Puigdemont demana al TC que pregunti a Europa sobre les euroordres cursades en contra seu

Les possibilitats que un recurs de súplica prosperi en l’àmbit penal són tan ínfimes que un fiscal de l’Audiència Nacional solia comparar-ho amb la utilitat de la pluja al mar. Tot i així, l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers que l’acompanyen en la seva fugida, Clara Ponsatí, Toni Comín i Lluís Puig, els utilitzen amb freqüència. L’últim, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, es presenta contra la interlocutòria del Tribunal Constitucional que va avalar les euroordres cursades en contra seu en una impugnació similar i planteja la remissió d’una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

El 5 d’octubre, just l’endemà que la Justícia italiana decidís deixar en suspens la petició d’entrega cursada pel magistrat instructor del procés, Pablo Llarena, es coneixia que el Constitucional rebutjava per unanimitat el recurs de súplica i la sol·licitud de mesures cautelars plantejada per Puigdemont, Comín, Ponsatí i Lluís Puig contra les euroordres i ordres de detenció nacionals i internacionals cursades contra ells pel Tribunal Suprem el 14 d’octubre del 2019, després de dictar-se la sentència del procés, i el 4 de novembre següent.

Celebrar una vista

Notícies relacionades

Ayuso projecta unitat amb Feijóo

La ponència del congrés evita els temes difícils i endureix l’ideari

En el recurs, de 47 pàgines, l’advocat Gonzalo Boye considera «palmàriament contrari al principi d’efectivitat del dret de la Unió» mantenir en vigor unes euroordres, per això considera «obligat el plantejament d’una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea [...], en relació amb el principi d’efectivitat», al denegar les mesures cautelars amb què es pretenia deixar en suspens. Fins i tot, sol·licita la celebració d’una vista a l’alt tribunal per defensar verbalment els seus arguments, malgrat que al Constitucional no es realitzen aquest tipus de vistes.

«Aquest recurs de súplica és el moment processal oportú per al plantejament d’una qüestió prejudicial sobre la compatibilitat del criteri utilitzat per la interlocutòria de 9 de setembre de 2020 per denegar les mesures cautelars sol·licitades amb el dret a la tutela judicial cautelar reconegut per l’article 47 de la Carta dels Drets Fonamentals, en relació amb el principi d’efectivitat del dret de la Unió», assenyala.