Hisenda obre un front amb els funcionaris amb una llei de portes giratòries a l’Administració

El Ministeri d’Hisenda i Funció Pública ha preparat un esborrany de projecte de llei per regular les portes giratòries dels funcionaris. El text, que va sortir a consulta pública abans de l’estiu, ha posat en alerta els cossos d’alts funcionaris, sobretot perquè no han sigut consultats. Ni a la Fedeca, l’associació que agrupa els cossos d’alts funcionaris, ni els inspectors d’Hisenda sabien res de la tramitació.

El maig passat, el Govern va publicar una «consulta pública prèvia sobre l’avantprojecte de llei de prevenció de conflictes d’interessos del personal al servei del sector públic». La norma ve a reformar l’estatut de l’empleat públic de 1984, que regula les incompatibilitats.

Estatut antiquat

Funció Pública –que després de la remodelació ministerial va passar al Ministeri d’Hisenda– assenyala que aquest estatut ha quedat antiquat i cal adaptar-lo per fer-lo «més exigent». També pretén «establir un sistema de prevenció i gestió de conflicte d’interessos que no estigui dirigit exclusivament a l’acompliment d’una segona activitat». I afegeix que l’aparició de noves formes de treball «exigeix una regulació que les contempli de forma específica».

Els funcionaris tenen limitada la seva compatibilitat però, per exemple, ningú controla què fan quan se’n van d’excedència. Els alts càrrecs sí que tenen una regulació i sovint es queixen que els alts funcionaris –advocats de l’Estat, tècnics comercials o inspectors d’Hisenda– passen al sector privat d’un dia per l’altre sense cap control.

Sense indemnització

Advocats de l’Estat en excedència, per exemple, assessoren en els arbitratges internacionals de renovables que reclamen 5.000 milions a Espanya. El problema per a l’Administració és que els polítics que tenen dos anys d’incompatibilitat perceben a canvi una indemnització. Els funcionaris no la tenen.

El sector donava per fet que aquest projecte de llei no tiraria endavant per ser molt conflictiu, però fonts d’Hisenda assenyalen que és dins el seu pla normatiu. Ni a la Fedeca ni en associacions de funcionaris com les dels advocats de l’Estat o la dels inspectors d’Hisenda havien sigut informats i han demanat una reunió per tractar la qüestió. Per als funcionaris és una qüestió i no entenen que no hi hagi hagut reunions per abordar el tema.

Consensos complicats

Joaquín Meseguer, director general de Transparència i Bon Govern de Castella i Lleó, destaca que la norma és «tan oportuna com complicat és aconseguir els consensos necessaris». «La llei de 1984 està obsoleta, és molt restrictiva en alguns punts i després en deixa oberts d’altres. Sovint limita molt els nivells més baixos dels funcionaris però no els més alts, que són els perfils més atractius per a l’empresa privada».

Meseguer ha participat en els grups de consulta que ha portat a terme el ministeri amb aportacions. Les aportacions de la Junta de Castella i Lleó demanen que la reforma no es limiti «a un retoc de qüestions puntuals» per les «moltes limitacions i problemes interpretatius que genera la llei citada»: «Creiem que la necessitat d’aprovar una nova norma és evident i urgent; no ara, sinó des de ja fa dècades». 

Regular les compatibilitats

A més de l’excedència, en alguns cossos hi ha certa compatibilitat. Els advocats de l’Estat, per exemple, tenen una figura en què baixen a nivell 24 –30 és el màxim– i de sou a canvi de tenir la compatibilitat per treballar en l’empresa privada. Un cop surten del ministeri no hi ha cap control sobre les seves activitats. El mateix passa amb els lletrats de les Corts o els del Consell d’Estat. En els últims anys, l’Advocacia General de l’Estat va deixar de donar aquesta compatibilitat però la mantenia als que ja la tenien concedida.

El comissari José Manuel Villarejo exercia alhora com a policia i detectiu privat amb permís del Ministeri de l’Interior, per a sorpresa del Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO), les recomanacions del qual Hisenda diu que pretén complir.

L’escàndol de Fernando Peña

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

La majoria dels lletrats del Consell d’Estat treballen alhora en despatxos d’advocats sense horari ni oficina en l’organisme públic. Els inspectors d’Hisenda no tenen compatibilitat però molts demanen excedència per treballar com assessors fiscals. Algun, fins i tot, ha protagonitzat sonors escàndols. Fernando Peña, el cervell del despatx Nummaria, acusat de frau fiscal, és inspector d’Hisenda en excedència.

Ransés Pérez Boga, president de l’Associació d’Inspectors d’Hisenda, destaca que mai han vist ètic que hi hagi una compatibilitat. Però sí que creu que la norma és ja bastant restrictiva, fins i tot amb les classes que poden impartir. «Fer classes obliga a formar-se i és bo per a l’Administració». Pérez Boga destaca que no han sigut informats de la tramitació de la llei: «Els tràmits d’informació pública ens els envien sempre i aquest no ens l’han enviat. No el coneixíem i ens ho podien haver dit. Nosaltres tenim alguna cosa a dir perquè ja tenim un règim molt estricte d’incompatibilitats però no sabem res més enllà de les quatre idees que dona el pdf».