-la definitivament és el segon semestre del 2022.
Crítiques i discrepàncies
Una altra cosa és el contingut de la llei espanyola. «La bona és la nostra, que porta un any en marxa i ha demostrat que permet congelar les rendes», continuen fonts de l’Executiu. Fonts d’ERC van dubtar de l’«eficàcia» de les bonificacions fiscals que promou el text de l’Executiu de Pedro Sánchez per als petits propietaris que abaixin els preus, així com de l’actuació sobre els grans tenidors d’immobles que, segons els republicans, per si sola no permet regular el mercat. I conclouen que la llei del Govern no és «sens dubte» la que volia Unides Podem.
No obstant, la norma, focus de conflicte durant gairebé un any entre socialistes i morats, ha fet el primer pas enmig de la crisi oberta en el si del Govern central per la derogació de la reforma laboral. Els ponts continuen drets. Tot i així, l’anunci sobre l’aprovació de l’avantprojecte va reflectir les tensions que s’estan vivint aquests dies en l’Executiu. La ministra de Transports, Raquel Sánchez, va ser l’encarregada de donar publicitat a la norma, mentre que la responsable de Drets Socials, Ione Belarra, no va ser convocada a la roda de premsa, malgrat ser coproposadora. Això no va evitar que la líder de Podem s’avancés a la seva companya amb un vídeo publicat a les xarxes socials per defensar el text. Una cosa que va molestar els socialistes.
Els dirigents del PP no van compartir la satisfacció de Belarra. A falta d’un any perquè la norma s’aprovi, el portaveu dels populars, José Luís Martínez-Almeida, va reiterar que no la utilitzarà. Els presidents autonòmics conservadors, tampoc. Així, la llei gairebé no tindrà efecte a tots aquests territoris.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
