Ramón Sáez Valcárcel, el magistrat que va absoldre Trapero

Malgrat el reconeixement compartit per tots del seu coneixement jurídic, fa anys que veu com magistrats amb molta menys experiència que ell l’avancen per arribar al Tribunal Suprem. Tot i que sempre ha sigut conscient que ho tenia difícil, perquè el costum havia convertit en màxima que sempre és més fàcil accedir a l’alt tribunal quan la teva ideologia és conservadora. I Sáez és d’esquerres i no ho amaga. L’última vegada que ho va intentar va reclamar «més pluralitat» als vocals del Consell General del Poder Judicial que havien de valorar els seus mèrits i els d’altres candidats per accedir a la Sala Segona.

Ara se salta la cúspide del poder judicial per incorporar-se al Tribunal Constitucional a proposta del Govern, una cosa que els que el coneixen saben que no li impedirà preservar la seva independència judicial, com ha fet sempre. La seva posició es feia més visible, perquè solia quedar-se en minoria i plasmava els seus arguments en vots particulars, elogiats per juristes de totes les sensibilitats.

Procliu a absoldre

Notícies relacionades

El PP aviva la "indignació" ciutadana pel gir de Sánchez

"S’ha de tractar Aliança Catalana com Vox"

Una característica de Sáez Valcárcel és que és més procliu a absoldre que el que ens tenen acostumats els tribunals. Entre aquestes resolucions destaca la sentència en la qual es va absoldre el major Josep Lluís Trapero per l’actuació dels mossos en relació amb l’1-O, ocasió en què, a diferència del que sol ocórrer a la Secció Primera qui va quedar en minoria i ho va plasmar en un vot va ser la presidenta de la Sala Penal, Concepción Espejel. El tercer magistrat, el conservador Francisco Javier Vieira, va votar amb Sáez.

Ningú va recórrer i la sentència va ser ferma. No va ocórrer el mateix amb la de l’assalt al Parlament, de la qual Sáez també va ser ponent i en la qual va absoldre tots els acusats menys un. La diferència és que es va recórrer i el Suprem va acabar condemnant-los a tots, pena que va acabar confirmant el Constitucional, al que ara s’incorpora el mateix Sáez. També ho va ser de les primeres sentències de l’Audiència Nacional que va absoldre tuitaires per, per exemple, elogiar l’assassinat de Carrero Blanco. Tot i que les sentències van ser revocades, el seu criteri va ser el que ha acabat imperant.