La renovació del TC, enfosquida per la vinculació dels candidats del PP amb implicats en corrupció

L’elecció dels dos magistrats proposats pel PP per al Tribunal Constitucional apareix enfosquida pels seus presumptes vincles amb la corrupció i la politització de la justícia, una de les xacres que la formació conservadora assegura voler combatre bloquejant la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). En concret, el nom del catedràtic Enrique Arnaldo va aparèixer en les gravacions realitzades pels agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil al cas Lezo sobre la corrupció al si de la Comunitat de Madrid.

Aquest jurista, que no va ser imputat, va mantenir una conversa amb el presumpte cap de la trama corrupta, l’expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González, en què al·ludia a presumptes maniobres a la fiscalia: «Estic movent-me perquè el nou que substitueixi aquesta senyora sigui bo», arriba a assegurar Arnaldo a González, amb referència a la sortida de Consuelo Madrigal de la Fiscalia General de l’Estat.

Ignacio González estava imputat en el cas de l’àtic d’Estepona, i estava preocupat per saber qui seria el màxim responsable del ministeri públic.

Advocat d’Enrique López

Després de la designació del magistrat del Tribunal Suprem José Manuel Maza com a fiscal general, tant Arnaldo com Ignacio González mostren la seva satisfacció per l’elecció. El futur integrant del Constitucional va exercir d’advocat del conseller de Justícia i portaveu de Justícia del PP, Enrique López, en el judici pel positiu que va donar per alcoholèmia, segons va avançar la cadena SER.

Per la seva banda, l’elecció d’Espejel tampoc està exempta de polèmica. Als seus coneguts vincles amb María Dolores de Cospedal, que la Fiscalia Anticorrupció ha reclamat que torni a estar imputada pels seus presumptes encàrrecs al comissari José Manuel Villarejo, s’afegeix que va ser recusada per les seves estretes relacions amb el Partit Popular. I precisament aquesta formació política ha justificat la paralització de la renovació del Consell General del Poder Judicial per impedir la politització de la justícia.

Catorze vots a quatre

El ple de la Sala Penal de l’Audiència Nacional va decidir apartar Espejel i Enrique López del tribunal que va jutjar l’anomenada ‘època I’ del cas Gürtel. La recusació de López es va decidir per 14 vots a 4, mentre que la d’Espejel es va decidir per 10 a 8.

Això va permetre que el tribunal d’aquest important cas de corrupció, que va acabar condemnant el PP com a partícip a títol lucratiu de la trama dirigida per Francisco Correa, el componguessin els magistrats Ángel Hurtado, Julio de Diego i José Ricardo de Prada.

El ple també va apartar pel mateix motiu Espejel i López del tribunal que va jutjar la caixa b del Partit Popular, ja que en els dos casos els magistrats van considerar que no podien mantenir l’aparença d’imparcialitat en un judici en què es pogués condemnar la formació conservadora pels seus vincles amb la corrupció.

Baix risc de recusació

Les circumstàncies que envolten els dos magistrats propicien el risc que des de determinats àmbits es reclami que s’apartin d’assumptes d’especial transcendència política, com són els recursos d’inconstitucionalitat que el Tribunal Constitucional té sobre la taula respecte de diverses actuacions del Govern de Pedro Sánchez.

Fonts de l’òrgan de garanties assenyalen a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA no obstant que, deixant de banda les valoracions sobre el perfil polític dels elegits, el risc de recusacions és baix. Expliquen que no és el mateix un procediment judicial per corrupció –com el cas Gürtel, del qual va ser apartada Espejel–, en què hi pot haver persones pròximes als magistrats amb risc de ser condemnats a la presó, que els afers del Tribunal Constitucional, que són polítics per naturalesa.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

A més, la recusació ha de realitzar-se per una de les parts en el procediment, i en aquest cas és poc probable que el Govern, contra el qual es dirigeixen els recursos d’inconstitucionalitat, demani que s’apartin magistrats que són fruit d’un pacte de renovació amb el principal partit de l’oposició.

La situació sembla diferent del que va passar recentment amb el magistrat Cándido Conde-Pumpido, que es va abstenir de participar en les causes relacionades amb el procés independentista a Catalunya després que l’expresident Carles Puigdemont demanés que s’apartés. Poc abans s’havia abstingut un altre magistrat, Antonio Narváez, també a petició dels líders independentistes condemnats, pel contingut d’una conferència que va impartir coincidint amb els fets de la tardor del 2017 a Catalunya.